AMB GAIREBÉ DOS MESOS DE RETARD

No sé ni com començar, perquè la veritat és que els tres darrers comentaris en el meu blog tenen tota la raó..... Un blog ha de ser una cosa dinàmica i cal mantenir-lo actualitzat, perquè sinó perd absolutament el seu sentit.

Per tant començaré demanant disculpes per haver estat gairebé dos mesos sense donar senyals de vida, proposant-me que no torni a passar i explicant una mica el perquè de tot plegat.

Crec que seria fàcil explicar que no tinc temps, que la tasca del dia a dia em té absolutament absorbida, que les tasques administratives i de representació m’omplen tots i cada un dels minuts que disposo, que.... tantes i tantes coses em tenen la meva atenció presa, que no disposo dels minuts per a la reflexió i l’obligació que crec que tinc, (i més ara en aquests moments) d’explicar des de la meva perspectiva personal com a Neus Bulbena, el que visc en el dia a dia i el que succeeix en el nostre municipi.

És cert que tot plegat es resumeix amb el fet que LA RESPONSABILITAT DE SER L’ALCALDESSA DE LA GARRIGA ÉS APASSIONANT i el contacte en directe amb molts i moltes ciutadanes m’ha fet perdre aquella necessitat tan forta de comunicar-me d’alguna manera a través de les “noves tecnologies”. De tota manera, està bé que els tres comentaris en el meu blog, em facin veure que una cosa no ha d’aparcar l’altra. Així que avui intento reprendre els meus escrits periòdics.

I res millor que explicar un parell de les coses que he fet avui ....

1. La visita “in situ” i amb alguns dels propietaris de la zona, dels voltants de Ca l’Oliveró. He volgut conèixer la zona que, en una al·legació al Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny aprovada per unanimitat en el Ple del 12 de setembre de 2007, es proposava incorporar-la al Parc. Aquesta visita, que m’ha portat a zones boscoses que no havia trepitjat abans, de ben segur m’ha de permetre tenir més coneixement de causa en la discussió amb el veïnat afectat (que s’oposa a aquesta al·legació) i en el debat necessari que s’ha d’establir amb la Diputació de Barcelona (redactora d’aquest Pla Especial).
2. La visita a l’Asil Hospital de la Garriga. Com a presidenta d’aquesta Fundació i junt amb els altres membres del Patronat (Patrícia Astorga, regidora de Polítiques Socials i d’Igualtat, la Montse Rocabayera, jutgessa de Pau i el director, en Joan Cruells) hem conegut totes les dependències d’aquest centre. Aquesta visita, una vegada més, m’ha de permetre conèixer de més a prop les necessitats reals d’un centre, que dóna un servei tan important pel nostre municipi, com no és altre que tenir cura de la nostra gent gran.

En els dos casos, ha estat un plaer poder conèixer més profundament el meu (el nostre) municipi.