ABANS DE DONAR EL TRET DE SORTIDA....

A poques hores del ple de la moció, necessito poder dir què sento.

Fa dues setmanes que vàrem presentar l’escrit per a dur a terme aquesta moció. Les opinions rebudes des d’aleshores han estat diverses.

En la majoria dels casos que me les han manifestat cara a cara, han estat percepcions positives i d’encoratjament per aquesta nova etapa. En molts d’aquests casos, se m’ha posat de manifest la necessitat que això funcioni, pel bé de la Garriga. Però no només en el moment del tret de sortida, sinó també al llarg dels més de tres anys que queden de legislatura. Per aquestes persones vull dir que voluntat, interès, il·lusió i treball no ens en faltaran per aconseguir-ho.

Em consta, i és lícit que sigui així, que hi ha persones que consideren un risc massa elevat el pas que hem donat. Opinen que pot ser molt complicat governar quatre grups polítics diversos, plurals i amb maneres diferenciades d’actuar. A aquestes persones m’agradaria dir-los que en realitat el projecte que demà volem iniciar no és un projecte que inclou només 4 partits, sinó que és un projecte que vol i treballarà per a encabir tots els partits representats en el consistori. És precisament la manca d’integrar i consensuar les diferents opinions envers els grans temes de poble, una de les primeres raons que ens han portat a prendre aquesta decisió.

Per altra banda, com no podria ser d’una altra manera, també tinc constància, per algunes de les intervencions anònimes en el meu blog, que hi ha persones que estan absolutament en contra d’aquest pas. A aquestes els garanteixo que el nostre projecte de governació treballarà també pel seu benestar i el del seu entorn i que des de la discrepància, espero la seva col·laboració per a poder avançar més i de forma més ràpida.

El temps és el que ens donarà o ens traurà la raó. Només amb les actuacions que duguem a terme, amb la informació que volem i esperem poder trametre de forma permanent, amb el lideratge en les grans qüestions de poble i les maneres de relacionar-nos amb la ciutadania i permetre la seva participació, podrem omplir-nos d’arguments per donar valor i sentit a posteriori a aquesta moció.

Ara de moment només puc posar de manifest el meu compromís de treball i lideratge en les qüestions garriguenques, amb un projecte treballat i consensuat amb 4 forces polítiques municipals, però que permetrà escoltar, debatre i fins i tot consensuar opcions diverses no previstes. El meu és un compromís envers els companys de govern, envers els companys de consistori, amb els responsables tècnics municipals i amb la ciutadania en general. Tot plegat m’ho prenc com un repte per a la millora de la Garriga.

PASSATS UNS DIES....

Han passat més de quatre dies, des que quatre grups polítics municipals (PSC, EiLG, ICV i GIG) vàrem registrar a l’Ajuntament de la Garriga una moció de censura a l’actual alcaldessa de la Garriga. Els motius genèrics pels quals s’ha presentat, crec que queden prou ben explicats en la nota de premsa que vàrem publicar conjuntament tots els grups que l’hem presentat i que està publicada en el meu blog.

Érem conscients, en el moment de fer-ho, que moltes persones confondrien aquesta decisió amb unes ànsies de poder per part de les forces que recolzem aquest pas, sobretot en el meu cas, essent jo la persona proposada per a liderar aquest possible nou equip de govern. Assegurar ara que aquest no és ni ha estat el meu objectiu, és senzill, però evidentment espero poder-ho demostrar amb el temps; és la única manera vàlida de poder-ho fer. A tothom qui ha volgut parlar amb mi sobre aquesta situació, els he dit el mateix: el principal “mèrit” (si és que se li pot dir mèrit...), que forces polítiques diverses, heterogènies i amb dinàmiques ben diferenciades, ens haguem posat d’acord per a mostrar el nostre rebuig a la forma actual de funcionar envers la Garriga i els seus ciutadans i creguem que existeix una altra manera de fer-ho i ens veiem capaços de treballar-hi, ha estat de l’actual equip de govern i bàsicament de la persona que el lidera: l’actual alcaldessa. Des de bon principi, la Sra. Budó, rebutjant consells i ajudes que se li han ofert, menyspreant opinions manifestades i sense fer propostes concretes de participació, ha volgut demostrar que eren capaços, tot i estar en minoria, de tirar endavant temes cabdals per la Garriga. No negaré que s’han fet un munt de reunions, però també és cert que aquestes han estat poc productives i es treballava en la majoria d’elles per buscar el suport mínim necessari per avançar. Nosaltres creiem, i jo particularment així vaig treballar en la darrera legislatura, que el millor és buscar el màxim consens perquè de ben segur que diferents postures treballant conjuntament enriqueixen i milloren les propostes.

