diumenge, 30 de setembre del 2007

DARRER CAP DE SETMANA DE SETEMBRE

Gairebé tres setmanes fa que ha començat el nou curs. Fins i tot les temperatures sembla que es comencen a normalitzar i s’assemblen més a les temperatures típiques de tardor. Ja no tenim les calors que ens han acompanyat els darrers temps... Potser tot plegat ens ajudarà a calmar una mica els ànims....

Dissabte a la tarda vespre, vaig participar en una part de les activitats coorganitzades pels ajuntaments de la Garriga i de l’Ametlla, dins de les Jornades Europees del Patrimoni. Un grup d’unes 40 persones de totes les edats vàrem pujar caminant (jo també ho vaig fer, per estrany que pugui semblar....) fins a la masia de Can Busquets. Allà en Jaume Oliver i el grup de teatre Pristins Fivallers (grupet de joves liderats per l’Albert Vilar, l’Albert Benzekry i en Joan Monells) ens van fer una mica d’explicació de l’evolució del col·lectiu de joves al llarg de la història. Va ser interessant i entretingut, qualitats que a vegades brillen per la seva absència. En acabar, un jove d’esperit, en Pep Salsetes, ens va deleitar amb el tast de 20 plats (!!!), que ens va ubicar en l’espai i en el temps dels darrers 2000 anys d’història. La barreja de gustos, textures i presentacions, van ser d’allò més interessant. Al marxar, em va quedar només la sensació que l’únic que ens va fallar va ser la presència del jovent, a qui bàsicament i teòricament anava adreçat l’acte. Ens haurem de conformar amb haver-ne gaudit els que internament ens sentim encara força joves i pensar que potser la propera vegada, es podria proposar un petit concert en aquell entorn, amb joves dels municipis... En qualsevol cas, crec que cal felicitar als organitzadors del multi-acte i agrair la tasca feta pels tècnics implicats.

Però aquesta setmana, no ha estat tot tranquil·litat. Dimecres a la tarda, i a través de l’espai web de l’Ajuntament, els grups de l’oposició ens vam assabentar d’una decisió presa des de l’equip de govern sense cap tipus d’informació ni consulta ni debat. S’informava públicament que a partir del dia 1 d’octubre, la plaça de Can Dachs (aquella plaça que fa molt de temps que força gent reclama que es reconverteixi definitivament en una autèntica plaça pels vianants i així ho entenem també nosaltres des del PSC) s’obriria com aparcament cada dia de la setmana als matins (excepte diumenge). Assabentats d’aquesta situació, ens vàrem posar d’acord els grups de l’oposició (PSC, EiLG, ICV, GiG i PP) per demanar que es reconsiderés la postura, fins com a mínim poder-ne parlar i estudiar la proposta entre tots (a algú li sona que l’equip de govern “aposta” per la participació en les grans decisions???). Nosaltres com a grup i jo personalment, entenem que ara no és el moment per a replantejar aquesta situació, sense com a mínim parlar-ne. Hi ha un Pla de Mobilitat desenvolupat que proposa que aquesta plaça ha de quedar lliure permanentment de l’aparcament. Aquest fet ja és prou important per a no prendre la decisió sense argumentacions, però fins i tot si es considera que aquest Pla de Mobilitat cal replantejar-lo, no creiem que la millor postura sigui la de decidir unilateralment. Cal parlar-ne i estudiar els pros i els contres. Ens hi juguem molt tots, perquè creiem que cal anar guanyant espai per a les persones... sense oblidar la problemàtica dels vehicles, que en cap cas s’ha de solucionar, a càrrec de l'espai dels vianants.

Pensem-hi i parlem-ne. De moment és el que demanem.....Creiem que tots hi hem de dir la nostra....

1 comentari:

Anònim ha dit...

L'anunci d'ocupació (per part dels cotxes) de la plaça de Can Dachs em va disgustar. També em va sorprendre que ERC hi estigués d'acord. Em va semblar una decisió poc ecològica, poc sostenible, poc raonable. L'única cosa que no m'agrada de la Garriga és la quantitat de cotxes al centre del poble, la impossibilitat de caminar tranquil·lament els dissabtes al matí (i més si portes canalla, bicicletes, carro de la compra). Suposo que és difícil de solucionar, però no entenc qui no se n'adona que és millor una plaça per estar-s'hi que per aparcar. La Sínia no és pas tan lluny!
Ara m'assabento amb alegria que la decisió es repensarà.
Una abraçada a tot cristo.
Goretti.