SETMANA DE LA FUSTA A LA GARRIGA

Ahir es va acabar una setmana intensa a la Garriga. Un any més (i ja en van 11...) es va celebrar la setmana de la fusta, que enguany s’ha celebrat més tard que altres anys. Malgrat jo prèviament era de l’opinió que es celebres al voltant de la diada de Sant Josep (per allò que és el patró dels fusters...) ha estat un encert fer-ho en aquestes dates. El cap de setmana de sol intens i amb els dies més llargs a la tarda, han permès dur a terme el seguit d’activitats programades, amb un grau de participació molt alt. Era un plaer veure com les places estaven plenes de gent compartint l’estona, xerrant i els nanos gaudint de les activitats preparades per a ells.

No ens hem d’enganyar, perquè ha estat públic, que la setmana va arrencar mogudeta. La reclamació, amb manifestació inclosa, dels alumnes i professors de l’EMAD, en la inauguració d’aquesta setmana, va fer que l’objectiu de la setmana es veies d’entrada lleugerament desvirtuat. Crec, però, que tots plegats l’hem sabut reconduir cap a l’objectiu que la justifica: un temps i un espai per a posar en comú els interessos i necessitats dels diferents móns que a la Garriga estem interessats en el tema de la fusta: el mon empresarial, el mon educatiu i l’administració. S’ha fet l’exposició de les tasques desenvolupades en els tres centres educatius que imparteixen formació relacionada amb el tema (l’EMAD, l’IES Vil·la Romana i l’EME), s’han lliurat els premis dels concursos proposats, els empresaris han debatut entre ells i amb els alumnes la problemàtica d’aquest mon, i hem acostat una mica més a la població en general aquest centre d’atenció que és el mon que envolta la fusta (fantàstic el concert de l’Orquestra Municipal compaginat amb l’explicació d’un luthier de violins)

Cal agrair plenament la feina feta pels que ho han estat treballant des de fa força temps (polítics, tècnics responsables i docents) i han estat al peu del canó aquests dies, perquè gràcies a ells hem pogut gaudir de tot plegat.

Espero que l’any vinent ens puguem tornar a retrobar i seguir així apostant per aquest mon de la fusta, que per tradició, història i realitat és un tret identificatiu del nostre municipi.

LA FESTA DELS TRES TOMBS

Avui he participat directament en la festa dels Tres Tombs. Fa molts anys (segurament més dels que fa que soc regidora a l’Ajuntament) que he viscut aquesta festa. Fins ara he estat mirant-me-la des de fora. Enguany, malgrat la premura en el temps, l’organització dels Tres Tombs de la Garriga, m’han convidat a participar-hi, cosa que els he d’agrair. Així, avui 30 de març, la meva nova condició política m’ha permès viure i participar en directe d’aquesta festa. Ha estat un honor veure, com una quantitat de persones, amb interessos i plantejaments diversos, han fet possible, una vegada més, l’apropament d’una tradició a tot el poble de la Garriga. Un munt de persones (us garanteixo que en són moltes en l’organització i el control), han treballat durament per a fer més obert el nostre poble (hi havia participants d’arreu de la nostra comarca i de comarques properes) i per a fer-lo una mica més partícip. Us asseguro que ha estat fantàstic poder-ho compartir. A més he tingut el plaer de compartir llargues estones amb el traginer major d'enguany, el Sr. Martí Sunyol i això sempre és d'agrair.

Gràcies per fer-ho possible.

INTERVENCIÓ EN EL PLENARI DE LA MOCIÓ DE CENSURA 27 de març de 2008

Quan ara fa 9 anys en Quico Viñas em va proposar participar en la política local com a regidora a l’Ajuntament de la Garriga, vaig tenir molt clar que l’única prioritat que havia de guiar la meva implicació seria l’interès envers el municipi i la seva gent. Vaig proposar-me no oblidar mai aquest principi, doncs no podia, ni puc tampoc ara, concebre una altra forma de dedicació d’un càrrec electe.

