FA DIES QUE HA COMENÇAT LA TARDOR….

Aquest cap de setmana he rebut un comentari en aquest blog, reclamant una opinió (que intentaré donar) i posant de manifest la meva manca d’actualització en aquest.

Començo per la 2a qüestió. És fàcil no negar-ho, perquè és evident que des de finals de juny no he tornat a escriure. No m’han faltat ganes ni temes dels que poder parlar, però potser m’ha faltat trobar la manera d’escriure per a que s’interpretin els comentaris en la seva mesura: en unes reflexions i comentaris personals, a nivell de Neus Bulbena, ciutadana de la Garriga, la petita de 5 germans i que actualment està fent d’alcaldessa del municipi. Cada vegada que m’he assegut davant l’ordinador per posar per escrit alguna cosa, algun pensament, alguna reflexió sobre alguna temàtica, ... m’ha vingut aquella expressió que diu “un és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis”. Evidentment les reflexions que sempre he fet en aquest blog han estat perquè les pensava, les sentia i necessitava expressar-les, però sabia que tenien la repercussió que tenien. Ara en aquests moments i amb la responsabilitat que em correspon com alcaldessa, a vegades m’espanta la possibilitat d’escriure des de “la intimitat”, des del personalisme, des de la meva particularitat, .... perquè qualsevol cosa sempre serà interpretada en clau del lloc que ocupo. No m’amago de les meves opinions, perquè qui les ha volgut sentir les hi he intentat explicar amb senzillesa i tranquil·litat, però un text escrit, sempre és susceptible de ser interpretat, de ser estudiat i de treure conclusions diferents de l’objectiu amb les que han estat escrites. Jo crec amb la comunicació amb les persones (crec que sempre he respost a allò que se m’ha preguntat, demanat o fins i tot discutit), crec també amb les tecnologies actuals que ens permeten una comunicació més ràpida, però a vegades em costa creure en la interpretació justa d’allò que es diu. Suposo que la reflexió aquesta que he rebut sobre la meva manca de comunicació em portarà a intentar reprendre (dins de les possibilitats i capacitats de temps que disposo) el fet d’escriure des d’aquest mitjà. Potser no aconseguiré desgranar dubtes que es plantegen en el dia a dia, perquè crec que és bo no fer especulacions de temes en els que encara no es té tota la informació. Potser se’m demanarà que faci des d’aquest mitjà deliberacions que corresponen a d’altres àmbits, i això tampoc ho faré. Intentaré parlar d’allò que sento i només demano que s’interpreti allò que dic, des de la perspectiva que serà simplement això: reflexions de la neus que vol i creu que ha de posar de manifest per a qui les vulgui llegir i fins i tot opinar....

Respecte la primera qüestió, el fet de la suposada contradicció entre l’opinió del conseller de Medi Ambient i el regidor d’ICV, vull dir que no hi veig tal contradicció. Em consta que el regidor d’ICV, igual que el conseller, també és defensor de les energies alternatives, com poden ser les plantes de biomassa. Però al igual que jo mateixa, vol que les coses es facin de la millor manera possible, amb les màximes garanties i amb el màxim de consens perquè amb la teoria hi podem estar molts d’acord, però cal concretar-la en aquest projecte concret i en el nostre municipi. Cal saber tota la informació prèviament, i intentar que els requisits i les condicions del possible desenvolupament no hipotequin en cap mesura el futur de la Garriga ni a curt, ni a mig ni a llarg termini. Estar d’acord amb les energies alternatives no és sinònim d’estar d’acord amb qualsevol projecte d’aquesta tipologia. Cal esbrinar i garantir el projecte, la tecnologia, el lloc i el subministrament per poder-lo dur a terme.

COMENÇA L’ESTIU....

22 de juny. Fa poc més de 24 hores que ha començat, meteorològicament parlant, l’estiu. Per sort, la primavera s’ha acabat, després d’un llarg termini de sequera, amb uns dies de pluges intenses i molt valuoses. Això ha permès que la Garriga, al igual que d’altres municipis, sortim de l’excepcionalitat 2 marcada per la Generalitat i entrem en l’excepcionalitat 1. D’aquesta manera podem tenir garanties de subministrament d’aigua fins a la tardor, si seguim prenent mesures ordinàries d’estalvi.

L’arribada de l’estiu, porta implícit l’acabament del curs; això ho saben molt bé els centenars de nens i nenes i joves, els educadors que han estat treballant durament i també jo mateixa perquè malgrat en aquests moments no estic en actiu educativament parlant, el meu cos encara està habituat a aquest calendari i també se’n resent. Ara és el moment en que cal fer valoració del que s’ha fet, tancar temàtiques obertes i preparar el curs vinent.

En l’administració local, malgrat no ésser fins el mes de juliol que es fa el tancament del curs polític, és cert que ja es comença a preparar. Ara és l’hora d’estudiar fronts oberts, objectius aconseguits, propòsits no aconseguits i projectes en fase de desenvolupament. Ara cal posar les bases, perquè malgrat sabem cap a on volem caminar, és necessari estudiar quin camí hem de seguir i amb quins recursos humans i materials podem comptar.

