Quan ara fa 9 anys en Quico Viñas em va proposar participar en la política local com a regidora a l’Ajuntament de la Garriga, vaig tenir molt clar que l’única prioritat que havia de guiar la meva implicació seria l’interès envers el municipi i la seva gent. Vaig proposar-me no oblidar mai aquest principi, doncs no podia, ni puc tampoc ara, concebre una altra forma de dedicació d’un càrrec electe.
Els primers 4 anys com a regidora vaig formar part de l’oposició. Va ser un temps d’aprenentatge, amb esforç i modèstia. Vaig prendre contacte amb el funcionament de l’Ajuntament i amb la gestió municipal, malgrat que en aquells moments hi havia força limitacions en quant a la participació dels grups que no formàvem part del Govern. Va ser durant aquesta legislatura que em vaig adonar lo important que havia de ser no desaprofitar cap esforç de tots i cada un dels representants del Consistori. Va ser una gran lliçó.
A partir de 2003 vaig tenir l’oportunitat de formar part del govern municipal, juntament amb ERC. Això em va permetre treballar durament en benefici de tots els garriguencs i garriguenques. Vaig aprendre, però, que el meu/nostre esforç individual per si sol no portava enlloc. Que el més important era aconseguir sumar els esforços de totes les persones que havíem estat escollides per participar en directe en la política local. Així, si bé cada opció política representada en el consistori tenia diferents prioritats, era precisament la capacitat de sumar aquestes diversitats la que permetia arribar més lluny. És cert que suposava un major esforç per mantenir debats i discussions. Però el consens resultant, sempre generava la millor opció per a la Garriga.
Quan avui fa 9 mesos, el vot dels garriguencs i garriguenques va donar els resultats electorals per tots coneguts, vaig pensar que els ciutadans globalment opinaven quelcom similar. Els garriguencs ens exigien aprendre a gestionar, a sumar i a fer transformar les diferències en consensos. Aquesta va ser la meva lectura dels resultats i la continua sent avui.
Per raons diverses, que no inclouen les ànsies de poder, el mes de juny va ser impossible poder arribar a construir una majoria estable que representés aquesta diversitat política. En aquella incapacitat per posar-nos d’acord, tots hi vam tenir una part de responsabilitat, malgrat que per la representativitat obtinguda, uns en tenien més que altres.
Tanmateix, des del PSC, una vegada assumit el nou rol a l’oposició, hem treballat amb constància, hem col·laborat amb lleialtat amb la resta de grups –del govern i de l’oposició- i hem participat en tot allò que afavoria el desenvolupament del nostre municipi.
Com sempre hem cregut i hem posat de manifest, la responsabilitat de gestió municipal ha de recaure en els disset regidors, coordinats per l’equip de govern i liderats per qui te la responsabilitat màxima: l’alcaldessa.
No obstant, durant aquests 9 mesos no hem trobat aquesta actitud per part de l’equip de Govern.
Ens hem trobat amb un govern recelós, tancat i poc predisposat al diàleg. Hem trobat por al debat franc i obert entre els regidors dels diferents grups. En algunes iniciatives ens hem trobat una política de fets consumats i en d’altres la falta de convicció a l’hora de defensar i argumentar algunes decisions.
Massa vegades ens hem trobat amb la desacreditació pública per part de l’Alcaldessa envers les propostes i les formes d’actuar dels grups de l’oposició.
Potser ha estat la inexperiència (lògica per altra banda). O potser ha estat la ineficàcia política. O potser tot plegat.
Però en tot aquest temps hem tingut al davant un equip de govern que, des de la seva minoria, no ha sabut buscar la complicitat de la resta de grups per fer avançar els projectes necessaris per la Garriga.
És just dir que aquesta no ha estat l’actitud de tots els membres del govern. N’hi ha que s’han esforçat per canviar l’evolució de les coses. Però bàsicament calia el convenciment i el compromís de qui mantenia la màxima responsabilitat: l’alcaldessa i clarament no hi han sigut.
I és evident que no és això el que necessita el municipi. Alguns ho tenim ben clar.
Per això davant d’aquesta situació i després de diversos intents frustrats d’obrir ponts amb el Govern (com les aportacions tècniques del PSC als pressupostos i la proposta de governabilitat presentada en el mes de febrer pel conjunt de Grups de l’oposició), ens hem vist obligats a prendre la iniciativa.