Els primers 4 anys com a regidora vaig formar part de l’oposició. Va ser un temps d’aprenentatge, amb esforç i modèstia. Vaig prendre contacte amb el funcionament de l’Ajuntament i amb la gestió municipal, malgrat que en aquells moments hi havia força limitacions en quant a la participació dels grups que no formàvem part del Govern. Va ser durant aquesta legislatura que em vaig adonar lo important que havia de ser no desaprofitar cap esforç de tots i cada un dels representants del Consistori. Va ser una gran lliçó.

A partir de 2003 vaig tenir l’oportunitat de formar part del govern municipal, juntament amb ERC. Això em va permetre treballar durament en benefici de tots els garriguencs i garriguenques. Vaig aprendre, però, que el meu/nostre esforç individual per si sol no portava enlloc. Que el més important era aconseguir sumar els esforços de totes les persones que havíem estat escollides per participar en directe en la política local. Així, si bé cada opció política representada en el consistori tenia diferents prioritats, era precisament la capacitat de sumar aquestes diversitats la que permetia arribar més lluny. És cert que suposava un major esforç per mantenir debats i discussions. Però el consens resultant, sempre generava la millor opció per a la Garriga.

Quan avui fa 9 mesos, el vot dels garriguencs i garriguenques va donar els resultats electorals per tots coneguts, vaig pensar que els ciutadans globalment opinaven quelcom similar. Els garriguencs ens exigien aprendre a gestionar, a sumar i a fer transformar les diferències en consensos. Aquesta va ser la meva lectura dels resultats i la continua sent avui.

Per raons diverses, que no inclouen les ànsies de poder, el mes de juny va ser impossible poder arribar a construir una majoria estable que representés aquesta diversitat política. En aquella incapacitat per posar-nos d’acord, tots hi vam tenir una part de responsabilitat, malgrat que per la representativitat obtinguda, uns en tenien més que altres.

Tanmateix, des del PSC, una vegada assumit el nou rol a l’oposició, hem treballat amb constància, hem col·laborat amb lleialtat amb la resta de grups –del govern i de l’oposició- i hem participat en tot allò que afavoria el desenvolupament del nostre municipi.

Com sempre hem cregut i hem posat de manifest, la responsabilitat de gestió municipal ha de recaure en els disset regidors, coordinats per l’equip de govern i liderats per qui te la responsabilitat màxima: l’alcaldessa.

No obstant, durant aquests 9 mesos no hem trobat aquesta actitud per part de l’equip de Govern.

Ens hem trobat amb un govern recelós, tancat i poc predisposat al diàleg. Hem trobat por al debat franc i obert entre els regidors dels diferents grups. En algunes iniciatives ens hem trobat una política de fets consumats i en d’altres la falta de convicció a l’hora de defensar i argumentar algunes decisions.

Massa vegades ens hem trobat amb la desacreditació pública per part de l’Alcaldessa envers les propostes i les formes d’actuar dels grups de l’oposició.

Potser ha estat la inexperiència (lògica per altra banda). O potser ha estat la ineficàcia política. O potser tot plegat.

Però en tot aquest temps hem tingut al davant un equip de govern que, des de la seva minoria, no ha sabut buscar la complicitat de la resta de grups per fer avançar els projectes necessaris per la Garriga.

És just dir que aquesta no ha estat l’actitud de tots els membres del govern. N’hi ha que s’han esforçat per canviar l’evolució de les coses. Però bàsicament calia el convenciment i el compromís de qui mantenia la màxima responsabilitat: l’alcaldessa i clarament no hi han sigut.

I és evident que no és això el que necessita el municipi. Alguns ho tenim ben clar.

Per això davant d’aquesta situació i després de diversos intents frustrats d’obrir ponts amb el Govern (com les aportacions tècniques del PSC als pressupostos i la proposta de governabilitat presentada en el mes de febrer pel conjunt de Grups de l’oposició), ens hem vist obligats a prendre la iniciativa.

