PLANTA DE COGENERACIÓ AMB BIOMASSA EN EL TERME MUNICIPAL DE LA GARRIGA. INFORMACIÓ I DEBAT??

En el BOP del dia 16 d’octubre es publica que “se sotmet a informació pública l’expedient incoat per REBROT i PAISATGE SL per a la concessió de la llicència ambiental per a l’exercici de l’activitat de planta de cogeneració amb biomassa a ubicar a la Carretera de Barcelona a Puigcerdà km. 35,2” del terme municipal de la Garriga (zona de Can Tamayo). Hi ha 20 dies naturals (s’acaben el proper 5 de novembre) “perquè qualsevol persona que s’hi consideri afectada pugui formular les al·legacions i observacions i presentar els documents que estimi pertinents”.

Aquesta publicació en el BOP, que en algunes de les activitats que s’obren en els municipis és preceptiu, en el cas que estem parlant té una gran transcendència. S’està donant “publicitat” (quants garriguencs se n'han assabentat???) al fet que s’està tramitant una llicència d’activitats per tal que a la Garriga es pugui instal·lar a 500 metres del nucli de la població, una planta on s’incinerarà biomassa, per tal de crear energia.

En principi en el projecte que s’està publicitant, sembla que l’objectiu és cremar residus de fusta provinents de podes i neteja de boscos, encara que cal tenir present un parell de coses:

• La biomassa es pot obtenir a partir de subproductes o residus que a més d’incloure els de poda i vegetació també pot, entre d’altres, contenir residus de la indústria alimentària, fusteria i excrements secs d'animals.




• La incineració de la biomassa permet eliminar residus orgànics i inorgànics, al mateix temps que els dóna una utilitat, però cal tenir en compte que la incineració pot resultar perillosa ja que produeix emissió de substàncies tòxiques.

Davant aquesta perspectiva i tenint en compte que una decisió d’aquest estil afectarà de ben segur la qualitat del nostre municipi, és urgent i imprescindible parlar-ne, abans de prendre qualsevol decisió. I no s’ha de parlar només dels temes tècnics i legals entre responsables tècnics i polítics, sinó de l’impacte que això pot suposar en el nostre municipi i també de les avantatges que potser pot tenir, com a creació d’energia renovable. És necessari, a més, fer-ho sense amagar res, i escoltant les veus i els dubtes de tots els que ens podem veure afectats per aquesta decisió.

Però tot això només és possible si els que tenen la informació (l’equip de govern) n’hi donen publicitat; si els que tenen la responsabilitat de prendre la decisió (novament l’equip de govern) informen del tema, escolten les opinions, valoren els pros i els contres, i justifiquen públicament la decisió; i si, a més, finalment s’opta per tirar endavant el projecte, cal que la concessió de la llicència (que també és responsabilitat de l’equip de govern) es faci una vegada es compleixen tots els paràmetres (urbanístics, mediambentals,…) necessaris per a poder-ho desenvolupar i es posin de manifest les avantatges que aquesta activitat pot comportar pel nostre municipi. Ara per ara, cap d'aquests passos s'ha dut a terme.

La Garriga és un municipi del que, els que hi vivim, ens agrada comentar que té un microclima i unes condicions ambientals que ens permeten viure-hi amb una qualitat de vida envejable.

Canviarà això a partir d’ara? Per saber-ho, és imprescindible que s’informi àmpliament a tothom (quan encara sigui possible intervenir-hi) i es faci un debat en profunditat. No es pot fer d’altra manera….

ASSESSORAMENT DE SUPORT A L’ALCALDIA

escrit d'una exposició

a San Cristobal de las Casas (Mèxic)

Junta de Govern Local de l’1 d’octubre. Punt número 47. Aprovació d’un contracte de consultoria i assistència. Aprovació per unanimitat.

En què consisteix aquest punt??? En res més que “adjudicar .... a Josep Amorós Bosch .... el contracte menor relatiu a l’assessorament de suport a l’alcaldia, en matèria de gestió i organització dels serveis públics i optimització dels recursos, l’import del qual puja 5.220 €, IVA inclòs, atès el pressupost que consta en l’expedient, amb una durada de tres mesos, i amb efectes del dia 1 d’octubre de 2007”.