Així, quatre grups polítics municipals (PSC, EiLG, ICV i GIG), diversos, plurals i amb diferents maneres de fer, de pensar i de prioritzar, hem estat capaços de consensuar un projecte d’esquerres i progressista, que va molt més enllà del repartiment de responsabilitats.
Ho hem fet després de comprovar que a l’oposició hi ha més ganes de coincidir, de debatre i de trobar consensos que no pas en el Govern i ho hem fet amb l’únic objectiu d’aconseguir una Garriga millor.
Allò que des de l’alcaldia no s’ha aconseguit liderar, ho farem els membres fins ara a l’oposició. I ho farem amb ganes de treballar, amb il·lusió i amb l’assumpció de les responsabilitats corresponents. Sense deixar de banda cap de les sensibilitats representades en el plenari.
Farem les coses d’una altra manera. Posarem la nostra experiència i la nostra confiança en el diàleg al servei del municipi. Teixirem un Govern més cohesionat i més dialogant amb la resta de grups, amb la ciutadania i amb els actors socials.
Des de la responsabilitat que avui públicament manifesto que estic disposada a assumir, em comprometo a liderar aquest projecte, a dedicar-hi tots els esforços, a facilitar la plena implicació de tots els regidors, i a fer-ho des del compromís personal, des de la humilitat i la voluntat de servei al meu poble.
Espero que a partir d’avui, si la moció s’aprova, iniciem entre tots i totes un període on, tots, sense excepció, assumim la responsabilitat que les urnes ens van atorgar.
Som molt conscients del molt que es juga la Garriga en els propers anys i és per això que demano la determinació del Ple per iniciar-la amb força i amb determinació.
Els primers 4 anys com a regidora vaig formar part de l’oposició. Va ser un temps d’aprenentatge, amb esforç i modèstia. Vaig prendre contacte amb el funcionament de l’Ajuntament i amb la gestió municipal, malgrat que en aquells moments hi havia força limitacions en quant a la participació dels grups que no formàvem part del Govern. Va ser durant aquesta legislatura que em vaig adonar lo important que havia de ser no desaprofitar cap esforç de tots i cada un dels representants del Consistori. Va ser una gran lliçó.
A partir de 2003 vaig tenir l’oportunitat de formar part del govern municipal, juntament amb ERC. Això em va permetre treballar durament en benefici de tots els garriguencs i garriguenques. Vaig aprendre, però, que el meu/nostre esforç individual per si sol no portava enlloc. Que el més important era aconseguir sumar els esforços de totes les persones que havíem estat escollides per participar en directe en la política local. Així, si bé cada opció política representada en el consistori tenia diferents prioritats, era precisament la capacitat de sumar aquestes diversitats la que permetia arribar més lluny. És cert que suposava un major esforç per mantenir debats i discussions. Però el consens resultant, sempre generava la millor opció per a la Garriga.
Quan avui fa 9 mesos, el vot dels garriguencs i garriguenques va donar els resultats electorals per tots coneguts, vaig pensar que els ciutadans globalment opinaven quelcom similar. Els garriguencs ens exigien aprendre a gestionar, a sumar i a fer transformar les diferències en consensos. Aquesta va ser la meva lectura dels resultats i la continua sent avui.
Per raons diverses, que no inclouen les ànsies de poder, el mes de juny va ser impossible poder arribar a construir una majoria estable que representés aquesta diversitat política. En aquella incapacitat per posar-nos d’acord, tots hi vam tenir una part de responsabilitat, malgrat que per la representativitat obtinguda, uns en tenien més que altres.
Tanmateix, des del PSC, una vegada assumit el nou rol a l’oposició, hem treballat amb constància, hem col·laborat amb lleialtat amb la resta de grups –del govern i de l’oposició- i hem participat en tot allò que afavoria el desenvolupament del nostre municipi.
Com sempre hem cregut i hem posat de manifest, la responsabilitat de gestió municipal ha de recaure en els disset regidors, coordinats per l’equip de govern i liderats per qui te la responsabilitat màxima: l’alcaldessa.
No obstant, durant aquests 9 mesos no hem trobat aquesta actitud per part de l’equip de Govern.
Ens hem trobat amb un govern recelós, tancat i poc predisposat al diàleg. Hem trobat por al debat franc i obert entre els regidors dels diferents grups. En algunes iniciatives ens hem trobat una política de fets consumats i en d’altres la falta de convicció a l’hora de defensar i argumentar algunes decisions.