Ara a la Garriga ja tenim pressupostos i en aquests s’ha marcat destinar més d’1 milió i mig d’euros a inversions per a millorar tot plegat: enllumenat, semàfors, la casa de la vila, els equipaments existents (culturals, socials, esportius, educatius, ...), els recursos interns, etc. A més coneixem que la Generalitat, a través del PUOSC, ens ha donat per aquest 2008, 294.816 € (dels 491.360 de pressupost) per urbanitzar la Sínia, 180.000€ en el 2009 (dels 300.000 pressupostats) per arranjar la Torre del Fanal i a través del Departament d’Educació 44.000€ per acabar d’arranjar el CEIP Puiggraciós. També sabem que la Diputació ens ha garantit 413.000€ per col·laborar amb la rehabilitació dels carrers centrals del municipi i l’inici d’adequació com a Centre Cívic de Can Luna.

Per tant ara és l’hora de marcar calendaris, de desenvolupar i consensuar els projectes proposats i deixar ben enllestida la feina per a que el setembre, quan retornem de les merescudes vacances, tots els projectes comencin a ser una realitat.

També està clar que tenim deures d’altra tipologia que ens hem proposat:

1. Desenvolupar l’Agenda 21, que ens ha de marcar la Garriga que volem a mig termini. Cal seguir treballant per a desenvolupar-la entre tots i totes.
2. Debatre i aprofundir sobre la proposta de planta de cogeneració d’energia per crema de biomassa forestal (s’han de resoldre prèviament dubtes sobre temes socials, ambientals i urbanístics).
3. Desenvolupar documents necessaris pel funcionament municipal: el ROM (Reglament Orgànic Municipal), el Reglament de Participació, el Reglament del Mercat Ambulant, ...
4. Posar les bases pel Pla Estratègic Garriguenc, i per això s’ha començat per fer a través de la Diputació, el Pla d’Equipaments Esportius.
   

Hi ha deures per l’estiu i previsió de molta feina pel proper curs, però també és cert que hi ha feina avançada. És evident que de ben segur caldrà buscar més recursos, les planificacions s’hauran de canviar i en la posta en comú dels projectes segur que es proposaran modificacions per a millorar, .... però és ben cert també que tenim clar on volem arribar i caminem dia a dia per aconseguir-ho: una Garriga millor.

AMB GAIREBÉ DOS MESOS DE RETARD

No sé ni com començar, perquè la veritat és que els tres darrers comentaris en el meu blog tenen tota la raó..... Un blog ha de ser una cosa dinàmica i cal mantenir-lo actualitzat, perquè sinó perd absolutament el seu sentit.

Per tant començaré demanant disculpes per haver estat gairebé dos mesos sense donar senyals de vida, proposant-me que no torni a passar i explicant una mica el perquè de tot plegat.

Crec que seria fàcil explicar que no tinc temps, que la tasca del dia a dia em té absolutament absorbida, que les tasques administratives i de representació m’omplen tots i cada un dels minuts que disposo, que.... tantes i tantes coses em tenen la meva atenció presa, que no disposo dels minuts per a la reflexió i l’obligació que crec que tinc, (i més ara en aquests moments) d’explicar des de la meva perspectiva personal com a Neus Bulbena, el que visc en el dia a dia i el que succeeix en el nostre municipi.

És cert que tot plegat es resumeix amb el fet que LA RESPONSABILITAT DE SER L’ALCALDESSA DE LA GARRIGA ÉS APASSIONANT i el contacte en directe amb molts i moltes ciutadanes m’ha fet perdre aquella necessitat tan forta de comunicar-me d’alguna manera a través de les “noves tecnologies”. De tota manera, està bé que els tres comentaris en el meu blog, em facin veure que una cosa no ha d’aparcar l’altra. Així que avui intento reprendre els meus escrits periòdics.

I res millor que explicar un parell de les coses que he fet avui ....

1. La visita “in situ” i amb alguns dels propietaris de la zona, dels voltants de Ca l’Oliveró. He volgut conèixer la zona que, en una al·legació al Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny aprovada per unanimitat en el Ple del 12 de setembre de 2007, es proposava incorporar-la al Parc. Aquesta visita, que m’ha portat a zones boscoses que no havia trepitjat abans, de ben segur m’ha de permetre tenir més coneixement de causa en la discussió amb el veïnat afectat (que s’oposa a aquesta al·legació) i en el debat necessari que s’ha d’establir amb la Diputació de Barcelona (redactora d’aquest Pla Especial).
2. La visita a l’Asil Hospital de la Garriga. Com a presidenta d’aquesta Fundació i junt amb els altres membres del Patronat (Patrícia Astorga, regidora de Polítiques Socials i d’Igualtat, la Montse Rocabayera, jutgessa de Pau i el director, en Joan Cruells) hem conegut totes les dependències d’aquest centre. Aquesta visita, una vegada més, m’ha de permetre conèixer de més a prop les necessitats reals d’un centre, que dóna un servei tan important pel nostre municipi, com no és altre que tenir cura de la nostra gent gran.

En els dos casos, ha estat un plaer poder conèixer més profundament el meu (el nostre) municipi.

