PLANTA DE COGENERACIÓ AMB BIOMASSA EN EL TERME MUNICIPAL DE LA GARRIGA. INFORMACIÓ I DEBAT??

En el BOP del dia 16 d’octubre es publica que “se sotmet a informació pública l’expedient incoat per REBROT i PAISATGE SL per a la concessió de la llicència ambiental per a l’exercici de l’activitat de planta de cogeneració amb biomassa a ubicar a la Carretera de Barcelona a Puigcerdà km. 35,2” del terme municipal de la Garriga (zona de Can Tamayo). Hi ha 20 dies naturals (s’acaben el proper 5 de novembre) “perquè qualsevol persona que s’hi consideri afectada pugui formular les al·legacions i observacions i presentar els documents que estimi pertinents”.

Aquesta publicació en el BOP, que en algunes de les activitats que s’obren en els municipis és preceptiu, en el cas que estem parlant té una gran transcendència. S’està donant “publicitat” (quants garriguencs se n'han assabentat???) al fet que s’està tramitant una llicència d’activitats per tal que a la Garriga es pugui instal·lar a 500 metres del nucli de la població, una planta on s’incinerarà biomassa, per tal de crear energia.

En principi en el projecte que s’està publicitant, sembla que l’objectiu és cremar residus de fusta provinents de podes i neteja de boscos, encara que cal tenir present un parell de coses:

• La biomassa es pot obtenir a partir de subproductes o residus que a més d’incloure els de poda i vegetació també pot, entre d’altres, contenir residus de la indústria alimentària, fusteria i excrements secs d'animals.




• La incineració de la biomassa permet eliminar residus orgànics i inorgànics, al mateix temps que els dóna una utilitat, però cal tenir en compte que la incineració pot resultar perillosa ja que produeix emissió de substàncies tòxiques.

Davant aquesta perspectiva i tenint en compte que una decisió d’aquest estil afectarà de ben segur la qualitat del nostre municipi, és urgent i imprescindible parlar-ne, abans de prendre qualsevol decisió. I no s’ha de parlar només dels temes tècnics i legals entre responsables tècnics i polítics, sinó de l’impacte que això pot suposar en el nostre municipi i també de les avantatges que potser pot tenir, com a creació d’energia renovable. És necessari, a més, fer-ho sense amagar res, i escoltant les veus i els dubtes de tots els que ens podem veure afectats per aquesta decisió.

Però tot això només és possible si els que tenen la informació (l’equip de govern) n’hi donen publicitat; si els que tenen la responsabilitat de prendre la decisió (novament l’equip de govern) informen del tema, escolten les opinions, valoren els pros i els contres, i justifiquen públicament la decisió; i si, a més, finalment s’opta per tirar endavant el projecte, cal que la concessió de la llicència (que també és responsabilitat de l’equip de govern) es faci una vegada es compleixen tots els paràmetres (urbanístics, mediambentals,…) necessaris per a poder-ho desenvolupar i es posin de manifest les avantatges que aquesta activitat pot comportar pel nostre municipi. Ara per ara, cap d'aquests passos s'ha dut a terme.

La Garriga és un municipi del que, els que hi vivim, ens agrada comentar que té un microclima i unes condicions ambientals que ens permeten viure-hi amb una qualitat de vida envejable.

Canviarà això a partir d’ara? Per saber-ho, és imprescindible que s’informi àmpliament a tothom (quan encara sigui possible intervenir-hi) i es faci un debat en profunditat. No es pot fer d’altra manera….

ASSESSORAMENT DE SUPORT A L’ALCALDIA

escrit d'una exposició

a San Cristobal de las Casas (Mèxic)

Junta de Govern Local de l’1 d’octubre. Punt número 47. Aprovació d’un contracte de consultoria i assistència. Aprovació per unanimitat.

En què consisteix aquest punt??? En res més que “adjudicar .... a Josep Amorós Bosch .... el contracte menor relatiu a l’assessorament de suport a l’alcaldia, en matèria de gestió i organització dels serveis públics i optimització dels recursos, l’import del qual puja 5.220 €, IVA inclòs, atès el pressupost que consta en l’expedient, amb una durada de tres mesos, i amb efectes del dia 1 d’octubre de 2007”.

Llegir-se les actes dels acords que prenen l’equip de govern té aquestes coses: una s’assabenta de coses com aquestes. S’assabenta que l’actual equip de govern, ha decidit gastar-se més de 5000 € en tres mesos per tal que una persona externa a l’Ajuntament, escollida a dit, els ajudi a desenvolupar la tasca d’alcaldia. Vagi per endavant que soc conscient que el fet és absolutament legal, però jo em pregunto....

1. ... quina dedicació horària suposa aquest assessorament???

2. ... l’actual equip de govern, considera que no són suficientment bons els tècnics de la casa per assessorar-los en la tasca d’alcaldia?

