PLENARI D’OCTUBRE

Avui s’ha dut a terme el plenari corresponent al mes d’octubre. Habitualment aquest és el ple on es proposen les modificacions de les ordenances, per tal de poder fer la previsió d’ingressos pels pressupostos del següent any. Enguany això no ha estat així, com tampoc va passar ara fa 4 anys, quan també nosaltres (ERC i PSC) érem un equip de govern novell amb moltes coses encara per aprendre. L’equip de govern actual ja ha dit que serà en el proper plenari (previst inicialment pel 7 de novembre) on es parlarà d’aquest tema.

Però ara vull parlar del ple d’avui. Era un ple MOLT curt. Només hi havia 3 punts a l’ordre del dia (modificació de crèdit, ratificació dels membres de l’Òrgan Consultiu de l’OAMC i constitució del Consell de Cooperació), a més dels habituals d’aprovació d’acta, informació dels decrets d’alcaldia i el que avui ha estat el gruix del plenari: les mocions dels diferents grups polítics i les preguntes i precs de l’oposició. Els punts proposats no eren complexes i amb 20 minuts els havíem tractat i aprovat tots. Exactament a les 20.20 hem començat a parlar de tot allò que es presenta en el PLE sense que sigui un dictàmen proposat per l’alcaldessa. Avui hi havia 3 mocions (dues d’ICV i una d’ERC), i 9 precs (3 d’ICV, 2 del PSC i 4 del PP). Amb les discussions que s’han dut a terme hem acordat entre altres coses:

• manifestar la voluntat que la Garriga sigui una zona lliure de transgènics
• accelerar la trobada de la comissió de mobilitat per acordar quina zona del centre del nostre municipi es proposa afavorir per la circulació dels vianants els dissabtes al matí, en el moment del mercat.
• reclamar que es continuï amb el procés del retorn dels papers de Salamanca.
  

Ha estat però, aprofitant el moment dels precs, en que la senyora alcaldessa ha respost a més de 10 qüestions pendents d’altres plenaris i també, (molt ben assessorada pels tècnics, tot s’ha de dir), als precs que li plantejàvem les forces de l’oposició, quan el plenari ha agafat unes dimensions i un camí complexe sobre el que m’agradaria reflexionar.

Se que tots i totes encara estem treballant per la ubicació en el lloc que les darreres eleccions ens van atorgar, però també és cert que hi ha situacions que es podrien evitar, amb una mica més de relaxació per part de tothom. No és possible que la senyora alcaldessa decideixi unilateralment que les respostes pendents d’altres plenaris no admeten torn de rèplica; que en els precs del mateix plenari només es doni torn de paraula al grup que ha fet el prec; com tampoc és possible el fet que restringeixi a una sola intervenció per grup municipal, quan es posen a debat els temes que es proposen. És ben cert que tot això hauria de quedar reflectit en el ROM (Reglament Orgànic Municipal), que encara no està desenvolupat, però també és cert que hi ha una dinàmica dels darrers anys (que va més enllà de la darrera legislatura) on els precs, a diferència de les preguntes, sempre han admès debat i discussió. Això crec que ha de ser un Ple: un espai on diferents forces polítiques, amb diferents maneres de veure les coses, amb diferents prioritats, amb diferents maneres d’actuar, ... puguin posar damunt la taula les propostes i arribar d’aquesta manera a un consens que permeti millorar les actuacions a dur a terme en benefici de tots i totes, i en cas que no sigui possible, que l’equip de govern, escoltades les altres forces, prengui la decisió que consideri més oportuna. Aquesta manera de fer, aquesta manera de ser participatius, avui no s’ha vist per enlloc. La sensació que l’equip de govern està permanentment a la defensiva, que qualsevol intent d’opinar és rebut com un atac i que per part de l’equip de govern no és possible admetre que la inexperiència, per a superar-la, també requereix el seu temps, crec que han marcat la dinàmica del ple d’avui. No pretenc donar lliçons a ningú, però per sort, el nostre grup polític i jo en particular, tenim l’experiència d’haver estat governant en la darrera legislatura i per tant això ens dóna arguments per creure’ns que és possible una altra manera de fer i de treballar conjuntament. Només és necessari que ens ho creiem tots i que qui té la responsabilitat de liderar-ho també s’ho cregui.

Amb tot el viscut avui i en els plenaris d’aquesta legislatura, cal preguntar-nos.....

• Ens creien allò que el govern de la Garriga l’hem de fer entre tots els que hem estat escollits per a fer-ho??
• Ens creiem allò de la PARTICIPACIÓ (en majúscules), començant per la de tots els grups polítics amb representació municipal??
• Què és el que fa tanta por debatre i discutir??
• Per què és tan difícil reconèixer que no tot es pot fer de cop i per tant admetre que entre tot el que es proposa, és necessari marcar unes prioritats??
  

Cal que es canviïn les formes. Tots ho agrairem i segurament després també aconseguirem canviar les actuacions....