Ara per ara, puc garantir que les forces polítiques que volem tirar endavant aquest nou projecte (de ben segur molt complexe), tenim com a objectiu prioritari aconseguir que entre totes les diferents maneres d’entendre el que ha de ser la Garriga, trobem i consesuem la millor. Com dic sempre, la Garriga s’ho mereix.....

DESPRÉS DEL SILENCI, TORNAR A PARLAR…

Després de dos mesos sense escriure (o escrivint poca cosa...), crec que ja és el moment de tornar-hi.

Abans de fer-ho però, m’agradaria explicar i justificar el meu silenci dels últims temps.

Des que en el mes de desembre es van retirar els pressupostos del plenari, es va produir una situació absolutament nova a la Garriga: per primera vegada calia prorrogar els de l’any anterior i calia per part de tots un grau de responsabilitat elevat per veure com es desencallava aquesta situació. Per tant em va semblar que, com que s’havia d’engegar un procés de debat profund i seriós, buscant la correcció i concreció d’aquests pressupostos, tot treballant durament per a poder desencallar els pressupostos, no era un bon moment per anar fent reflexions que poguessin comportar interpretacions errònies de comentaris personals i/o polítics i impedir amb això un diàleg absolutament necessari (a l’hora de la veritat no tothom ho va interpretar de la mateixa manera...).

Voldria deixar molt clar que el meu silenci en el blog, ha estat un silenci molt pensat i meditat i a més crec que força justificat. Era necessari que allò que s’hagués de dir o reflexionar, es fes en directe, sense intermediaris o possibles interferències errònies. I així ho he fet. Durant aquests mesos, cada vegada que se m’ha convocat, cada vegada que se m’ha requerit parlar o discutir,... he estat disposada. I evidentment cada vegada que he cregut que havia de proposar, opinar o fins i tot criticar, també ho he fet, però sempre en les reunions convocades.

Ara però, els esdeveniments em porten a la necessitat de tornar a parlar, de tornar a donar la meva opinió del que va passant. Avui torno a començar a explicar, des del meu punt de vista, el que va succeint....

COMUNICAT CONJUNT DEL GRUPS PSC, EiLG, ICV i GIG

COMUNICAT SOBRE LA MOCIÓ DE CENSURA A LA GARRIGA

PRESENTADA AQUEST DIJOUS 13 DE MARÇ DE 2008

Els membres dels Grups Municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Independent de la Garriga (EiLG), Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i Grup Independent la Garriga (GIG), hem posat en marxa els mecanismes legals per realitzar una moció de censura a l’Ajuntament de la Garriga, d’acord amb els procediments i els terminis que estableix la normativa electoral.

Aquesta decisió és el pas final d’una sèrie d’iniciatives encaminades a retornar a l’Ajuntament del nostre poble l’estabilitat, la governabilitat i el lideratge necessari per afrontar els problemes importants i urgents que reclamen una solució adequada.

Els impulsors de la moció compartim una diagnosi de la situació política a la Garriga, existent després de les darreres eleccions municipals, i una orientació per posar fi al carreró sense sortida on han arribat alguns assumptes administratius i polítics del nostre municipi.

Les darreres eleccions municipals a la Garriga van donar lloc a una ampla representació d’orientacions i sensibilitats polítiques, que es van traduir en una elevada presència de grups municipals a l’Ajuntament. Aquesta realitat expressa la legítima pluralitat política i social present a la ciutadania del nostre poble.

En cap moment, els impulsors de la moció hem entès aquesta nova realitat política com una anomalia institucional sinó com una riquesa social que els representants escollits hem de saber valorar i convertir en motor de renovació i d’impuls polític per a la democràcia i per a la governabilitat del municipi.

Tanmateix, pensem que els grups que formen l’equip de Govern actual no ho han entès així i han optat per buscar una fórmula en minoria, que no ha sabut generar consens, ni cohesió interna, ni aconseguir cap acord al voltant de les actuacions impulsades durant tot aquest temps.

Això ha provocat una paràlisi de l’Ajuntament com a conseqüència de quatre greus deficiències:

1. La falta d’estabilitat en l’equip de govern, amb un suport minoritari al Ple, i que no ha estat capaç, en aquests mesos, de generar consens i de superar la seva precarietat política. El símbol més clar d’aquesta situació és la pròrroga dels pressupostos públics sine die.
2. L’obstrucció de la governabilitat dels afers del municipi, amb un deteriorament dels mecanismes de participació dels grups de l’oposició, amb un alentiment de l’acció de govern i amb una desorientació creixent en bona part dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.
3. La manca de lideratge per part dels membres de govern en l’impuls dels grans temes oberts del municipi, fet que està generant inquietud i preocupació entre la població, i està situant la iniciativa de l’Ajuntament a remolc de l’evolució dels fets.
4. La falta de participació i transparència cap a la ciutadania tant en els temes quotidians com en les grans decisions.