Llegir-se les actes dels acords que prenen l’equip de govern té aquestes coses: una s’assabenta de coses com aquestes. S’assabenta que l’actual equip de govern, ha decidit gastar-se més de 5000 € en tres mesos per tal que una persona externa a l’Ajuntament, escollida a dit, els ajudi a desenvolupar la tasca d’alcaldia. Vagi per endavant que soc conscient que el fet és absolutament legal, però jo em pregunto....

1. ... quina dedicació horària suposa aquest assessorament???

2. ... l’actual equip de govern, considera que no són suficientment bons els tècnics de la casa per assessorar-los en la tasca d’alcaldia?

3. ... l’actual equip de govern s’ha plantejat que incrementa amb 5000€ més els diners destinats a la gestió política d’aquest Ajuntament, tenint en compte que, només amb els salaris dels càrrecs electes amb dedicació, ja els va incrementar en més de 30.000 € anuals?

4. ... no van propagant, cada vegada que poden, que les arques municipals estan molt buides i que cal estrènyer-se el cinturó? I no em diguin que això ens ajudarà, perquè teòricament els tècnics de la casa estan precisament per això i l’assessorament que es planteja és exclusivament a nivell d’alcaldia ....

5. ... no era CiU el partit que deia que no estava d’acord amb la contractació de persones de confiança (gerents) perquè consideraven que era una despesa innecessària??? Serà que el que no li agradava era que la tria dels gerents, com a càrrecs de confiança, estava plantejada com un procés clar, públic i a la vista de tothom i no com ha estat aquest fet que comporta una contractació d’assessorament que beneficia exclusivament a l’alcaldessa i no a tot el funcionament de l’Ajuntament??

6. ... aquesta contractació es mantindrà en el proper any i només s’ha fet ara per tres mesos per poder-ho incorporar en els nous pressupostos?
7. ... aquest és el pas inicial per a la contractació del gerent únic, que ha d’aconseguir que l’Ajuntament funcioni com una empresa privada, tal i com van proposar en la presentació dels 21 punts de l’acord de govern 07/11?

Hi ha moltes més preguntes a fer sobre aquest tema perquè com sempre, tinc la sensació que les decisions es prenen de manera poc clara i confosa.

Serà per això que és necessari que vinguin de fora i ens alliçonin???

PASSA EL TEMPS….

Aquesta setmana un dels meus nebots ha fet 18 anys. I ja en van 4 de 7!!!! Ja tinc més nebots majors d’edat que menors.... Que grans ens anem fent, no??? Sembla que va ser ahir que va néixer (com dirien les àvies...) i ara ja estudia a la universitat, ja podrà treure’s el carnet de conduir i també, perquè no tenir-ho present: també podrà votar!!!!

Aquestes ocasions em fan parar alguns moments i valorar el temps. El temps que dia a dia se’ns escorre per les mans i que no podem recuperar. És en moments així en que em plantejo quins són els objectius del dia a dia, de les paraules i dels actes que estic duent a terme cada dia.

És evident que enguany, des d’ara fa 4 mesos (des del 16 de juny), la meva vida ha donat un tomb i per tant les coses que he de fer, com les he de fer i les conseqüències que comporten han canviat força. Ara principalment, exerceixo la meva professió de professora: tinc, en directe, uns 120 alumnes que setmanalment esperen de mi que els eduqui, que els instrueixi i que els aporti coses noves. Ells encara no ho saben (o no ho volen saber), però de ben segur que alguna de les coses que ara senten i a vegades escolten o que comparteixen, els servirà en el moment més inesperat. La meva seguretat en que això serà així, fa que cada dia em proposi donar el millor de mi, que cada dia em plantegi la responsabilitat que aquesta tasca em suposa i per tant hi esmerci tot el meu esforç.

Paral·lelament, segueixo essent regidora del meu Ajuntament. Segueixo, ara des de l’oposició, intentant que la Garriga funcioni cada dia millor. De vegades però, aquest objectiu em queda una mica desfigurat. Trobo a faltar que se’m demani més la meva col·laboració, i a vegades fins i tot penso que aquesta participació es veu com una amenaça. Suposo que les meves intervencions, les meves formes de fer-ho i perquè no, fins i tot els moments en que ho vull fer, es poden haver interpretat com amenaces. Amenaces que m’ha semblat entendre per intervencions escoltades o escrits llegits que es fonamenten en suposats objectius de poder, per la meva part. Però puc garantir que no és així. La meva voluntat de servei als garriguencs, des de la responsabilitat que em pertoca, és absoluta i qui em coneix de prop sap que, vull ser útil, vull que la meva experiència serveixi per alguna cosa i evidentment vull que el meu treball i els meus esforços, junt amb la meva gent, serveixin per a sumar, mai per a restar.