Massa vegades ens hem trobat amb la desacreditació pública per part de l’Alcaldessa envers les propostes i les formes d’actuar dels grups de l’oposició.
Potser ha estat la inexperiència (lògica per altra banda). O potser ha estat la ineficàcia política. O potser tot plegat.
Però en tot aquest temps hem tingut al davant un equip de govern que, des de la seva minoria, no ha sabut buscar la complicitat de la resta de grups per fer avançar els projectes necessaris per la Garriga.
És just dir que aquesta no ha estat l’actitud de tots els membres del govern. N’hi ha que s’han esforçat per canviar l’evolució de les coses. Però bàsicament calia el convenciment i el compromís de qui mantenia la màxima responsabilitat: l’alcaldessa i clarament no hi han sigut.
I és evident que no és això el que necessita el municipi. Alguns ho tenim ben clar.
Per això davant d’aquesta situació i després de diversos intents frustrats d’obrir ponts amb el Govern (com les aportacions tècniques del PSC als pressupostos i la proposta de governabilitat presentada en el mes de febrer pel conjunt de Grups de l’oposició), ens hem vist obligats a prendre la iniciativa.
Així, quatre grups polítics municipals (PSC, EiLG, ICV i GIG), diversos, plurals i amb diferents maneres de fer, de pensar i de prioritzar, hem estat capaços de consensuar un projecte d’esquerres i progressista, que va molt més enllà del repartiment de responsabilitats.
Ho hem fet després de comprovar que a l’oposició hi ha més ganes de coincidir, de debatre i de trobar consensos que no pas en el Govern i ho hem fet amb l’únic objectiu d’aconseguir una Garriga millor.
Allò que des de l’alcaldia no s’ha aconseguit liderar, ho farem els membres fins ara a l’oposició. I ho farem amb ganes de treballar, amb il·lusió i amb l’assumpció de les responsabilitats corresponents. Sense deixar de banda cap de les sensibilitats representades en el plenari.
Farem les coses d’una altra manera. Posarem la nostra experiència i la nostra confiança en el diàleg al servei del municipi. Teixirem un Govern més cohesionat i més dialogant amb la resta de grups, amb la ciutadania i amb els actors socials.
Des de la responsabilitat que avui públicament manifesto que estic disposada a assumir, em comprometo a liderar aquest projecte, a dedicar-hi tots els esforços, a facilitar la plena implicació de tots els regidors, i a fer-ho des del compromís personal, des de la humilitat i la voluntat de servei al meu poble.
Espero que a partir d’avui, si la moció s’aprova, iniciem entre tots i totes un període on, tots, sense excepció, assumim la responsabilitat que les urnes ens van atorgar.
Som molt conscients del molt que es juga la Garriga en els propers anys i és per això que demano la determinació del Ple per iniciar-la amb força i amb determinació.
7 comentaris:
Proverbi antic: "Cúan apto es para mandar quien puede tan bien obedecer".
Es podria traduir com "tan apte és per a gobernar qui ho és en la mateixa mesura per a romandre a l'oposició"?
Autoritat: "La seva característica és l'indiscutible reconeixement per part d'aquells a qui es demana d'obeir. No necessita ni la coacció ni la persuació." (Hannah Arendt, Sobre la violencia)
Proverbi antic: "Cúan apto es para mandar quien puede tan bien obedecer".
Es podria traduir com "tan apte és per a gobernar qui ho és en la mateixa mesura per a romandre a l'oposició"?
Autoritat: "La seva característica és l'indiscutible reconeixement per part d'aquells a qui es demana d'obeir. No necessita ni la coacció ni la persuació." (Hannah Arendt, Sobre la violencia)
Sí, amic, una genial definició d’autoritat... Em costa creure que van existir persones que aconseguiren diferenciar l’“autoritat”, el “poder” i la “violència”. Què intel•ligent Arendt quan assenyalava que el principal lema del Poder era “Tots contra Un!!” i, en canvi, el de la violència “Un contra Tots!!” ... No sembla tan òbvia oi, la distinció?
NEUS,QUIN TEMPS ESTARÀS EN EL CARREG UN / DOS ANYS I ES CERT QUE DESPRES EN J.BOU ?
primerament m'agradaria desitjar-te tota la sort en l'alcaldia.
I segon et demanaria que fessiu el possible per a que no es construeixi l'incineradora del congost. Es que no m'entra al cap com es pot ser garriguenc i voler que es faci tal desastre :(
Soc una vaina de La Garriga i tinc que felicitar-te per la trajectòria.