Així, quatre grups polítics municipals (PSC, EiLG, ICV i GIG), diversos, plurals i amb diferents maneres de fer, de pensar i de prioritzar, hem estat capaços de consensuar un projecte d’esquerres i progressista, que va molt més enllà del repartiment de responsabilitats.

Ho hem fet després de comprovar que a l’oposició hi ha més ganes de coincidir, de debatre i de trobar consensos que no pas en el Govern i ho hem fet amb l’únic objectiu d’aconseguir una Garriga millor.

Allò que des de l’alcaldia no s’ha aconseguit liderar, ho farem els membres fins ara a l’oposició. I ho farem amb ganes de treballar, amb il·lusió i amb l’assumpció de les responsabilitats corresponents. Sense deixar de banda cap de les sensibilitats representades en el plenari.

Farem les coses d’una altra manera. Posarem la nostra experiència i la nostra confiança en el diàleg al servei del municipi. Teixirem un Govern més cohesionat i més dialogant amb la resta de grups, amb la ciutadania i amb els actors socials.

Des de la responsabilitat que avui públicament manifesto que estic disposada a assumir, em comprometo a liderar aquest projecte, a dedicar-hi tots els esforços, a facilitar la plena implicació de tots els regidors, i a fer-ho des del compromís personal, des de la humilitat i la voluntat de servei al meu poble.

Espero que a partir d’avui, si la moció s’aprova, iniciem entre tots i totes un període on, tots, sense excepció, assumim la responsabilitat que les urnes ens van atorgar.

Som molt conscients del molt que es juga la Garriga en els propers anys i és per això que demano la determinació del Ple per iniciar-la amb força i amb determinació.

ABANS DE DONAR EL TRET DE SORTIDA....

A poques hores del ple de la moció, necessito poder dir què sento.

Fa dues setmanes que vàrem presentar l’escrit per a dur a terme aquesta moció. Les opinions rebudes des d’aleshores han estat diverses.

En la majoria dels casos que me les han manifestat cara a cara, han estat percepcions positives i d’encoratjament per aquesta nova etapa. En molts d’aquests casos, se m’ha posat de manifest la necessitat que això funcioni, pel bé de la Garriga. Però no només en el moment del tret de sortida, sinó també al llarg dels més de tres anys que queden de legislatura. Per aquestes persones vull dir que voluntat, interès, il·lusió i treball no ens en faltaran per aconseguir-ho.

Em consta, i és lícit que sigui així, que hi ha persones que consideren un risc massa elevat el pas que hem donat. Opinen que pot ser molt complicat governar quatre grups polítics diversos, plurals i amb maneres diferenciades d’actuar. A aquestes persones m’agradaria dir-los que en realitat el projecte que demà volem iniciar no és un projecte que inclou només 4 partits, sinó que és un projecte que vol i treballarà per a encabir tots els partits representats en el consistori. És precisament la manca d’integrar i consensuar les diferents opinions envers els grans temes de poble, una de les primeres raons que ens han portat a prendre aquesta decisió.

Per altra banda, com no podria ser d’una altra manera, també tinc constància, per algunes de les intervencions anònimes en el meu blog, que hi ha persones que estan absolutament en contra d’aquest pas. A aquestes els garanteixo que el nostre projecte de governació treballarà també pel seu benestar i el del seu entorn i que des de la discrepància, espero la seva col·laboració per a poder avançar més i de forma més ràpida.

El temps és el que ens donarà o ens traurà la raó. Només amb les actuacions que duguem a terme, amb la informació que volem i esperem poder trametre de forma permanent, amb el lideratge en les grans qüestions de poble i les maneres de relacionar-nos amb la ciutadania i permetre la seva participació, podrem omplir-nos d’arguments per donar valor i sentit a posteriori a aquesta moció.

Ara de moment només puc posar de manifest el meu compromís de treball i lideratge en les qüestions garriguenques, amb un projecte treballat i consensuat amb 4 forces polítiques municipals, però que permetrà escoltar, debatre i fins i tot consensuar opcions diverses no previstes. El meu és un compromís envers els companys de govern, envers els companys de consistori, amb els responsables tècnics municipals i amb la ciutadania en general. Tot plegat m’ho prenc com un repte per a la millora de la Garriga.

