Comença un nou any i sembla que les coses no canvien....
En altres articles del meu blog ja he reflexionat sobre les maneres i els motius que crec que van portar a la pròrroga dels pressupostos del 2007.
Avui, 14 de gener, gairebé un mes després d’aquell plenari, crec que no hem avançat gaire....
Des d’aquell plenari del 19 de desembre, el dia 27, a proposta de l’equip de govern, em vaig reunir amb els portaveus dels dos grups que el formen. Aquella reunió, en la que vam reflexionar conjuntament com és que s’havia arribat a aquella situació, va servir per aclarir alguns dels dubtes que, jo com a portaveu del PSC, vaig presentar en el ple. A més vaig opinar sobre el que creia que havia de ser el camí a partir d’aquell moment: creia que calia convocar a TOTS els grups per parlar-ne, primer de forma distesa i després aprofundir en els continguts i els valors concrets. A partir d’aquell moment, amb les vacances de Nadal pel mig, vaig suposar que quan es retornés a la vida quotidiana, es donaria un pas en aquest sentit.
La sorpresa ha estat que, en lloc d’això, l’equip de govern ha proposat a tots els grups, reunions de forma bilateral, és a dir reunions d’ells amb cada un dels grups per, segons diuen, parlar de les propostes o dubtes que cada un dels grups havíem presentat. Davant aquest fet, i donat que creiem que en el plenari del dia 19 de desembre va quedar prou clar que un dels motius de rebuig a la proposta de pressupost era la no participació i la manca de consens global amb aquests, el PSC, hem decidit declinar la nostra participació a aquesta reunió bilateral, reclamant una reunió amb TOTS els grups a la vegada, per poder aprofundir i debatre, una nova proposta de pressupostos. No voldria que se’ns acusés de manca d’interès en participar, tot el contrari: volem que la participació sigui real i diversa, perquè nosaltres si que creiem en la participació. Creiem que a ningú ha d’espantar poder parlar tots junts dels pressupostos, aclarir conjuntament els dubtes que puguin sorgir, debatre les diferents propostes que es puguin fer des dels diferents punts de vista, estudiar-ne la viabilitat o no, arribar a acords (encara que siguin parcials) i aconseguir així l’objectiu que crec ens mou a tots: uns pressupostos que facin avançar la Garriga.
Espero que acabem aconseguint-ho. Com sempre dic, la Garriga s’ho mereix....