GOVERN A LA GARRIGA

Deu dies després d’haver-se dut a terme el Ple de la moció de censura, en el que es va produir el canvi de responsables polítics de l’equip de govern, ahir 7 d’abril es va dur a terme la 1a Junta de Govern Local. Essent conseqüents amb les demandes fetes a l’anterior equip de govern: la participació de tots els grups polítics en aquesta reunió setmanal, la possibilitat de discussió dels temes abans de presentar-se a plenari, l’intent de consens de les regles del joc del funcionament intern de l’Ajuntament,... el passat dijous vaig convocar com alcaldessa una reunió amb tots els regidors i regidores. En aquesta reunió estava previst debatre la proposta de l’actual equip de govern de participació de tots els grups en la gestió del dia (inclosa la participació en la JGL), la de representació política en els organismes interns i externs de l’Ajuntament i fins i tot la proposta de retribució econòmica de tots els càrrecs electes. A aquesta reunió, a la que estaven convocats tots els grups polítics municipals, només va assistir-hi el representant del PP, el Sr. Josep Broch. Els representants d’ERC, van excusar la seva assistència “per raons obvies” i els representants de CiU simplement no van presentar-se a la reunió, després d’una conversa telefònica de la seva portaveu amb mi en la que manifestava que “no tenien res a parlar amb mi”. Els continguts detallats d’aquesta reunió, que no era ni molt menys un secret, no es varen fer públics abans perquè vàrem creure era una reunió de treball en la que s’havien de treure conclusions i aquestes serien les que a posteriori es farien públiques.

En la reunió duta a terme el dijous, i a la que voluntàriament es varen absentar els representants de CiU i d’ERC, i només hi va participar el representant del PP, es va proposar i acordar els següents punts:

1. A les Juntes de Govern Local hi participarem un representant de cada grup polític municipal, amb les mateixes condicions a l’hora del debat. Per qüestions legals, 5 d’aquests representants i jo com alcaldessa disposarem de vot (la llei marca que el màxim de persones que poden tenir vot en aquesta reunió són 1/3 dels membres que formen el plenari). Així l’oposició disposarà d’1 vot en cada punt que es debati en aquestes reunions i de la llibertat de conèixer i poder expressar la seva postura i opinió en els temes del dia a dia. Sense amagar-nos d’absolutament res abans de la seva aprovació.
2. La creació de les comissions polítiques de mobilitat, d’urbanisme i habitatge, de participació, de desenvolupament del ROM, dels agermanaments existents en aquest moment. A més es va acordar que la participació en aquestes comissions siguin retribuïdes d'igual forma a tots els seus membres.
3. La proposta de retribucions dels càrrecs electes per a dur a terme les seves funcions. Es proposen retribucions econòmiques tant pels regidors amb dedicació, com pels regidors amb responsabilitats delegades i també pels membres de l’oposició, per la seva participació en les diferents comissions.

Fruit d’aquests acords, tramesos via email a tots els regidors i regidores, el divendres vaig adreçar una convocatòria a tots els grups municipals per a que designessin el representant corresponent en la Junta de Govern Local i poguessin des de la primera reunió participar-hi.

Ahir es va dur a terme aquesta reunió. Cap representant de CiU i ERC hi van assistit i l’única informació que disposo en aquests moments és una notícia apareguda en el 9NOU d’ahir, en la que es manifesta que la premsa si ha estat informada de la decisió de no participar-hi i dels motius que l’argumenten.

I jo em pregunto, aquest és el tarannà de la oposició seriosa que se’ns va dir que es faria?

Puc entendre que en aquests moments les relacions puguin no ser tan fluides com desitjaríem, però on queda la responsabilitat dels grups que fins ara han estat governant?

Nosaltres seguirem treballant pel que no ens hem cansat de repetir: el govern de la Garriga és responsabilitat dels 17 regidors, gestionats per l’equip de govern i liderats per l’alcaldessa. Seguirem intentant pel bé de la Garriga que això sigui possible.

SETMANA DE LA FUSTA A LA GARRIGA

Ahir es va acabar una setmana intensa a la Garriga. Un any més (i ja en van 11...) es va celebrar la setmana de la fusta, que enguany s’ha celebrat més tard que altres anys. Malgrat jo prèviament era de l’opinió que es celebres al voltant de la diada de Sant Josep (per allò que és el patró dels fusters...) ha estat un encert fer-ho en aquestes dates. El cap de setmana de sol intens i amb els dies més llargs a la tarda, han permès dur a terme el seguit d’activitats programades, amb un grau de participació molt alt. Era un plaer veure com les places estaven plenes de gent compartint l’estona, xerrant i els nanos gaudint de les activitats preparades per a ells.

No ens hem d’enganyar, perquè ha estat públic, que la setmana va arrencar mogudeta. La reclamació, amb manifestació inclosa, dels alumnes i professors de l’EMAD, en la inauguració d’aquesta setmana, va fer que l’objectiu de la setmana es veies d’entrada lleugerament desvirtuat. Crec, però, que tots plegats l’hem sabut reconduir cap a l’objectiu que la justifica: un temps i un espai per a posar en comú els interessos i necessitats dels diferents móns que a la Garriga estem interessats en el tema de la fusta: el mon empresarial, el mon educatiu i l’administració. S’ha fet l’exposició de les tasques desenvolupades en els tres centres educatius que imparteixen formació relacionada amb el tema (l’EMAD, l’IES Vil·la Romana i l’EME), s’han lliurat els premis dels concursos proposats, els empresaris han debatut entre ells i amb els alumnes la problemàtica d’aquest mon, i hem acostat una mica més a la població en general aquest centre d’atenció que és el mon que envolta la fusta (fantàstic el concert de l’Orquestra Municipal compaginat amb l’explicació d’un luthier de violins)

Cal agrair plenament la feina feta pels que ho han estat treballant des de fa força temps (polítics, tècnics responsables i docents) i han estat al peu del canó aquests dies, perquè gràcies a ells hem pogut gaudir de tot plegat.