El temps.... quantes coses pot comportar pensar en el seu pas... És bo de tant en tant pensar-hi un moment i a partir d’aquest punt, valorar com l’utilitzem i com treballem per a que no ens passi en va. Amb la rapidesa amb el que passa, és segur que val més arremangar-se de forma col·lectiva, actuar de forma consensuada i potser equivocar-se, que deixar que s’escapi, tot excusant-se amb suposicions o interpretacions sense fonament. Seria bo que tots i totes hi penséssim en algun moment.....

PLENARI D’OCTUBRE

Avui s’ha dut a terme el plenari corresponent al mes d’octubre. Habitualment aquest és el ple on es proposen les modificacions de les ordenances, per tal de poder fer la previsió d’ingressos pels pressupostos del següent any. Enguany això no ha estat així, com tampoc va passar ara fa 4 anys, quan també nosaltres (ERC i PSC) érem un equip de govern novell amb moltes coses encara per aprendre. L’equip de govern actual ja ha dit que serà en el proper plenari (previst inicialment pel 7 de novembre) on es parlarà d’aquest tema.

Però ara vull parlar del ple d’avui. Era un ple MOLT curt. Només hi havia 3 punts a l’ordre del dia (modificació de crèdit, ratificació dels membres de l’Òrgan Consultiu de l’OAMC i constitució del Consell de Cooperació), a més dels habituals d’aprovació d’acta, informació dels decrets d’alcaldia i el que avui ha estat el gruix del plenari: les mocions dels diferents grups polítics i les preguntes i precs de l’oposició. Els punts proposats no eren complexes i amb 20 minuts els havíem tractat i aprovat tots. Exactament a les 20.20 hem començat a parlar de tot allò que es presenta en el PLE sense que sigui un dictàmen proposat per l’alcaldessa. Avui hi havia 3 mocions (dues d’ICV i una d’ERC), i 9 precs (3 d’ICV, 2 del PSC i 4 del PP). Amb les discussions que s’han dut a terme hem acordat entre altres coses:

• manifestar la voluntat que la Garriga sigui una zona lliure de transgènics
• accelerar la trobada de la comissió de mobilitat per acordar quina zona del centre del nostre municipi es proposa afavorir per la circulació dels vianants els dissabtes al matí, en el moment del mercat.
• reclamar que es continuï amb el procés del retorn dels papers de Salamanca.
  

Ha estat però, aprofitant el moment dels precs, en que la senyora alcaldessa ha respost a més de 10 qüestions pendents d’altres plenaris i també, (molt ben assessorada pels tècnics, tot s’ha de dir), als precs que li plantejàvem les forces de l’oposició, quan el plenari ha agafat unes dimensions i un camí complexe sobre el que m’agradaria reflexionar.

Se que tots i totes encara estem treballant per la ubicació en el lloc que les darreres eleccions ens van atorgar, però també és cert que hi ha situacions que es podrien evitar, amb una mica més de relaxació per part de tothom. No és possible que la senyora alcaldessa decideixi unilateralment que les respostes pendents d’altres plenaris no admeten torn de rèplica; que en els precs del mateix plenari només es doni torn de paraula al grup que ha fet el prec; com tampoc és possible el fet que restringeixi a una sola intervenció per grup municipal, quan es posen a debat els temes que es proposen. És ben cert que tot això hauria de quedar reflectit en el ROM (Reglament Orgànic Municipal), que encara no està desenvolupat, però també és cert que hi ha una dinàmica dels darrers anys (que va més enllà de la darrera legislatura) on els precs, a diferència de les preguntes, sempre han admès debat i discussió. Això crec que ha de ser un Ple: un espai on diferents forces polítiques, amb diferents maneres de veure les coses, amb diferents prioritats, amb diferents maneres d’actuar, ... puguin posar damunt la taula les propostes i arribar d’aquesta manera a un consens que permeti millorar les actuacions a dur a terme en benefici de tots i totes, i en cas que no sigui possible, que l’equip de govern, escoltades les altres forces, prengui la decisió que consideri més oportuna. Aquesta manera de fer, aquesta manera de ser participatius, avui no s’ha vist per enlloc. La sensació que l’equip de govern està permanentment a la defensiva, que qualsevol intent d’opinar és rebut com un atac i que per part de l’equip de govern no és possible admetre que la inexperiència, per a superar-la, també requereix el seu temps, crec que han marcat la dinàmica del ple d’avui. No pretenc donar lliçons a ningú, però per sort, el nostre grup polític i jo en particular, tenim l’experiència d’haver estat governant en la darrera legislatura i per tant això ens dóna arguments per creure’ns que és possible una altra manera de fer i de treballar conjuntament. Només és necessari que ens ho creiem tots i que qui té la responsabilitat de liderar-ho també s’ho cregui.

