Governabilitat i pressupostos a la Garriga
Els resultats de les darreres eleccions municipals no van fer gens fàcil la formació d’un govern a la Garriga. Es va optar per formar-ne un en minoria. Opció vàlida en alguns casos, però sempre arriscada. En aquest cas s’està demostrant incapaç de resoldre el problema de la governabilitat del nostre municipi. De fet, ja es preveia que la pedra de toc serien els pressupostos i així ha estat.
Una de les obligacions primordials de l’alcaldia i de l’equip de govern és elaborar i aconseguir que s’aprovin els pressupostos anuals. Però és evident que no han aconseguit el consens o els acords mínims que els hauria permès obtenir el vistiplau del Ple. Estem convençuts que amb una mica de coneixements, amb una feina honesta, amb la necessària flexibilitat i ganes d’arribar a acords no hagués estat massa complicat d’aconseguir-ho atès la bona disposició del consistori.
El fet d’arribar a meitat de febrer i no tenir pressupostos aprovats, ni perspectiva de tenir-ne properament, és un símptoma - com la febre - que delata mals més profunds. Ho definim com a crisi de governabilitat.
La responsabilitat política de les regidores i regidors que no som al govern (PSC, EiLG, ICV, GIG i PP) ens obliga a dir de forma nítida que aquest govern en minoria no aconsegueix els objectius mínims que els són exigibles. ¿Estan ofegats pel dia a dia? ¿Tenen dificultats per dialogar? ¿Els domina la prepotència? ¿No saben com procedir? La realitat és que no se’n surten!
Fem pública la nostra opinió crítica després d’oferir alternatives i possibles solucions que no han tingut l’acceptació esperada o han estat rebutjades de pla. Aquest rebuig a propostes o a persones que podrien assegurar la governabilitat és un tic d’autoritarisme increïble i que no sembla que se’n valorin les conseqüències.
No fa gaire – conscients de la responsabilitat política que ens correspon - vam elaborar un document que vam presentar al govern. Hi proposàvem uns mínims per tal de resoldre la governabilitat i acordar una solució per als pressupostos. Pretenia ser un cop de mà. De les paraules rebudes, ens va semblar que s’havia encetat una via raonable d’entesa. La impressió era bona, encara que calia aprofundir i perfilar.
Però l’estratègia arrauxada de la Sra. Alcaldessa - en un escrit d’opinió en el 9NOU – d’interpretar malèvolament la proposta i de criticar agrament els grups que la vam presentar, ha esmicolat bruscament les possibilitats de seguir per aquesta via. ¿Per què ho ha fet? En desconeixem les intencions. Però és evident que escometre i criticar els companys de consistori de qui depens, no és una bona opció política. És més aconsellable buscar punts de coincidència que permetin arribar als acords imprescindibles per la Garriga
Amb aquest panorama, grinyola l’estabilitat del govern, però abans de prendre decisions més transcendentals volem fer nous intents. Volem creure que encara hi ha camp per a negociar, per a compromisos i per a arribar a un consens de mínims i així assegurar l’estabilitat d’aquest govern.
Per poder assegurar aquesta governabilitat, constatem la carència de lideratge i la poca voluntat de consens en temes fonamentals. Perquè, més que mai, es necessita un lideratge integrador i cohesionador; capaç d’incorporar els electes a un projecte engrescador, participatiu i bàsicament consensuat. Per ara, la mancança de lideratge és evident. Sobre el consens, constatem que de paraules i de promeses no en falten, però la tossuda realitat els desmenteix.
Esperàvem mantenir, amb el govern, un debat profund sobre les línies mestres dels impostos i dels pressupostos. Va ser impossible abans del Ple de desembre. Ens van donar els documents tard i amb comptagotes. Les explicacions van ser parcials i confuses. No vam poder debatre cap d’aquells temes que preocupen a cada grup: ingressos, conveniència de “novar” els passius financers, mantenir la capacitat d’endeutament, calendari d’inversions, etc. El primer pas, doncs, és refer aquest camí. ¿Com se’ns pot demanar “un vot de confiança” sense mantenir aquest debat seriós? Més que “un vot de confiança” seria un vot irresponsable.
El segon pas és adonar-se’n que amb estratègies vàcues no aconseguiran desencallar els pressupostos. Des del 19 de desembre, ha passat el temps suficient per refer aquest camí, però no s’ha fet res escudant-se en “procediments, formulismes i malentesos”. La pilota està a la teulada del govern i de la Sra. Alcaldessa des del 19 de desembre passat. És hora de posar-se en marxa!
Insistim, per a concloure aquest escrit, que el tema dels pressupostos, tot i ser important, no és ni l’únic ni el principal objectiu de la nostra consideració. Amb la publicació d’aquestes reflexions, volem obrir un període de contactes oberts i sincers per assentar les bases de la governabilitat futura de la Garriga. Els pressupostos en poden ser la conseqüència. Abans de decantar-nos per altres propostes, aparentment més lògiques, volem esgotar les vies que mantenim obertes i altres que s’hi puguin sumar. Amb una convicció: cap sortida que deixi de banda el gruix de l’oposició garantirà l’estabilitat fins el final de la legislatura.