Espero que l’any vinent ens puguem tornar a retrobar i seguir així apostant per aquest mon de la fusta, que per tradició, història i realitat és un tret identificatiu del nostre municipi.

LA FESTA DELS TRES TOMBS

Avui he participat directament en la festa dels Tres Tombs. Fa molts anys (segurament més dels que fa que soc regidora a l’Ajuntament) que he viscut aquesta festa. Fins ara he estat mirant-me-la des de fora. Enguany, malgrat la premura en el temps, l’organització dels Tres Tombs de la Garriga, m’han convidat a participar-hi, cosa que els he d’agrair. Així, avui 30 de març, la meva nova condició política m’ha permès viure i participar en directe d’aquesta festa. Ha estat un honor veure, com una quantitat de persones, amb interessos i plantejaments diversos, han fet possible, una vegada més, l’apropament d’una tradició a tot el poble de la Garriga. Un munt de persones (us garanteixo que en són moltes en l’organització i el control), han treballat durament per a fer més obert el nostre poble (hi havia participants d’arreu de la nostra comarca i de comarques properes) i per a fer-lo una mica més partícip. Us asseguro que ha estat fantàstic poder-ho compartir. A més he tingut el plaer de compartir llargues estones amb el traginer major d'enguany, el Sr. Martí Sunyol i això sempre és d'agrair.

Gràcies per fer-ho possible.

INTERVENCIÓ EN EL PLENARI DE LA MOCIÓ DE CENSURA 27 de març de 2008

Quan ara fa 9 anys en Quico Viñas em va proposar participar en la política local com a regidora a l’Ajuntament de la Garriga, vaig tenir molt clar que l’única prioritat que havia de guiar la meva implicació seria l’interès envers el municipi i la seva gent. Vaig proposar-me no oblidar mai aquest principi, doncs no podia, ni puc tampoc ara, concebre una altra forma de dedicació d’un càrrec electe.

Els primers 4 anys com a regidora vaig formar part de l’oposició. Va ser un temps d’aprenentatge, amb esforç i modèstia. Vaig prendre contacte amb el funcionament de l’Ajuntament i amb la gestió municipal, malgrat que en aquells moments hi havia força limitacions en quant a la participació dels grups que no formàvem part del Govern. Va ser durant aquesta legislatura que em vaig adonar lo important que havia de ser no desaprofitar cap esforç de tots i cada un dels representants del Consistori. Va ser una gran lliçó.

A partir de 2003 vaig tenir l’oportunitat de formar part del govern municipal, juntament amb ERC. Això em va permetre treballar durament en benefici de tots els garriguencs i garriguenques. Vaig aprendre, però, que el meu/nostre esforç individual per si sol no portava enlloc. Que el més important era aconseguir sumar els esforços de totes les persones que havíem estat escollides per participar en directe en la política local. Així, si bé cada opció política representada en el consistori tenia diferents prioritats, era precisament la capacitat de sumar aquestes diversitats la que permetia arribar més lluny. És cert que suposava un major esforç per mantenir debats i discussions. Però el consens resultant, sempre generava la millor opció per a la Garriga.

Quan avui fa 9 mesos, el vot dels garriguencs i garriguenques va donar els resultats electorals per tots coneguts, vaig pensar que els ciutadans globalment opinaven quelcom similar. Els garriguencs ens exigien aprendre a gestionar, a sumar i a fer transformar les diferències en consensos. Aquesta va ser la meva lectura dels resultats i la continua sent avui.

Per raons diverses, que no inclouen les ànsies de poder, el mes de juny va ser impossible poder arribar a construir una majoria estable que representés aquesta diversitat política. En aquella incapacitat per posar-nos d’acord, tots hi vam tenir una part de responsabilitat, malgrat que per la representativitat obtinguda, uns en tenien més que altres.

Tanmateix, des del PSC, una vegada assumit el nou rol a l’oposició, hem treballat amb constància, hem col·laborat amb lleialtat amb la resta de grups –del govern i de l’oposició- i hem participat en tot allò que afavoria el desenvolupament del nostre municipi.

Com sempre hem cregut i hem posat de manifest, la responsabilitat de gestió municipal ha de recaure en els disset regidors, coordinats per l’equip de govern i liderats per qui te la responsabilitat màxima: l’alcaldessa.

No obstant, durant aquests 9 mesos no hem trobat aquesta actitud per part de l’equip de Govern.

Ens hem trobat amb un govern recelós, tancat i poc predisposat al diàleg. Hem trobat por al debat franc i obert entre els regidors dels diferents grups. En algunes iniciatives ens hem trobat una política de fets consumats i en d’altres la falta de convicció a l’hora de defensar i argumentar algunes decisions.

Massa vegades ens hem trobat amb la desacreditació pública per part de l’Alcaldessa envers les propostes i les formes d’actuar dels grups de l’oposició.

