Després de dos mesos sense escriure (o escrivint poca cosa...), crec que ja és el moment de tornar-hi.
Abans de fer-ho però, m’agradaria explicar i justificar el meu silenci dels últims temps.
Des que en el mes de desembre es van retirar els pressupostos del plenari, es va produir una situació absolutament nova a la Garriga: per primera vegada calia prorrogar els de l’any anterior i calia per part de tots un grau de responsabilitat elevat per veure com es desencallava aquesta situació. Per tant em va semblar que, com que s’havia d’engegar un procés de debat profund i seriós, buscant la correcció i concreció d’aquests pressupostos, tot treballant durament per a poder desencallar els pressupostos, no era un bon moment per anar fent reflexions que poguessin comportar interpretacions errònies de comentaris personals i/o polítics i impedir amb això un diàleg absolutament necessari (a l’hora de la veritat no tothom ho va interpretar de la mateixa manera...).
Voldria deixar molt clar que el meu silenci en el blog, ha estat un silenci molt pensat i meditat i a més crec que força justificat. Era necessari que allò que s’hagués de dir o reflexionar, es fes en directe, sense intermediaris o possibles interferències errònies. I així ho he fet. Durant aquests mesos, cada vegada que se m’ha convocat, cada vegada que se m’ha requerit parlar o discutir,... he estat disposada. I evidentment cada vegada que he cregut que havia de proposar, opinar o fins i tot criticar, també ho he fet, però sempre en les reunions convocades.
Abans de fer-ho però, m’agradaria explicar i justificar el meu silenci dels últims temps.
Des que en el mes de desembre es van retirar els pressupostos del plenari, es va produir una situació absolutament nova a la Garriga: per primera vegada calia prorrogar els de l’any anterior i calia per part de tots un grau de responsabilitat elevat per veure com es desencallava aquesta situació. Per tant em va semblar que, com que s’havia d’engegar un procés de debat profund i seriós, buscant la correcció i concreció d’aquests pressupostos, tot treballant durament per a poder desencallar els pressupostos, no era un bon moment per anar fent reflexions que poguessin comportar interpretacions errònies de comentaris personals i/o polítics i impedir amb això un diàleg absolutament necessari (a l’hora de la veritat no tothom ho va interpretar de la mateixa manera...).
Voldria deixar molt clar que el meu silenci en el blog, ha estat un silenci molt pensat i meditat i a més crec que força justificat. Era necessari que allò que s’hagués de dir o reflexionar, es fes en directe, sense intermediaris o possibles interferències errònies. I així ho he fet. Durant aquests mesos, cada vegada que se m’ha convocat, cada vegada que se m’ha requerit parlar o discutir,... he estat disposada. I evidentment cada vegada que he cregut que havia de proposar, opinar o fins i tot criticar, també ho he fet, però sempre en les reunions convocades.
Ara però, els esdeveniments em porten a la necessitat de tornar a parlar, de tornar a donar la meva opinió del que va passant. Avui torno a començar a explicar, des del meu punt de vista, el que va succeint....
1 comentari:
Endavant i sort en aquesta nova etapa! De ben segur que La Garriga entendrà que era necessari aquest pas per donar estabilitat i governabilitat al municipi
Publica un comentari a l'entrada