Amb tot el viscut avui i en els plenaris d’aquesta legislatura, cal preguntar-nos.....

• Ens creien allò que el govern de la Garriga l’hem de fer entre tots els que hem estat escollits per a fer-ho??
• Ens creiem allò de la PARTICIPACIÓ (en majúscules), començant per la de tots els grups polítics amb representació municipal??
• Què és el que fa tanta por debatre i discutir??
• Per què és tan difícil reconèixer que no tot es pot fer de cop i per tant admetre que entre tot el que es proposa, és necessari marcar unes prioritats??
  

Cal que es canviïn les formes. Tots ho agrairem i segurament després també aconseguirem canviar les actuacions....

DARRER CAP DE SETMANA DE SETEMBRE

Gairebé tres setmanes fa que ha començat el nou curs. Fins i tot les temperatures sembla que es comencen a normalitzar i s’assemblen més a les temperatures típiques de tardor. Ja no tenim les calors que ens han acompanyat els darrers temps... Potser tot plegat ens ajudarà a calmar una mica els ànims....

Dissabte a la tarda vespre, vaig participar en una part de les activitats coorganitzades pels ajuntaments de la Garriga i de l’Ametlla, dins de les Jornades Europees del Patrimoni. Un grup d’unes 40 persones de totes les edats vàrem pujar caminant (jo també ho vaig fer, per estrany que pugui semblar....) fins a la masia de Can Busquets. Allà en Jaume Oliver i el grup de teatre Pristins Fivallers (grupet de joves liderats per l’Albert Vilar, l’Albert Benzekry i en Joan Monells) ens van fer una mica d’explicació de l’evolució del col·lectiu de joves al llarg de la història. Va ser interessant i entretingut, qualitats que a vegades brillen per la seva absència. En acabar, un jove d’esperit, en Pep Salsetes, ens va deleitar amb el tast de 20 plats (!!!), que ens va ubicar en l’espai i en el temps dels darrers 2000 anys d’història. La barreja de gustos, textures i presentacions, van ser d’allò més interessant. Al marxar, em va quedar només la sensació que l’únic que ens va fallar va ser la presència del jovent, a qui bàsicament i teòricament anava adreçat l’acte. Ens haurem de conformar amb haver-ne gaudit els que internament ens sentim encara força joves i pensar que potser la propera vegada, es podria proposar un petit concert en aquell entorn, amb joves dels municipis... En qualsevol cas, crec que cal felicitar als organitzadors del multi-acte i agrair la tasca feta pels tècnics implicats.

Però aquesta setmana, no ha estat tot tranquil·litat. Dimecres a la tarda, i a través de l’espai web de l’Ajuntament, els grups de l’oposició ens vam assabentar d’una decisió presa des de l’equip de govern sense cap tipus d’informació ni consulta ni debat. S’informava públicament que a partir del dia 1 d’octubre, la plaça de Can Dachs (aquella plaça que fa molt de temps que força gent reclama que es reconverteixi definitivament en una autèntica plaça pels vianants i així ho entenem també nosaltres des del PSC) s’obriria com aparcament cada dia de la setmana als matins (excepte diumenge). Assabentats d’aquesta situació, ens vàrem posar d’acord els grups de l’oposició (PSC, EiLG, ICV, GiG i PP) per demanar que es reconsiderés la postura, fins com a mínim poder-ne parlar i estudiar la proposta entre tots (a algú li sona que l’equip de govern “aposta” per la participació en les grans decisions???). Nosaltres com a grup i jo personalment, entenem que ara no és el moment per a replantejar aquesta situació, sense com a mínim parlar-ne. Hi ha un Pla de Mobilitat desenvolupat que proposa que aquesta plaça ha de quedar lliure permanentment de l’aparcament. Aquest fet ja és prou important per a no prendre la decisió sense argumentacions, però fins i tot si es considera que aquest Pla de Mobilitat cal replantejar-lo, no creiem que la millor postura sigui la de decidir unilateralment. Cal parlar-ne i estudiar els pros i els contres. Ens hi juguem molt tots, perquè creiem que cal anar guanyant espai per a les persones... sense oblidar la problemàtica dels vehicles, que en cap cas s’ha de solucionar, a càrrec de l'espai dels vianants.