Potser ha estat la inexperiència (lògica per altra banda). O potser ha estat la ineficàcia política. O potser tot plegat.

Però en tot aquest temps hem tingut al davant un equip de govern que, des de la seva minoria, no ha sabut buscar la complicitat de la resta de grups per fer avançar els projectes necessaris per la Garriga.

És just dir que aquesta no ha estat l’actitud de tots els membres del govern. N’hi ha que s’han esforçat per canviar l’evolució de les coses. Però bàsicament calia el convenciment i el compromís de qui mantenia la màxima responsabilitat: l’alcaldessa i clarament no hi han sigut.

I és evident que no és això el que necessita el municipi. Alguns ho tenim ben clar.

Per això davant d’aquesta situació i després de diversos intents frustrats d’obrir ponts amb el Govern (com les aportacions tècniques del PSC als pressupostos i la proposta de governabilitat presentada en el mes de febrer pel conjunt de Grups de l’oposició), ens hem vist obligats a prendre la iniciativa.

Així, quatre grups polítics municipals (PSC, EiLG, ICV i GIG), diversos, plurals i amb diferents maneres de fer, de pensar i de prioritzar, hem estat capaços de consensuar un projecte d’esquerres i progressista, que va molt més enllà del repartiment de responsabilitats.

Ho hem fet després de comprovar que a l’oposició hi ha més ganes de coincidir, de debatre i de trobar consensos que no pas en el Govern i ho hem fet amb l’únic objectiu d’aconseguir una Garriga millor.

Allò que des de l’alcaldia no s’ha aconseguit liderar, ho farem els membres fins ara a l’oposició. I ho farem amb ganes de treballar, amb il·lusió i amb l’assumpció de les responsabilitats corresponents. Sense deixar de banda cap de les sensibilitats representades en el plenari.

Farem les coses d’una altra manera. Posarem la nostra experiència i la nostra confiança en el diàleg al servei del municipi. Teixirem un Govern més cohesionat i més dialogant amb la resta de grups, amb la ciutadania i amb els actors socials.

Des de la responsabilitat que avui públicament manifesto que estic disposada a assumir, em comprometo a liderar aquest projecte, a dedicar-hi tots els esforços, a facilitar la plena implicació de tots els regidors, i a fer-ho des del compromís personal, des de la humilitat i la voluntat de servei al meu poble.

Espero que a partir d’avui, si la moció s’aprova, iniciem entre tots i totes un període on, tots, sense excepció, assumim la responsabilitat que les urnes ens van atorgar.

Som molt conscients del molt que es juga la Garriga en els propers anys i és per això que demano la determinació del Ple per iniciar-la amb força i amb determinació.

ABANS DE DONAR EL TRET DE SORTIDA....

A poques hores del ple de la moció, necessito poder dir què sento.

Fa dues setmanes que vàrem presentar l’escrit per a dur a terme aquesta moció. Les opinions rebudes des d’aleshores han estat diverses.

En la majoria dels casos que me les han manifestat cara a cara, han estat percepcions positives i d’encoratjament per aquesta nova etapa. En molts d’aquests casos, se m’ha posat de manifest la necessitat que això funcioni, pel bé de la Garriga. Però no només en el moment del tret de sortida, sinó també al llarg dels més de tres anys que queden de legislatura. Per aquestes persones vull dir que voluntat, interès, il·lusió i treball no ens en faltaran per aconseguir-ho.

Em consta, i és lícit que sigui així, que hi ha persones que consideren un risc massa elevat el pas que hem donat. Opinen que pot ser molt complicat governar quatre grups polítics diversos, plurals i amb maneres diferenciades d’actuar. A aquestes persones m’agradaria dir-los que en realitat el projecte que demà volem iniciar no és un projecte que inclou només 4 partits, sinó que és un projecte que vol i treballarà per a encabir tots els partits representats en el consistori. És precisament la manca d’integrar i consensuar les diferents opinions envers els grans temes de poble, una de les primeres raons que ens han portat a prendre aquesta decisió.

Per altra banda, com no podria ser d’una altra manera, també tinc constància, per algunes de les intervencions anònimes en el meu blog, que hi ha persones que estan absolutament en contra d’aquest pas. A aquestes els garanteixo que el nostre projecte de governació treballarà també pel seu benestar i el del seu entorn i que des de la discrepància, espero la seva col·laboració per a poder avançar més i de forma més ràpida.

El temps és el que ens donarà o ens traurà la raó. Només amb les actuacions que duguem a terme, amb la informació que volem i esperem poder trametre de forma permanent, amb el lideratge en les grans qüestions de poble i les maneres de relacionar-nos amb la ciutadania i permetre la seva participació, podrem omplir-nos d’arguments per donar valor i sentit a posteriori a aquesta moció.

Ara de moment només puc posar de manifest el meu compromís de treball i lideratge en les qüestions garriguenques, amb un projecte treballat i consensuat amb 4 forces polítiques municipals, però que permetrà escoltar, debatre i fins i tot consensuar opcions diverses no previstes. El meu és un compromís envers els companys de govern, envers els companys de consistori, amb els responsables tècnics municipals i amb la ciutadania en general. Tot plegat m’ho prenc com un repte per a la millora de la Garriga.

PASSATS UNS DIES....