Davant d’aquest estat d’incertesa permanent, alguns grups a l’oposició ens sentim amb el deure d’assumir la responsabilitat que ens correspon com a representants, fins a les últimes conseqüències. Després d’haver intentat infructuosament altres vies per desencallar la paralització dels pressupostos i afavorir un pacte per l’estabilitat de govern, pensem que només ens queda una última opció per donar un cop de timó decisiu a la governabilitat de la Garriga: canviar la composició del govern. És per això que, d’acord amb els arguments exposats i amb la legitimitat que significa reunir una majoria sòlida per governar (9 regidors i regidores, que representen el 53’50% dels votants de les eleccions de maig de 2007), hem decidit plantejar la moció de censura.

Volem obrir, d’aquesta forma, una nova etapa política, que s’assentarà sobre l’estabilitat, la recerca del consens amb la resta de forces i l’increment de la transparència i la implicació ciutadana en les decisions sobre els afers públics de la Garriga.

ARTICLE DE TOTA L'OPOSICIÓ (PSC, EiLG, ICV, GIG i PP) publicat en EL 9NOU (15/2/08)

Governabilitat i pressupostos a la Garriga

Els resultats de les darreres eleccions municipals no van fer gens fàcil la formació d’un govern a la Garriga. Es va optar per formar-ne un en minoria. Opció vàlida en alguns casos, però sempre arriscada. En aquest cas s’està demostrant incapaç de resoldre el problema de la governabilitat del nostre municipi. De fet, ja es preveia que la pedra de toc serien els pressupostos i així ha estat.

Una de les obligacions primordials de l’alcaldia i de l’equip de govern és elaborar i aconseguir que s’aprovin els pressupostos anuals. Però és evident que no han aconseguit el consens o els acords mínims que els hauria permès obtenir el vistiplau del Ple. Estem convençuts que amb una mica de coneixements, amb una feina honesta, amb la necessària flexibilitat i ganes d’arribar a acords no hagués estat massa complicat d’aconseguir-ho atès la bona disposició del consistori.

El fet d’arribar a meitat de febrer i no tenir pressupostos aprovats, ni perspectiva de tenir-ne properament, és un símptoma - com la febre - que delata mals més profunds. Ho definim com a crisi de governabilitat.

La responsabilitat política de les regidores i regidors que no som al govern (PSC, EiLG, ICV, GIG i PP) ens obliga a dir de forma nítida que aquest govern en minoria no aconsegueix els objectius mínims que els són exigibles. ¿Estan ofegats pel dia a dia? ¿Tenen dificultats per dialogar? ¿Els domina la prepotència? ¿No saben com procedir? La realitat és que no se’n surten!

Fem pública la nostra opinió crítica després d’oferir alternatives i possibles solucions que no han tingut l’acceptació esperada o han estat rebutjades de pla. Aquest rebuig a propostes o a persones que podrien assegurar la governabilitat és un tic d’autoritarisme increïble i que no sembla que se’n valorin les conseqüències.

No fa gaire – conscients de la responsabilitat política que ens correspon - vam elaborar un document que vam presentar al govern. Hi proposàvem uns mínims per tal de resoldre la governabilitat i acordar una solució per als pressupostos. Pretenia ser un cop de mà. De les paraules rebudes, ens va semblar que s’havia encetat una via raonable d’entesa. La impressió era bona, encara que calia aprofundir i perfilar.

Però l’estratègia arrauxada de la Sra. Alcaldessa - en un escrit d’opinió en el 9NOU – d’interpretar malèvolament la proposta i de criticar agrament els grups que la vam presentar, ha esmicolat bruscament les possibilitats de seguir per aquesta via. ¿Per què ho ha fet? En desconeixem les intencions. Però és evident que escometre i criticar els companys de consistori de qui depens, no és una bona opció política. És més aconsellable buscar punts de coincidència que permetin arribar als acords imprescindibles per la Garriga

Amb aquest panorama, grinyola l’estabilitat del govern, però abans de prendre decisions més transcendentals volem fer nous intents. Volem creure que encara hi ha camp per a negociar, per a compromisos i per a arribar a un consens de mínims i així assegurar l’estabilitat d’aquest govern.