Pensem-hi i parlem-ne. De moment és el que demanem.....Creiem que tots hi hem de dir la nostra....

ACORD DE GOVERN MUNICIPAL 07/11 LA GARRIGA (II) el contingut

Uns dies de reflexió i un dissabte tranquil a casa, em permeten escriure sobre el contingut de l’exposició dels acords de l’equip de govern, feta el passat dia 19.

Val a dir que les propostes presentades, 21 en total, (algú s’ha preguntat per què aquest nombre...?), són de diferent magnitud, no segueixen cap ordre, s’exposen de forma caòtica i barrejada (ja ho van posar ells mateixos de manifest....), no visualitzen una proposta concreta global pel municipi i en una paraula no defineixen, tal i com ells havien reclamat tantes vegades, un model de poble (potser finalment han entès que la manera de definir-lo és a partir de les propostes d’actuacions???)

Hi ha coses per les que felicitar-los per haver-les inclòs i esperar a veure com les desenvolupen (la majoria de les propostes són generals i poc concretes):

• la creació de l’àrea de polítiques d’igualtat
• el pla d’energies renovables
• l’estudi del parc fotovoltàic
• el centre de dia.

D’altres propostes, ens n’alegrem que es prenguin com a projectes a estudiar i desenvolupar, perquè són propostes previstes en el programa de govern del PSC:

• l’anella verda (gran aposta ja del PSC en el moment de desenvolupar el Pla General en el 2001)
• la recuperació del riu
• l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
• la creació del Síndic de la Garriga
• la Sínia com a vertebrador en la línia est-oest del municipi.

Per altra banda, algunes de les propostes fetes, són temes ja engegats en la darrera legislatura (i per tant ja incloses dins del projecte del PSC):

• l’Agenda21
• el pla de mobilitat
• la recuperació i conservació del Passeig
• l’atenció acurada de la via pública
• la potenciació de la comunicació (la creació des de fa 2 anys de l’Organisme Autònom n’és una clara mostra)

Caldrà, de totes maneres, veure si mantenen la dinàmica engegada o li donen un tomb radical, fent que es perdin els objectius inicials. (val a dir que és d’agrair que el 1r Tinent d’alcalde posés, en algun moment de manifest, el fet que aquestes qüestions eren herències de la darrera legislatura)

Algunes qüestions plantejades com a innovadores ens han semblat que l’actual equip de govern no està prou ben informat, perquè són qüestions que ja s’estaven duent a terme o que simplement són aplicació de la llei existent:

• sessions informatives de l’equip de govern semestralment (l’AJUNTAMENT RESPON, els sona???)
• polítiques de joventut en relació a l’habitatge, la prevenció, dinamització (el Pla Local de Joventut i el projecte C17, els coneixen???)
• Previsió d’ampliació del nou CAP (el que està previst construir està dimensionat per 20000 habitants (ara en som 15.000) i a més ja està previst en la reparcelació de la Sínia)
• Percentatge d’habitatge públic en cada una de les Unitats d’Actuació que es desenvolupen

De totes maneres, n’hi ha algunes que ens sorprenen per algun motiu i que caldrà estar-hi molt atent:

• com és possible que es plantegi el centre Cívic, sense explicar què entenen ells per Centre Cívic ni donar una lleugera pista de com, quan i on es durà a terme això?
• Com és possible que exposin que encara han de valorar si és necessari un casal de joves?
• Com s’entén que plantegin la necessitat d’un gerent amb l’únic objectiu d’aconseguir que l’Ajuntament sigui el més semblant a una gran empresa privada? (no hem d’oblidar mai que la l’administració municipal és una administració pública)
  

Per últim, n’hem trobat a faltar algunes de prou importants, per la seva casuística o trascendència:

• Ús i objectius d’equipaments existents: Can Raspall, Can Luna, Torre del Fanal, safareigs municipals, Parc de Can Terres (recinte Firal).....
• Actuacions en algunes zones: Tremolencs, Can Violí, zona centre.....
• Polítiques socials: nouvinguts, serveis de beques, Projecte Educatiu, ...
  

