diumenge, 22 de juny del 2008

COMENÇA L’ESTIU....

22 de juny. Fa poc més de 24 hores que ha començat, meteorològicament parlant, l’estiu. Per sort, la primavera s’ha acabat, després d’un llarg termini de sequera, amb uns dies de pluges intenses i molt valuoses. Això ha permès que la Garriga, al igual que d’altres municipis, sortim de l’excepcionalitat 2 marcada per la Generalitat i entrem en l’excepcionalitat 1. D’aquesta manera podem tenir garanties de subministrament d’aigua fins a la tardor, si seguim prenent mesures ordinàries d’estalvi.

L’arribada de l’estiu, porta implícit l’acabament del curs; això ho saben molt bé els centenars de nens i nenes i joves, els educadors que han estat treballant durament i també jo mateixa perquè malgrat en aquests moments no estic en actiu educativament parlant, el meu cos encara està habituat a aquest calendari i també se’n resent. Ara és el moment en que cal fer valoració del que s’ha fet, tancar temàtiques obertes i preparar el curs vinent.

En l’administració local, malgrat no ésser fins el mes de juliol que es fa el tancament del curs polític, és cert que ja es comença a preparar. Ara és l’hora d’estudiar fronts oberts, objectius aconseguits, propòsits no aconseguits i projectes en fase de desenvolupament. Ara cal posar les bases, perquè malgrat sabem cap a on volem caminar, és necessari estudiar quin camí hem de seguir i amb quins recursos humans i materials podem comptar.

Ara a la Garriga ja tenim pressupostos i en aquests s’ha marcat destinar més d’1 milió i mig d’euros a inversions per a millorar tot plegat: enllumenat, semàfors, la casa de la vila, els equipaments existents (culturals, socials, esportius, educatius, ...), els recursos interns, etc. A més coneixem que la Generalitat, a través del PUOSC, ens ha donat per aquest 2008, 294.816 € (dels 491.360 de pressupost) per urbanitzar la Sínia, 180.000€ en el 2009 (dels 300.000 pressupostats) per arranjar la Torre del Fanal i a través del Departament d’Educació 44.000€ per acabar d’arranjar el CEIP Puiggraciós. També sabem que la Diputació ens ha garantit 413.000€ per col·laborar amb la rehabilitació dels carrers centrals del municipi i l’inici d’adequació com a Centre Cívic de Can Luna.

Per tant ara és l’hora de marcar calendaris, de desenvolupar i consensuar els projectes proposats i deixar ben enllestida la feina per a que el setembre, quan retornem de les merescudes vacances, tots els projectes comencin a ser una realitat.

També està clar que tenim deures d’altra tipologia que ens hem proposat:
  1. Desenvolupar l’Agenda 21, que ens ha de marcar la Garriga que volem a mig termini. Cal seguir treballant per a desenvolupar-la entre tots i totes.
  2. Debatre i aprofundir sobre la proposta de planta de cogeneració d’energia per crema de biomassa forestal (s’han de resoldre prèviament dubtes sobre temes socials, ambientals i urbanístics).
  3. Desenvolupar documents necessaris pel funcionament municipal: el ROM (Reglament Orgànic Municipal), el Reglament de Participació, el Reglament del Mercat Ambulant, ...
  4. Posar les bases pel Pla Estratègic Garriguenc, i per això s’ha començat per fer a través de la Diputació, el Pla d’Equipaments Esportius.

Hi ha deures per l’estiu i previsió de molta feina pel proper curs, però també és cert que hi ha feina avançada. És evident que de ben segur caldrà buscar més recursos, les planificacions s’hauran de canviar i en la posta en comú dels projectes segur que es proposaran modificacions per a millorar, .... però és ben cert també que tenim clar on volem arribar i caminem dia a dia per aconseguir-ho: una Garriga millor.

dimarts, 3 de juny del 2008

AMB GAIREBÉ DOS MESOS DE RETARD

No sé ni com començar, perquè la veritat és que els tres darrers comentaris en el meu blog tenen tota la raó..... Un blog ha de ser una cosa dinàmica i cal mantenir-lo actualitzat, perquè sinó perd absolutament el seu sentit.

Per tant començaré demanant disculpes per haver estat gairebé dos mesos sense donar senyals de vida, proposant-me que no torni a passar i explicant una mica el perquè de tot plegat.

Crec que seria fàcil explicar que no tinc temps, que la tasca del dia a dia em té absolutament absorbida, que les tasques administratives i de representació m’omplen tots i cada un dels minuts que disposo, que.... tantes i tantes coses em tenen la meva atenció presa, que no disposo dels minuts per a la reflexió i l’obligació que crec que tinc, (i més ara en aquests moments) d’explicar des de la meva perspectiva personal com a Neus Bulbena, el que visc en el dia a dia i el que succeeix en el nostre municipi.

És cert que tot plegat es resumeix amb el fet que LA RESPONSABILITAT DE SER L’ALCALDESSA DE LA GARRIGA ÉS APASSIONANT i el contacte en directe amb molts i moltes ciutadanes m’ha fet perdre aquella necessitat tan forta de comunicar-me d’alguna manera a través de les “noves tecnologies”. De tota manera, està bé que els tres comentaris en el meu blog, em facin veure que una cosa no ha d’aparcar l’altra. Així que avui intento reprendre els meus escrits periòdics.

I res millor que explicar un parell de les coses que he fet avui ....

  1. La visita “in situ” i amb alguns dels propietaris de la zona, dels voltants de Ca l’Oliveró. He volgut conèixer la zona que, en una al·legació al Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny aprovada per unanimitat en el Ple del 12 de setembre de 2007, es proposava incorporar-la al Parc. Aquesta visita, que m’ha portat a zones boscoses que no havia trepitjat abans, de ben segur m’ha de permetre tenir més coneixement de causa en la discussió amb el veïnat afectat (que s’oposa a aquesta al·legació) i en el debat necessari que s’ha d’establir amb la Diputació de Barcelona (redactora d’aquest Pla Especial).
  2. La visita a l’Asil Hospital de la Garriga. Com a presidenta d’aquesta Fundació i junt amb els altres membres del Patronat (Patrícia Astorga, regidora de Polítiques Socials i d’Igualtat, la Montse Rocabayera, jutgessa de Pau i el director, en Joan Cruells) hem conegut totes les dependències d’aquest centre. Aquesta visita, una vegada més, m’ha de permetre conèixer de més a prop les necessitats reals d’un centre, que dóna un servei tan important pel nostre municipi, com no és altre que tenir cura de la nostra gent gran.

En els dos casos, ha estat un plaer poder conèixer més profundament el meu (el nostre) municipi.