Ja fa uns dies que tot passejant el meu gos m’he adonat que per fi la millora del nostre Passeig és una realitat. Crec que tots ens n’hem de sentir orgullosos, perquè, malgrat s’ha tardat més del que estava previst (“ja se sap, l’obra pública ja ho té això” diran alguns...), finalment tenim un Passeig que fa goig de veure. Tenim llum per a poder passejar amb tranquil·litat sense contaminació lumínica, tenim uns bancs en condicions i còmodes per a totes les edats, tenim expenedors de bosses per recollir els excrements dels gossos (ara ja ningú té excusa...) i podem gaudir en qualsevol moment d’una passejada fantàstica, sols o amb companyia. Malgrat en un principi havia de ser l’etapa estiuenca la que havia d’acompanyar aquesta inauguració, finalment ha estat a la tardor que ha pogut ser una realitat. Tenim una gran catifa de fulles que ens el decora i ens ho recorda....
No he pogut evitar dedicar-li quatre ratlles. Em sento orgullosa d’haver format part de l’equip que vam creure que era imprescindible aquesta millora, , però evidentment també he d’agrair, que els que han tingut la responsabilitat d’acabar-ho, ho hagin finalitzat. Cal felicitar-los en nom de tots. Ara només cal que també entre tots sapiguem mantenir-lo en condicions.....
1 comentari:
Anònim
ha dit...
En temps de provisionalitat, nerviosime i alteració s'agraeixen els elogis, més quan venen de qui sap del que parla.
Tan sols cal preguntar-se per què és veritat que no ens adonem del que tenim fins que no ho hem perdut.
Soc una dona nascuda a la Garriga, el dia 21 de novembre de 1965. Soc la petita de 5 germans. Soc professora de matemàtiques d'adolescents a l'IES de Parets del Vallès. A més des de 1999 soc regidora de l'Ajuntament de la Garriga i des del 2003 consellera comarcal d'Educació del Vallès Oriental. M'agrada treballar amb les persones i per a les persones. M'agrada poder dialogar amb elles. Crec que podem apendre molt mútuament. Les anomenades noves tecnologies, permeten avui, obrir noves maneres de comunicar-nos.
1 comentari:
En temps de provisionalitat, nerviosime i alteració s'agraeixen els elogis, més quan venen de qui sap del que parla.
Tan sols cal preguntar-se per què és veritat que no ens adonem del que tenim fins que no ho hem perdut.
Publica un comentari a l'entrada