En qualsevol cas, la sensació al sortir de la presentació, va ser de decepció. No podia ser que en 20’ l’equip de govern cregués que havia presentat el projecte de treball real per a com a mínim 4 anys. Veure que les propostes eren bàsicament generalitats, sense concrecions clares, amb falta d’imaginació, de gosadia i coneixement, va fer que em preocupés. No tant per pensar que el nou equip de govern no seria capaç de fer algunes coses (la dinàmica ja està engegada en molts camps...) sinó per pensar que la Garriga es mereix tenir persones al davant amb coneixement i empenta per seguir avançant cada dia cap a una Garriga millor.

Dilluns es compleixen 100 dies de la nova legislatura. Caldrà veura cap a on caminem.... Nosaltres seguirem treballant per a que el camí ens porti cap a una Garriga millor.

ACORD DE GOVERN MUNICIPAL 07/11 LA GARRIGA (I) les formes

19 de setembre. Avui fa dos mesos dia per dia (potser 2 mesos menys un dia??? encara no ha quedat clar...), que es va acordar mitjançant un Decret d’alcaldia, l’entrada del grup d’ERC a l’equip de govern. Des d’aquell moment, se’ns va manifestar que es volien fer públiques les actuacions que havien discutit i acordat els dos grups polítics que conformen el nou equip de govern.

Avui a les 19.00, puntualment, la Il·lustríssima Sra. Meritxell Budó (alcaldessa CiU) i el Sr. Oriol Ramon (1r tinent d’alcalde ERC), han presentat el que “a bombo y platillo” han estat anunciant que volien fer.

Avui només parlaré d’alguns detalls de les formes d’aquesta presentació. Deixaré per un altre dia, amb més calma, parlar dels continguts (una vegada els hagi pogut pair millor i tingui una mica més de temps per a poder-los comentar...).

No pretenc donar lliçons a ningú, sinó simplement reflexionar sobre algunes coses que m’han sorprès, pel que fa a les formes. Per això em pregunto.....

a) Com és que ha estat una presentació tan breu? Ha estat MOOOLT BREU. No entenc com pot ser que en 21 minuts s’hagin presentat 21 PROPOSTES de govern (1 proposta per minut) per als propers 4 anys i més si tenim en compte que, tal com han reconegut ells mateixos, algunes de les propostes segurament no són exclusives d’aquesta legislatura sinó que segurament la seva posta en marxa serà per a més d’una legislatura. Crec que la importància del que es presentava mereixia explicacions més profundes.

b) Com és que, si el contingut que es presentava, és un acord de govern i el govern el formen 7 persones, només han fet l’exposició dues d’aquestes persones? Crec que diu poc a favor de la participació (si més no la interna...). Sabem que l’equip de govern és divers i plural (com així és bo que sigui....) i per tant hagués estat bé, veure que aquesta diversitat i pluralitat quedava reflectida en l'exposició.

c) Com és que la presentació s’ha fet exclusivament llegint literalment un document que se’ns ha lliurat a l’entrada? Crec que una proposta de gestió, si es té clara, assumida i treballada, podia haver donat molt més de sí en les explicacions i concrecions. (Ni tan sols s'ha pogut veure més enllà, en el torn obert de paraula que han permès....)

d) Com és que en el s. XXI, la presentació no s’ha pogut acompanyar de suports digitals per a poder-la fer una mica més amena? Segurament amb això em perd una mica la vessant didàctica de la meva professió, però crec que després de dos mesos de tenir els punts acordats, es podia haver vist una mica més l’esforç en l'exposició per fer arribar a la ciutadania els continguts de forma més entenedora.

e) Com és que si s'ha exposat que la proposta es pretén que sigui assumida per tot el consistori (oposició inclosa) no s’ha tingut la delicadesa de presentar-la abans als membres de l’oposició? No es tracta que se’ns doni, com a regidors/es, un tracte privilegiat, però segurament tenint en compte que de moment l’equip de govern està format per 7 membres (la majoria necessària en les votacions és de 9), potser hagués estat bé comentar de forma prèvia aquests punts amb les persones que hem de compartir algunes de les decisions.

En un proper escrit ,parlaré dels continguts proposats. Ara necessito reflexionar-hi.....