dilluns, 7 d’abril del 2008

SETMANA DE LA FUSTA A LA GARRIGA

Ahir es va acabar una setmana intensa a la Garriga. Un any més (i ja en van 11...) es va celebrar la setmana de la fusta, que enguany s’ha celebrat més tard que altres anys. Malgrat jo prèviament era de l’opinió que es celebres al voltant de la diada de Sant Josep (per allò que és el patró dels fusters...) ha estat un encert fer-ho en aquestes dates. El cap de setmana de sol intens i amb els dies més llargs a la tarda, han permès dur a terme el seguit d’activitats programades, amb un grau de participació molt alt. Era un plaer veure com les places estaven plenes de gent compartint l’estona, xerrant i els nanos gaudint de les activitats preparades per a ells.

No ens hem d’enganyar, perquè ha estat públic, que la setmana va arrencar mogudeta. La reclamació, amb manifestació inclosa, dels alumnes i professors de l’EMAD, en la inauguració d’aquesta setmana, va fer que l’objectiu de la setmana es veies d’entrada lleugerament desvirtuat. Crec, però, que tots plegats l’hem sabut reconduir cap a l’objectiu que la justifica: un temps i un espai per a posar en comú els interessos i necessitats dels diferents móns que a la Garriga estem interessats en el tema de la fusta: el mon empresarial, el mon educatiu i l’administració. S’ha fet l’exposició de les tasques desenvolupades en els tres centres educatius que imparteixen formació relacionada amb el tema (l’EMAD, l’IES Vil·la Romana i l’EME), s’han lliurat els premis dels concursos proposats, els empresaris han debatut entre ells i amb els alumnes la problemàtica d’aquest mon, i hem acostat una mica més a la població en general aquest centre d’atenció que és el mon que envolta la fusta (fantàstic el concert de l’Orquestra Municipal compaginat amb l’explicació d’un luthier de violins)

Cal agrair plenament la feina feta pels que ho han estat treballant des de fa força temps (polítics, tècnics responsables i docents) i han estat al peu del canó aquests dies, perquè gràcies a ells hem pogut gaudir de tot plegat.

Espero que l’any vinent ens puguem tornar a retrobar i seguir així apostant per aquest mon de la fusta, que per tradició, història i realitat és un tret identificatiu del nostre municipi.

1 comentari:

Anònim ha dit...

el que no es enganyar. Mentre a la exposició de la setmana de la fusta deies textualment que no era veritat el que es deia desde l'escola l'emad i que en cap moment ningu havia dit res de suprimir el cicle formatiu, en el 9 nou en una entrevista deies que no es podia mantenir 2 escoles en tants pocs alumnes. resulta que l'escola emad te mes alumnes que el vila-romana, pero aixo no interesa perque els cales no surten de l'ajuntament. Com veig ets professora, el que no entenc es com sent professora penses que s'ha d'estalviar en l'educació, quan realment es on s'huaria d'invertir tot. mira de buscar altres sortides com molt b has fet de rebaixarte el sou mensual, aixi si k es fan les coses.