3. ... l’actual equip de govern s’ha plantejat que incrementa amb 5000€ més els diners destinats a la gestió política d’aquest Ajuntament, tenint en compte que, només amb els salaris dels càrrecs electes amb dedicació, ja els va incrementar en més de 30.000 € anuals?

4. ... no van propagant, cada vegada que poden, que les arques municipals estan molt buides i que cal estrènyer-se el cinturó? I no em diguin que això ens ajudarà, perquè teòricament els tècnics de la casa estan precisament per això i l’assessorament que es planteja és exclusivament a nivell d’alcaldia ....

5. ... no era CiU el partit que deia que no estava d’acord amb la contractació de persones de confiança (gerents) perquè consideraven que era una despesa innecessària??? Serà que el que no li agradava era que la tria dels gerents, com a càrrecs de confiança, estava plantejada com un procés clar, públic i a la vista de tothom i no com ha estat aquest fet que comporta una contractació d’assessorament que beneficia exclusivament a l’alcaldessa i no a tot el funcionament de l’Ajuntament??

6. ... aquesta contractació es mantindrà en el proper any i només s’ha fet ara per tres mesos per poder-ho incorporar en els nous pressupostos?
7. ... aquest és el pas inicial per a la contractació del gerent únic, que ha d’aconseguir que l’Ajuntament funcioni com una empresa privada, tal i com van proposar en la presentació dels 21 punts de l’acord de govern 07/11?

Hi ha moltes més preguntes a fer sobre aquest tema perquè com sempre, tinc la sensació que les decisions es prenen de manera poc clara i confosa.

Serà per això que és necessari que vinguin de fora i ens alliçonin???

PASSA EL TEMPS….

Aquesta setmana un dels meus nebots ha fet 18 anys. I ja en van 4 de 7!!!! Ja tinc més nebots majors d’edat que menors.... Que grans ens anem fent, no??? Sembla que va ser ahir que va néixer (com dirien les àvies...) i ara ja estudia a la universitat, ja podrà treure’s el carnet de conduir i també, perquè no tenir-ho present: també podrà votar!!!!

Aquestes ocasions em fan parar alguns moments i valorar el temps. El temps que dia a dia se’ns escorre per les mans i que no podem recuperar. És en moments així en que em plantejo quins són els objectius del dia a dia, de les paraules i dels actes que estic duent a terme cada dia.

És evident que enguany, des d’ara fa 4 mesos (des del 16 de juny), la meva vida ha donat un tomb i per tant les coses que he de fer, com les he de fer i les conseqüències que comporten han canviat força. Ara principalment, exerceixo la meva professió de professora: tinc, en directe, uns 120 alumnes que setmanalment esperen de mi que els eduqui, que els instrueixi i que els aporti coses noves. Ells encara no ho saben (o no ho volen saber), però de ben segur que alguna de les coses que ara senten i a vegades escolten o que comparteixen, els servirà en el moment més inesperat. La meva seguretat en que això serà així, fa que cada dia em proposi donar el millor de mi, que cada dia em plantegi la responsabilitat que aquesta tasca em suposa i per tant hi esmerci tot el meu esforç.

Paral·lelament, segueixo essent regidora del meu Ajuntament. Segueixo, ara des de l’oposició, intentant que la Garriga funcioni cada dia millor. De vegades però, aquest objectiu em queda una mica desfigurat. Trobo a faltar que se’m demani més la meva col·laboració, i a vegades fins i tot penso que aquesta participació es veu com una amenaça. Suposo que les meves intervencions, les meves formes de fer-ho i perquè no, fins i tot els moments en que ho vull fer, es poden haver interpretat com amenaces. Amenaces que m’ha semblat entendre per intervencions escoltades o escrits llegits que es fonamenten en suposats objectius de poder, per la meva part. Però puc garantir que no és així. La meva voluntat de servei als garriguencs, des de la responsabilitat que em pertoca, és absoluta i qui em coneix de prop sap que, vull ser útil, vull que la meva experiència serveixi per alguna cosa i evidentment vull que el meu treball i els meus esforços, junt amb la meva gent, serveixin per a sumar, mai per a restar.

El temps.... quantes coses pot comportar pensar en el seu pas... És bo de tant en tant pensar-hi un moment i a partir d’aquest punt, valorar com l’utilitzem i com treballem per a que no ens passi en va. Amb la rapidesa amb el que passa, és segur que val més arremangar-se de forma col·lectiva, actuar de forma consensuada i potser equivocar-se, que deixar que s’escapi, tot excusant-se amb suposicions o interpretacions sense fonament. Seria bo que tots i totes hi penséssim en algun moment.....

