Aquest cap de setmana he rebut un comentari en aquest blog, reclamant una opinió (que intentaré donar) i posant de manifest la meva manca d’actualització en aquest.Començo per la 2a qüestió. És fàcil no negar-ho, perquè és evident que des de finals de juny no he tornat a escriure. No m’han faltat ganes ni temes dels que poder parlar, però potser m’ha faltat trobar la manera d’escriure per a que s’interpretin els comentaris en la seva mesura: en unes reflexions i comentaris personals, a nivell de Neus Bulbena, ciutadana de la Garriga, la petita de 5 germans i que actualment està fent d’alcaldessa del municipi. Cada vegada que m’he assegut davant l’ordinador per posar per escrit alguna cosa, algun pensament, alguna reflexió sobre alguna temàtica, ... m’ha vingut aquella expressió que diu “un és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis”. Evidentment les reflexions que sempre he fet en aquest blog han estat perquè les pensava, les sentia i necessitava expressar-les, però sabia que tenien la repercussió que tenien. Ara en aquests moments i amb la responsabilitat que em correspon com alcaldessa, a vegades m’espanta la possibilitat d’escriure des de “la intimitat”, des del personalisme, des de la meva particularitat, .... perquè qualsevol cosa sempre serà interpretada en clau del lloc que ocupo. No m’amago de les meves opinions, perquè qui les ha volgut sentir les hi he intentat explicar amb senzillesa i tranquil·litat, però un text escrit, sempre és susceptible de ser interpretat, de ser estudiat i de treure conclusions diferents de l’objectiu amb les que han estat escrites. Jo crec amb la comunicació amb les persones (crec que sempre he respost a allò que se m’ha preguntat, demanat o fins i tot discutit), crec també amb les tecnologies actuals que ens permeten una comunicació més ràpida, però a vegades em costa creure en la interpretació justa d’allò que es diu. Suposo que la reflexió aquesta que he rebut sobre la meva manca de comunicació em portarà a intentar reprendre (dins de les possibilitats i capacitats de temps que disposo) el fet d’escriure des d’aquest mitjà. Potser no aconseguiré desgranar dubtes que es plantegen en el dia a dia, perquè crec que és bo no fer especulacions de temes en els que encara no es té tota la informació. Potser se’m demanarà que faci des d’aquest mitjà deliberacions que corresponen a d’altres àmbits, i això tampoc ho faré. Intentaré parlar d’allò que sento i només demano que s’interpreti allò que dic, des de la perspectiva que serà simplement això: reflexions de la neus que vol i creu que ha de posar de manifest per a qui les vulgui llegir i fins i tot opinar....
Respecte la primera qüestió, el fet de la suposada contradicció entre l’opinió del conseller de Medi Ambient i el regidor d’ICV, vull dir que no hi veig tal contradicció. Em consta que el regidor d’ICV, igual que el conseller, també és defensor de les energies alternatives, com poden ser les plantes de biomassa. Però al igual que jo mateixa, vol que les coses es facin de la millor manera possible, amb les màximes garanties i amb el màxim de consens perquè amb la teoria hi podem estar molts d’acord, però cal concretar-la en aquest projecte concret i en el nostre municipi. Cal saber tota la informació prèviament, i intentar que els requisits i les condicions del possible desenvolupament no hipotequin en cap mesura el futur de la Garriga ni a curt, ni a mig ni a llarg termini. Estar d’acord amb les energies alternatives no és sinònim d’estar d’acord amb qualsevol projecte d’aquesta tipologia. Cal esbrinar i garantir el projecte, la tecnologia, el lloc i el subministrament per poder-lo dur a terme.