Han passat més de quatre dies, des que quatre grups polítics municipals (PSC, EiLG, ICV i GIG) vàrem registrar a l’Ajuntament de la Garriga una moció de censura a l’actual alcaldessa de la Garriga. Els motius genèrics pels quals s’ha presentat, crec que queden prou ben explicats en la nota de premsa que vàrem publicar conjuntament tots els grups que l’hem presentat i que està publicada en el meu blog.

Érem conscients, en el moment de fer-ho, que moltes persones confondrien aquesta decisió amb unes ànsies de poder per part de les forces que recolzem aquest pas, sobretot en el meu cas, essent jo la persona proposada per a liderar aquest possible nou equip de govern. Assegurar ara que aquest no és ni ha estat el meu objectiu, és senzill, però evidentment espero poder-ho demostrar amb el temps; és la única manera vàlida de poder-ho fer. A tothom qui ha volgut parlar amb mi sobre aquesta situació, els he dit el mateix: el principal “mèrit” (si és que se li pot dir mèrit...), que forces polítiques diverses, heterogènies i amb dinàmiques ben diferenciades, ens haguem posat d’acord per a mostrar el nostre rebuig a la forma actual de funcionar envers la Garriga i els seus ciutadans i creguem que existeix una altra manera de fer-ho i ens veiem capaços de treballar-hi, ha estat de l’actual equip de govern i bàsicament de la persona que el lidera: l’actual alcaldessa. Des de bon principi, la Sra. Budó, rebutjant consells i ajudes que se li han ofert, menyspreant opinions manifestades i sense fer propostes concretes de participació, ha volgut demostrar que eren capaços, tot i estar en minoria, de tirar endavant temes cabdals per la Garriga. No negaré que s’han fet un munt de reunions, però també és cert que aquestes han estat poc productives i es treballava en la majoria d’elles per buscar el suport mínim necessari per avançar. Nosaltres creiem, i jo particularment així vaig treballar en la darrera legislatura, que el millor és buscar el màxim consens perquè de ben segur que diferents postures treballant conjuntament enriqueixen i milloren les propostes.

Ara per ara, puc garantir que les forces polítiques que volem tirar endavant aquest nou projecte (de ben segur molt complexe), tenim com a objectiu prioritari aconseguir que entre totes les diferents maneres d’entendre el que ha de ser la Garriga, trobem i consesuem la millor. Com dic sempre, la Garriga s’ho mereix.....

DESPRÉS DEL SILENCI, TORNAR A PARLAR…

Després de dos mesos sense escriure (o escrivint poca cosa...), crec que ja és el moment de tornar-hi.

Abans de fer-ho però, m’agradaria explicar i justificar el meu silenci dels últims temps.

Des que en el mes de desembre es van retirar els pressupostos del plenari, es va produir una situació absolutament nova a la Garriga: per primera vegada calia prorrogar els de l’any anterior i calia per part de tots un grau de responsabilitat elevat per veure com es desencallava aquesta situació. Per tant em va semblar que, com que s’havia d’engegar un procés de debat profund i seriós, buscant la correcció i concreció d’aquests pressupostos, tot treballant durament per a poder desencallar els pressupostos, no era un bon moment per anar fent reflexions que poguessin comportar interpretacions errònies de comentaris personals i/o polítics i impedir amb això un diàleg absolutament necessari (a l’hora de la veritat no tothom ho va interpretar de la mateixa manera...).

Voldria deixar molt clar que el meu silenci en el blog, ha estat un silenci molt pensat i meditat i a més crec que força justificat. Era necessari que allò que s’hagués de dir o reflexionar, es fes en directe, sense intermediaris o possibles interferències errònies. I així ho he fet. Durant aquests mesos, cada vegada que se m’ha convocat, cada vegada que se m’ha requerit parlar o discutir,... he estat disposada. I evidentment cada vegada que he cregut que havia de proposar, opinar o fins i tot criticar, també ho he fet, però sempre en les reunions convocades.

Ara però, els esdeveniments em porten a la necessitat de tornar a parlar, de tornar a donar la meva opinió del que va passant. Avui torno a començar a explicar, des del meu punt de vista, el que va succeint....

COMUNICAT CONJUNT DEL GRUPS PSC, EiLG, ICV i GIG

COMUNICAT SOBRE LA MOCIÓ DE CENSURA A LA GARRIGA

PRESENTADA AQUEST DIJOUS 13 DE MARÇ DE 2008

Els membres dels Grups Municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Independent de la Garriga (EiLG), Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i Grup Independent la Garriga (GIG), hem posat en marxa els mecanismes legals per realitzar una moció de censura a l’Ajuntament de la Garriga, d’acord amb els procediments i els terminis que estableix la normativa electoral.

Aquesta decisió és el pas final d’una sèrie d’iniciatives encaminades a retornar a l’Ajuntament del nostre poble l’estabilitat, la governabilitat i el lideratge necessari per afrontar els problemes importants i urgents que reclamen una solució adequada.

Els impulsors de la moció compartim una diagnosi de la situació política a la Garriga, existent després de les darreres eleccions municipals, i una orientació per posar fi al carreró sense sortida on han arribat alguns assumptes administratius i polítics del nostre municipi.

Les darreres eleccions municipals a la Garriga van donar lloc a una ampla representació d’orientacions i sensibilitats polítiques, que es van traduir en una elevada presència de grups municipals a l’Ajuntament. Aquesta realitat expressa la legítima pluralitat política i social present a la ciutadania del nostre poble.