PASSATS UNS DIES....

Han passat més de quatre dies, des que quatre grups polítics municipals (PSC, EiLG, ICV i GIG) vàrem registrar a l’Ajuntament de la Garriga una moció de censura a l’actual alcaldessa de la Garriga. Els motius genèrics pels quals s’ha presentat, crec que queden prou ben explicats en la nota de premsa que vàrem publicar conjuntament tots els grups que l’hem presentat i que està publicada en el meu blog.

Érem conscients, en el moment de fer-ho, que moltes persones confondrien aquesta decisió amb unes ànsies de poder per part de les forces que recolzem aquest pas, sobretot en el meu cas, essent jo la persona proposada per a liderar aquest possible nou equip de govern. Assegurar ara que aquest no és ni ha estat el meu objectiu, és senzill, però evidentment espero poder-ho demostrar amb el temps; és la única manera vàlida de poder-ho fer. A tothom qui ha volgut parlar amb mi sobre aquesta situació, els he dit el mateix: el principal “mèrit” (si és que se li pot dir mèrit...), que forces polítiques diverses, heterogènies i amb dinàmiques ben diferenciades, ens haguem posat d’acord per a mostrar el nostre rebuig a la forma actual de funcionar envers la Garriga i els seus ciutadans i creguem que existeix una altra manera de fer-ho i ens veiem capaços de treballar-hi, ha estat de l’actual equip de govern i bàsicament de la persona que el lidera: l’actual alcaldessa. Des de bon principi, la Sra. Budó, rebutjant consells i ajudes que se li han ofert, menyspreant opinions manifestades i sense fer propostes concretes de participació, ha volgut demostrar que eren capaços, tot i estar en minoria, de tirar endavant temes cabdals per la Garriga. No negaré que s’han fet un munt de reunions, però també és cert que aquestes han estat poc productives i es treballava en la majoria d’elles per buscar el suport mínim necessari per avançar. Nosaltres creiem, i jo particularment així vaig treballar en la darrera legislatura, que el millor és buscar el màxim consens perquè de ben segur que diferents postures treballant conjuntament enriqueixen i milloren les propostes.

Ara per ara, puc garantir que les forces polítiques que volem tirar endavant aquest nou projecte (de ben segur molt complexe), tenim com a objectiu prioritari aconseguir que entre totes les diferents maneres d’entendre el que ha de ser la Garriga, trobem i consesuem la millor. Com dic sempre, la Garriga s’ho mereix.....

DESPRÉS DEL SILENCI, TORNAR A PARLAR…

Després de dos mesos sense escriure (o escrivint poca cosa...), crec que ja és el moment de tornar-hi.

Abans de fer-ho però, m’agradaria explicar i justificar el meu silenci dels últims temps.

Des que en el mes de desembre es van retirar els pressupostos del plenari, es va produir una situació absolutament nova a la Garriga: per primera vegada calia prorrogar els de l’any anterior i calia per part de tots un grau de responsabilitat elevat per veure com es desencallava aquesta situació. Per tant em va semblar que, com que s’havia d’engegar un procés de debat profund i seriós, buscant la correcció i concreció d’aquests pressupostos, tot treballant durament per a poder desencallar els pressupostos, no era un bon moment per anar fent reflexions que poguessin comportar interpretacions errònies de comentaris personals i/o polítics i impedir amb això un diàleg absolutament necessari (a l’hora de la veritat no tothom ho va interpretar de la mateixa manera...).

Voldria deixar molt clar que el meu silenci en el blog, ha estat un silenci molt pensat i meditat i a més crec que força justificat. Era necessari que allò que s’hagués de dir o reflexionar, es fes en directe, sense intermediaris o possibles interferències errònies. I així ho he fet. Durant aquests mesos, cada vegada que se m’ha convocat, cada vegada que se m’ha requerit parlar o discutir,... he estat disposada. I evidentment cada vegada que he cregut que havia de proposar, opinar o fins i tot criticar, també ho he fet, però sempre en les reunions convocades.