Per poder assegurar aquesta governabilitat, constatem la carència de lideratge i la poca voluntat de consens en temes fonamentals. Perquè, més que mai, es necessita un lideratge integrador i cohesionador; capaç d’incorporar els electes a un projecte engrescador, participatiu i bàsicament consensuat. Per ara, la mancança de lideratge és evident. Sobre el consens, constatem que de paraules i de promeses no en falten, però la tossuda realitat els desmenteix.

Esperàvem mantenir, amb el govern, un debat profund sobre les línies mestres dels impostos i dels pressupostos. Va ser impossible abans del Ple de desembre. Ens van donar els documents tard i amb comptagotes. Les explicacions van ser parcials i confuses. No vam poder debatre cap d’aquells temes que preocupen a cada grup: ingressos, conveniència de “novar” els passius financers, mantenir la capacitat d’endeutament, calendari d’inversions, etc. El primer pas, doncs, és refer aquest camí. ¿Com se’ns pot demanar “un vot de confiança” sense mantenir aquest debat seriós? Més que “un vot de confiança” seria un vot irresponsable.

El segon pas és adonar-se’n que amb estratègies vàcues no aconseguiran desencallar els pressupostos. Des del 19 de desembre, ha passat el temps suficient per refer aquest camí, però no s’ha fet res escudant-se en “procediments, formulismes i malentesos”. La pilota està a la teulada del govern i de la Sra. Alcaldessa des del 19 de desembre passat. És hora de posar-se en marxa!

Insistim, per a concloure aquest escrit, que el tema dels pressupostos, tot i ser important, no és ni l’únic ni el principal objectiu de la nostra consideració. Amb la publicació d’aquestes reflexions, volem obrir un període de contactes oberts i sincers per assentar les bases de la governabilitat futura de la Garriga. Els pressupostos en poden ser la conseqüència. Abans de decantar-nos per altres propostes, aparentment més lògiques, volem esgotar les vies que mantenim obertes i altres que s’hi puguin sumar. Amb una convicció: cap sortida que deixi de banda el gruix de l’oposició garantirà l’estabilitat fins el final de la legislatura.

Neus Bulbena, portaveu PSC
Miquel Pujol, portaveu EiLG
Quim Fornés, portaveu ICV
Jaume Aspa, portaveu GIG
Josep Broch, portaveu PP

FENT POBLE TOT GAUDINT DE LA FESTA DEL CARNESTOLTES

NO ENTENC RES….

Comença un nou any i sembla que les coses no canvien....

En altres articles del meu blog ja he reflexionat sobre les maneres i els motius que crec que van portar a la pròrroga dels pressupostos del 2007.

Avui, 14 de gener, gairebé un mes després d’aquell plenari, crec que no hem avançat gaire....

Des d’aquell plenari del 19 de desembre, el dia 27, a proposta de l’equip de govern, em vaig reunir amb els portaveus dels dos grups que el formen. Aquella reunió, en la que vam reflexionar conjuntament com és que s’havia arribat a aquella situació, va servir per aclarir alguns dels dubtes que, jo com a portaveu del PSC, vaig presentar en el ple. A més vaig opinar sobre el que creia que havia de ser el camí a partir d’aquell moment: creia que calia convocar a TOTS els grups per parlar-ne, primer de forma distesa i després aprofundir en els continguts i els valors concrets. A partir d’aquell moment, amb les vacances de Nadal pel mig, vaig suposar que quan es retornés a la vida quotidiana, es donaria un pas en aquest sentit.

La sorpresa ha estat que, en lloc d’això, l’equip de govern ha proposat a tots els grups, reunions de forma bilateral, és a dir reunions d’ells amb cada un dels grups per, segons diuen, parlar de les propostes o dubtes que cada un dels grups havíem presentat. Davant aquest fet, i donat que creiem que en el plenari del dia 19 de desembre va quedar prou clar que un dels motius de rebuig a la proposta de pressupost era la no participació i la manca de consens global amb aquests, el PSC, hem decidit declinar la nostra participació a aquesta reunió bilateral, reclamant una reunió amb TOTS els grups a la vegada, per poder aprofundir i debatre, una nova proposta de pressupostos. No voldria que se’ns acusés de manca d’interès en participar, tot el contrari: volem que la participació sigui real i diversa, perquè nosaltres si que creiem en la participació. Creiem que a ningú ha d’espantar poder parlar tots junts dels pressupostos, aclarir conjuntament els dubtes que puguin sorgir, debatre les diferents propostes que es puguin fer des dels diferents punts de vista, estudiar-ne la viabilitat o no, arribar a acords (encara que siguin parcials) i aconseguir així l’objectiu que crec ens mou a tots: uns pressupostos que facin avançar la Garriga.

Espero que acabem aconseguint-ho. Com sempre dic, la Garriga s’ho mereix....