En cap moment, els impulsors de la moció hem entès aquesta nova realitat política com una anomalia institucional sinó com una riquesa social que els representants escollits hem de saber valorar i convertir en motor de renovació i d’impuls polític per a la democràcia i per a la governabilitat del municipi.

Tanmateix, pensem que els grups que formen l’equip de Govern actual no ho han entès així i han optat per buscar una fórmula en minoria, que no ha sabut generar consens, ni cohesió interna, ni aconseguir cap acord al voltant de les actuacions impulsades durant tot aquest temps.

Això ha provocat una paràlisi de l’Ajuntament com a conseqüència de quatre greus deficiències:

1. La falta d’estabilitat en l’equip de govern, amb un suport minoritari al Ple, i que no ha estat capaç, en aquests mesos, de generar consens i de superar la seva precarietat política. El símbol més clar d’aquesta situació és la pròrroga dels pressupostos públics sine die.
2. L’obstrucció de la governabilitat dels afers del municipi, amb un deteriorament dels mecanismes de participació dels grups de l’oposició, amb un alentiment de l’acció de govern i amb una desorientació creixent en bona part dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.
3. La manca de lideratge per part dels membres de govern en l’impuls dels grans temes oberts del municipi, fet que està generant inquietud i preocupació entre la població, i està situant la iniciativa de l’Ajuntament a remolc de l’evolució dels fets.
4. La falta de participació i transparència cap a la ciutadania tant en els temes quotidians com en les grans decisions.

Davant d’aquest estat d’incertesa permanent, alguns grups a l’oposició ens sentim amb el deure d’assumir la responsabilitat que ens correspon com a representants, fins a les últimes conseqüències. Després d’haver intentat infructuosament altres vies per desencallar la paralització dels pressupostos i afavorir un pacte per l’estabilitat de govern, pensem que només ens queda una última opció per donar un cop de timó decisiu a la governabilitat de la Garriga: canviar la composició del govern. És per això que, d’acord amb els arguments exposats i amb la legitimitat que significa reunir una majoria sòlida per governar (9 regidors i regidores, que representen el 53’50% dels votants de les eleccions de maig de 2007), hem decidit plantejar la moció de censura.

Volem obrir, d’aquesta forma, una nova etapa política, que s’assentarà sobre l’estabilitat, la recerca del consens amb la resta de forces i l’increment de la transparència i la implicació ciutadana en les decisions sobre els afers públics de la Garriga.

ARTICLE DE TOTA L'OPOSICIÓ (PSC, EiLG, ICV, GIG i PP) publicat en EL 9NOU (15/2/08)

Governabilitat i pressupostos a la Garriga

Els resultats de les darreres eleccions municipals no van fer gens fàcil la formació d’un govern a la Garriga. Es va optar per formar-ne un en minoria. Opció vàlida en alguns casos, però sempre arriscada. En aquest cas s’està demostrant incapaç de resoldre el problema de la governabilitat del nostre municipi. De fet, ja es preveia que la pedra de toc serien els pressupostos i així ha estat.

Una de les obligacions primordials de l’alcaldia i de l’equip de govern és elaborar i aconseguir que s’aprovin els pressupostos anuals. Però és evident que no han aconseguit el consens o els acords mínims que els hauria permès obtenir el vistiplau del Ple. Estem convençuts que amb una mica de coneixements, amb una feina honesta, amb la necessària flexibilitat i ganes d’arribar a acords no hagués estat massa complicat d’aconseguir-ho atès la bona disposició del consistori.

El fet d’arribar a meitat de febrer i no tenir pressupostos aprovats, ni perspectiva de tenir-ne properament, és un símptoma - com la febre - que delata mals més profunds. Ho definim com a crisi de governabilitat.

La responsabilitat política de les regidores i regidors que no som al govern (PSC, EiLG, ICV, GIG i PP) ens obliga a dir de forma nítida que aquest govern en minoria no aconsegueix els objectius mínims que els són exigibles. ¿Estan ofegats pel dia a dia? ¿Tenen dificultats per dialogar? ¿Els domina la prepotència? ¿No saben com procedir? La realitat és que no se’n surten!

Fem pública la nostra opinió crítica després d’oferir alternatives i possibles solucions que no han tingut l’acceptació esperada o han estat rebutjades de pla. Aquest rebuig a propostes o a persones que podrien assegurar la governabilitat és un tic d’autoritarisme increïble i que no sembla que se’n valorin les conseqüències.

No fa gaire – conscients de la responsabilitat política que ens correspon - vam elaborar un document que vam presentar al govern. Hi proposàvem uns mínims per tal de resoldre la governabilitat i acordar una solució per als pressupostos. Pretenia ser un cop de mà. De les paraules rebudes, ens va semblar que s’havia encetat una via raonable d’entesa. La impressió era bona, encara que calia aprofundir i perfilar.