Els resultats de les darreres eleccions municipals no van fer gens fàcil la formació d’un govern a la Garriga. Es va optar per formar-ne un en minoria. Opció vàlida en alguns casos, però sempre arriscada. En aquest cas s’està demostrant incapaç de resoldre el problema de la governabilitat del nostre municipi. De fet, ja es preveia que la pedra de toc serien els pressupostos i així ha estat.
Una de les obligacions primordials de l’alcaldia i de l’equip de govern és elaborar i aconseguir que s’aprovin els pressupostos anuals. Però és evident que no han aconseguit el consens o els acords mínims que els hauria permès obtenir el vistiplau del Ple. Estem convençuts que amb una mica de coneixements, amb una feina honesta, amb la necessària flexibilitat i ganes d’arribar a acords no hagués estat massa complicat d’aconseguir-ho atès la bona disposició del consistori.
El fet d’arribar a meitat de febrer i no tenir pressupostos aprovats, ni perspectiva de tenir-ne properament, és un símptoma - com la febre - que delata mals més profunds. Ho definim com a crisi de governabilitat.
La responsabilitat política de les regidores i regidors que no som al govern (PSC, EiLG, ICV, GIG i PP) ens obliga a dir de forma nítida que aquest govern en minoria no aconsegueix els objectius mínims que els són exigibles. ¿Estan ofegats pel dia a dia? ¿Tenen dificultats per dialogar? ¿Els domina la prepotència? ¿No saben com procedir? La realitat és que no se’n surten!
Fem pública la nostra opinió crítica després d’oferir alternatives i possibles solucions que no han tingut l’acceptació esperada o han estat rebutjades de pla. Aquest rebuig a propostes o a persones que podrien assegurar la governabilitat és un tic d’autoritarisme increïble i que no sembla que se’n valorin les conseqüències.
No fa gaire – conscients de la responsabilitat política que ens correspon - vam elaborar un document que vam presentar al govern. Hi proposàvem uns mínims per tal de resoldre la governabilitat i acordar una solució per als pressupostos. Pretenia ser un cop de mà. De les paraules rebudes, ens va semblar que s’havia encetat una via raonable d’entesa. La impressió era bona, encara que calia aprofundir i perfilar.
Però l’estratègia arrauxada de la Sra. Alcaldessa - en un escrit d’opinió en el 9NOU – d’interpretar malèvolament la proposta i de criticar agrament els grups que la vam presentar, ha esmicolat bruscament les possibilitats de seguir per aquesta via. ¿Per què ho ha fet? En desconeixem les intencions. Però és evident que escometre i criticar els companys de consistori de qui depens, no és una bona opció política. És més aconsellable buscar punts de coincidència que permetin arribar als acords imprescindibles per la Garriga
Amb aquest panorama, grinyola l’estabilitat del govern, però abans de prendre decisions més transcendentals volem fer nous intents. Volem creure que encara hi ha camp per a negociar, per a compromisos i per a arribar a un consens de mínims i així assegurar l’estabilitat d’aquest govern.
Per poder assegurar aquesta governabilitat, constatem la carència de lideratge i la poca voluntat de consens en temes fonamentals. Perquè, més que mai, es necessita un lideratge integrador i cohesionador; capaç d’incorporar els electes a un projecte engrescador, participatiu i bàsicament consensuat. Per ara, la mancança de lideratge és evident. Sobre el consens, constatem que de paraules i de promeses no en falten, però la tossuda realitat els desmenteix.
Esperàvem mantenir, amb el govern, un debat profund sobre les línies mestres dels impostos i dels pressupostos. Va ser impossible abans del Ple de desembre. Ens van donar els documents tard i amb comptagotes. Les explicacions van ser parcials i confuses. No vam poder debatre cap d’aquells temes que preocupen a cada grup: ingressos, conveniència de “novar” els passius financers, mantenir la capacitat d’endeutament, calendari d’inversions, etc. El primer pas, doncs, és refer aquest camí. ¿Com se’ns pot demanar “un vot de confiança” sense mantenir aquest debat seriós? Més que “un vot de confiança” seria un vot irresponsable.
El segon pas és adonar-se’n que amb estratègies vàcues no aconseguiran desencallar els pressupostos. Des del 19 de desembre, ha passat el temps suficient per refer aquest camí, però no s’ha fet res escudant-se en “procediments, formulismes i malentesos”. La pilota està a la teulada del govern i de la Sra. Alcaldessa des del 19 de desembre passat. És hora de posar-se en marxa!
Insistim, per a concloure aquest escrit, que el tema dels pressupostos, tot i ser important, no és ni l’únic ni el principal objectiu de la nostra consideració. Amb la publicació d’aquestes reflexions, volem obrir un període de contactes oberts i sincers per assentar les bases de la governabilitat futura de la Garriga. Els pressupostos en poden ser la conseqüència. Abans de decantar-nos per altres propostes, aparentment més lògiques, volem esgotar les vies que mantenim obertes i altres que s’hi puguin sumar. Amb una convicció: cap sortida que deixi de banda el gruix de l’oposició garantirà l’estabilitat fins el final de la legislatura.
Neus Bulbena, portaveu PSC
Miquel Pujol, portaveu EiLG
Quim Fornés, portaveu ICV
Jaume Aspa, portaveu GIG
Josep Broch, portaveu PP