PLENARI D’OCTUBRE

Avui s’ha dut a terme el plenari corresponent al mes d’octubre. Habitualment aquest és el ple on es proposen les modificacions de les ordenances, per tal de poder fer la previsió d’ingressos pels pressupostos del següent any. Enguany això no ha estat així, com tampoc va passar ara fa 4 anys, quan també nosaltres (ERC i PSC) érem un equip de govern novell amb moltes coses encara per aprendre. L’equip de govern actual ja ha dit que serà en el proper plenari (previst inicialment pel 7 de novembre) on es parlarà d’aquest tema.

Però ara vull parlar del ple d’avui. Era un ple MOLT curt. Només hi havia 3 punts a l’ordre del dia (modificació de crèdit, ratificació dels membres de l’Òrgan Consultiu de l’OAMC i constitució del Consell de Cooperació), a més dels habituals d’aprovació d’acta, informació dels decrets d’alcaldia i el que avui ha estat el gruix del plenari: les mocions dels diferents grups polítics i les preguntes i precs de l’oposició. Els punts proposats no eren complexes i amb 20 minuts els havíem tractat i aprovat tots. Exactament a les 20.20 hem començat a parlar de tot allò que es presenta en el PLE sense que sigui un dictàmen proposat per l’alcaldessa. Avui hi havia 3 mocions (dues d’ICV i una d’ERC), i 9 precs (3 d’ICV, 2 del PSC i 4 del PP). Amb les discussions que s’han dut a terme hem acordat entre altres coses:

• manifestar la voluntat que la Garriga sigui una zona lliure de transgènics
• accelerar la trobada de la comissió de mobilitat per acordar quina zona del centre del nostre municipi es proposa afavorir per la circulació dels vianants els dissabtes al matí, en el moment del mercat.
• reclamar que es continuï amb el procés del retorn dels papers de Salamanca.
  

Ha estat però, aprofitant el moment dels precs, en que la senyora alcaldessa ha respost a més de 10 qüestions pendents d’altres plenaris i també, (molt ben assessorada pels tècnics, tot s’ha de dir), als precs que li plantejàvem les forces de l’oposició, quan el plenari ha agafat unes dimensions i un camí complexe sobre el que m’agradaria reflexionar.

Se que tots i totes encara estem treballant per la ubicació en el lloc que les darreres eleccions ens van atorgar, però també és cert que hi ha situacions que es podrien evitar, amb una mica més de relaxació per part de tothom. No és possible que la senyora alcaldessa decideixi unilateralment que les respostes pendents d’altres plenaris no admeten torn de rèplica; que en els precs del mateix plenari només es doni torn de paraula al grup que ha fet el prec; com tampoc és possible el fet que restringeixi a una sola intervenció per grup municipal, quan es posen a debat els temes que es proposen. És ben cert que tot això hauria de quedar reflectit en el ROM (Reglament Orgànic Municipal), que encara no està desenvolupat, però també és cert que hi ha una dinàmica dels darrers anys (que va més enllà de la darrera legislatura) on els precs, a diferència de les preguntes, sempre han admès debat i discussió. Això crec que ha de ser un Ple: un espai on diferents forces polítiques, amb diferents maneres de veure les coses, amb diferents prioritats, amb diferents maneres d’actuar, ... puguin posar damunt la taula les propostes i arribar d’aquesta manera a un consens que permeti millorar les actuacions a dur a terme en benefici de tots i totes, i en cas que no sigui possible, que l’equip de govern, escoltades les altres forces, prengui la decisió que consideri més oportuna. Aquesta manera de fer, aquesta manera de ser participatius, avui no s’ha vist per enlloc. La sensació que l’equip de govern està permanentment a la defensiva, que qualsevol intent d’opinar és rebut com un atac i que per part de l’equip de govern no és possible admetre que la inexperiència, per a superar-la, també requereix el seu temps, crec que han marcat la dinàmica del ple d’avui. No pretenc donar lliçons a ningú, però per sort, el nostre grup polític i jo en particular, tenim l’experiència d’haver estat governant en la darrera legislatura i per tant això ens dóna arguments per creure’ns que és possible una altra manera de fer i de treballar conjuntament. Només és necessari que ens ho creiem tots i que qui té la responsabilitat de liderar-ho també s’ho cregui.

Amb tot el viscut avui i en els plenaris d’aquesta legislatura, cal preguntar-nos.....

• Ens creien allò que el govern de la Garriga l’hem de fer entre tots els que hem estat escollits per a fer-ho??
• Ens creiem allò de la PARTICIPACIÓ (en majúscules), començant per la de tots els grups polítics amb representació municipal??
• Què és el que fa tanta por debatre i discutir??
• Per què és tan difícil reconèixer que no tot es pot fer de cop i per tant admetre que entre tot el que es proposa, és necessari marcar unes prioritats??
  

Cal que es canviïn les formes. Tots ho agrairem i segurament després també aconseguirem canviar les actuacions....