Però l’estratègia arrauxada de la Sra. Alcaldessa - en un escrit d’opinió en el 9NOU – d’interpretar malèvolament la proposta i de criticar agrament els grups que la vam presentar, ha esmicolat bruscament les possibilitats de seguir per aquesta via. ¿Per què ho ha fet? En desconeixem les intencions. Però és evident que escometre i criticar els companys de consistori de qui depens, no és una bona opció política. És més aconsellable buscar punts de coincidència que permetin arribar als acords imprescindibles per la Garriga

Amb aquest panorama, grinyola l’estabilitat del govern, però abans de prendre decisions més transcendentals volem fer nous intents. Volem creure que encara hi ha camp per a negociar, per a compromisos i per a arribar a un consens de mínims i així assegurar l’estabilitat d’aquest govern.

Per poder assegurar aquesta governabilitat, constatem la carència de lideratge i la poca voluntat de consens en temes fonamentals. Perquè, més que mai, es necessita un lideratge integrador i cohesionador; capaç d’incorporar els electes a un projecte engrescador, participatiu i bàsicament consensuat. Per ara, la mancança de lideratge és evident. Sobre el consens, constatem que de paraules i de promeses no en falten, però la tossuda realitat els desmenteix.

Esperàvem mantenir, amb el govern, un debat profund sobre les línies mestres dels impostos i dels pressupostos. Va ser impossible abans del Ple de desembre. Ens van donar els documents tard i amb comptagotes. Les explicacions van ser parcials i confuses. No vam poder debatre cap d’aquells temes que preocupen a cada grup: ingressos, conveniència de “novar” els passius financers, mantenir la capacitat d’endeutament, calendari d’inversions, etc. El primer pas, doncs, és refer aquest camí. ¿Com se’ns pot demanar “un vot de confiança” sense mantenir aquest debat seriós? Més que “un vot de confiança” seria un vot irresponsable.

El segon pas és adonar-se’n que amb estratègies vàcues no aconseguiran desencallar els pressupostos. Des del 19 de desembre, ha passat el temps suficient per refer aquest camí, però no s’ha fet res escudant-se en “procediments, formulismes i malentesos”. La pilota està a la teulada del govern i de la Sra. Alcaldessa des del 19 de desembre passat. És hora de posar-se en marxa!

Insistim, per a concloure aquest escrit, que el tema dels pressupostos, tot i ser important, no és ni l’únic ni el principal objectiu de la nostra consideració. Amb la publicació d’aquestes reflexions, volem obrir un període de contactes oberts i sincers per assentar les bases de la governabilitat futura de la Garriga. Els pressupostos en poden ser la conseqüència. Abans de decantar-nos per altres propostes, aparentment més lògiques, volem esgotar les vies que mantenim obertes i altres que s’hi puguin sumar. Amb una convicció: cap sortida que deixi de banda el gruix de l’oposició garantirà l’estabilitat fins el final de la legislatura.

Neus Bulbena, portaveu PSC
Miquel Pujol, portaveu EiLG
Quim Fornés, portaveu ICV
Jaume Aspa, portaveu GIG
Josep Broch, portaveu PP

FENT POBLE TOT GAUDINT DE LA FESTA DEL CARNESTOLTES

NO ENTENC RES….

Comença un nou any i sembla que les coses no canvien....

En altres articles del meu blog ja he reflexionat sobre les maneres i els motius que crec que van portar a la pròrroga dels pressupostos del 2007.

Avui, 14 de gener, gairebé un mes després d’aquell plenari, crec que no hem avançat gaire....

Des d’aquell plenari del 19 de desembre, el dia 27, a proposta de l’equip de govern, em vaig reunir amb els portaveus dels dos grups que el formen. Aquella reunió, en la que vam reflexionar conjuntament com és que s’havia arribat a aquella situació, va servir per aclarir alguns dels dubtes que, jo com a portaveu del PSC, vaig presentar en el ple. A més vaig opinar sobre el que creia que havia de ser el camí a partir d’aquell moment: creia que calia convocar a TOTS els grups per parlar-ne, primer de forma distesa i després aprofundir en els continguts i els valors concrets. A partir d’aquell moment, amb les vacances de Nadal pel mig, vaig suposar que quan es retornés a la vida quotidiana, es donaria un pas en aquest sentit.

La sorpresa ha estat que, en lloc d’això, l’equip de govern ha proposat a tots els grups, reunions de forma bilateral, és a dir reunions d’ells amb cada un dels grups per, segons diuen, parlar de les propostes o dubtes que cada un dels grups havíem presentat. Davant aquest fet, i donat que creiem que en el plenari del dia 19 de desembre va quedar prou clar que un dels motius de rebuig a la proposta de pressupost era la no participació i la manca de consens global amb aquests, el PSC, hem decidit declinar la nostra participació a aquesta reunió bilateral, reclamant una reunió amb TOTS els grups a la vegada, per poder aprofundir i debatre, una nova proposta de pressupostos. No voldria que se’ns acusés de manca d’interès en participar, tot el contrari: volem que la participació sigui real i diversa, perquè nosaltres si que creiem en la participació. Creiem que a ningú ha d’espantar poder parlar tots junts dels pressupostos, aclarir conjuntament els dubtes que puguin sorgir, debatre les diferents propostes que es puguin fer des dels diferents punts de vista, estudiar-ne la viabilitat o no, arribar a acords (encara que siguin parcials) i aconseguir així l’objectiu que crec ens mou a tots: uns pressupostos que facin avançar la Garriga.

Espero que acabem aconseguint-ho. Com sempre dic, la Garriga s’ho mereix....