Ara però, els esdeveniments em porten a la necessitat de tornar a parlar, de tornar a donar la meva opinió del que va passant. Avui torno a començar a explicar, des del meu punt de vista, el que va succeint....

COMUNICAT CONJUNT DEL GRUPS PSC, EiLG, ICV i GIG

COMUNICAT SOBRE LA MOCIÓ DE CENSURA A LA GARRIGA

PRESENTADA AQUEST DIJOUS 13 DE MARÇ DE 2008

Els membres dels Grups Municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Independent de la Garriga (EiLG), Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i Grup Independent la Garriga (GIG), hem posat en marxa els mecanismes legals per realitzar una moció de censura a l’Ajuntament de la Garriga, d’acord amb els procediments i els terminis que estableix la normativa electoral.

Aquesta decisió és el pas final d’una sèrie d’iniciatives encaminades a retornar a l’Ajuntament del nostre poble l’estabilitat, la governabilitat i el lideratge necessari per afrontar els problemes importants i urgents que reclamen una solució adequada.

Els impulsors de la moció compartim una diagnosi de la situació política a la Garriga, existent després de les darreres eleccions municipals, i una orientació per posar fi al carreró sense sortida on han arribat alguns assumptes administratius i polítics del nostre municipi.

Les darreres eleccions municipals a la Garriga van donar lloc a una ampla representació d’orientacions i sensibilitats polítiques, que es van traduir en una elevada presència de grups municipals a l’Ajuntament. Aquesta realitat expressa la legítima pluralitat política i social present a la ciutadania del nostre poble.

En cap moment, els impulsors de la moció hem entès aquesta nova realitat política com una anomalia institucional sinó com una riquesa social que els representants escollits hem de saber valorar i convertir en motor de renovació i d’impuls polític per a la democràcia i per a la governabilitat del municipi.

Tanmateix, pensem que els grups que formen l’equip de Govern actual no ho han entès així i han optat per buscar una fórmula en minoria, que no ha sabut generar consens, ni cohesió interna, ni aconseguir cap acord al voltant de les actuacions impulsades durant tot aquest temps.

Això ha provocat una paràlisi de l’Ajuntament com a conseqüència de quatre greus deficiències:

1. La falta d’estabilitat en l’equip de govern, amb un suport minoritari al Ple, i que no ha estat capaç, en aquests mesos, de generar consens i de superar la seva precarietat política. El símbol més clar d’aquesta situació és la pròrroga dels pressupostos públics sine die.
2. L’obstrucció de la governabilitat dels afers del municipi, amb un deteriorament dels mecanismes de participació dels grups de l’oposició, amb un alentiment de l’acció de govern i amb una desorientació creixent en bona part dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.
3. La manca de lideratge per part dels membres de govern en l’impuls dels grans temes oberts del municipi, fet que està generant inquietud i preocupació entre la població, i està situant la iniciativa de l’Ajuntament a remolc de l’evolució dels fets.
4. La falta de participació i transparència cap a la ciutadania tant en els temes quotidians com en les grans decisions.

Davant d’aquest estat d’incertesa permanent, alguns grups a l’oposició ens sentim amb el deure d’assumir la responsabilitat que ens correspon com a representants, fins a les últimes conseqüències. Després d’haver intentat infructuosament altres vies per desencallar la paralització dels pressupostos i afavorir un pacte per l’estabilitat de govern, pensem que només ens queda una última opció per donar un cop de timó decisiu a la governabilitat de la Garriga: canviar la composició del govern. És per això que, d’acord amb els arguments exposats i amb la legitimitat que significa reunir una majoria sòlida per governar (9 regidors i regidores, que representen el 53’50% dels votants de les eleccions de maig de 2007), hem decidit plantejar la moció de censura.

Volem obrir, d’aquesta forma, una nova etapa política, que s’assentarà sobre l’estabilitat, la recerca del consens amb la resta de forces i l’increment de la transparència i la implicació ciutadana en les decisions sobre els afers públics de la Garriga.