Hi ha coses que no entenc .
El tema no t’agradarà i espero que el mantinguis al Blog : BIOMASSA
Quina necessitat tindrà La Garriga de ficar-se en un futur en estudis epidemiològics i parlar de coses tan perilloses con la salut de les famílies
Tothom sabem que l’estudi de la UPC de emissions a La Garriga , sobre una planta insistent es només una justificació sense suport real tècnic .perquè no hi han emissions reals a controlar
Qualsevol tècnic ,veu que això es una cosa teòrica però que les emissions depenen del que cremes , ningú podrà controlar el que una industria crema cada moment de la jornada , i ningú podrà controlar contínuament totes les emissions.
Els veïns si les respiraran .
Ja sabem que L’Ajuntament s’ha posicionat i el seu camí es trobar justificacions legislatives , tècniques i tot el que trobi .. però això en aquest poble , ni arreu ...Granollers , Les Franqueses , LLerona , La Atmetlla no se acaptarà mai per persones
sensates i no manipulables , gent en estudis .. veïns preparats .
Mira . et parlo com a veïna i química entesa en mediambient , emissions ,això passarà una factura de salut per tota la zona , conflictes i responsabilitats penals que veig que no ets conscient pels motius que siguin .( aquí ja no entraré )
Busquem altres projectes de inversions a La Garriga mes saludables , culturals , tècnics.
Molta gent entesa, sense mes interessos que la salut de les famílies volem que això , s’aturi .
He trobat aquesta opinió teva , quan eres Portaveu del Grup Municipal del PSC.
Haig de dir-te que per això et vaig votar i seriosament ara ja no fas el que vas escriure a la revista del Vallès Oriental . Què passa? ,
És cert que es perillós i la Garriga no s’ho mereix . Si tant te l’estimes ... fes alguna cosa
Planta de biomassa a la Garriga: informació i debat? 18/11/2008 - 17:20:37
Nom: Opinio PSC
Planta de biomassa a la Garriga: informació i debat?
En el BOP del dia 16 d'octubre es publica que «se sotmet a informació pública l'expedient incoat per REBROT i PAISATGE SL per a la concessió de la llicència ambiental per a l'exercici de l'activitat de planta de cogeneració amb biomassa a ubicar a la Carretera de Barcelona a Puigcerdà km. 35,2» del terme municipal de la Garriga (zona de Can Tamayo). Hi ha 20 dies naturals (s'acaben el proper 5 de novembre) «perquè qualsevol persona que s'hi consideri afectada pugui formular les al•legacions i observacions i presentar els documents que estimi pertinents».
Aquesta publicació en el BOP, que en algunes de les activitats que es fa en els municipis és preceptiva, en el cas que estem parlant té una gran transcendència. S'està donant «publicitat» (quants garriguencs se n'han assabentat?) al fet que es tramita una llicència d'activitats perquè a la Garriga s'hi pugui instal•lar, a 500 metres del nucli de la població, una planta on s'incinerarà biomassa per produir-ne energia.
En principi en el projecte que s'ha fet públic sembla que l'objectiu és cremar residus de fusta provinents de podes i neteja de boscos, encara que cal tenir present un parell de coses:
La biomassa es pot obtenir a partir de subproductes o residus que a més d'incloure els de poda i vegetació, també pot, entre d'altres, contenir residus de la indústria alimentària, fusteria i excrements secs d'animals.
La incineració de la biomassa permet eliminar residus orgànics i inorgànics, al mateix temps que els dóna una utilitat, però cal tenir en compte que la incineració pot resultar perillosa ja que produeix emissió de substàncies tòxiques.
Davant d'aquesta perspectiva —i tenint en compte que una decisió d'aquest estil afectarà de ben segur la qualitat del nostre municipi—, és urgent i imprescindible parlar-ne, abans de prendre qualsevol decisió. I no s'ha de parlar només dels temes tècnics i legals entre responsables tècnics i polítics, sinó de l'impacte que això pot suposar en el nostre municipi i també dels avantatges que potser pot tenir, com la creació d'energia renovable. És necessari, a més, fer-ho sense amagar res, i escoltant les veus i els dubtes de tots els que ens podem veure afectats per aquesta decisió.
Però tot això només és possible si els que tenen la informació (l'equip de govern) n'hi donen publicitat; si els que tenen la responsabilitat de prendre la decisió (novament l'equip de govern) informen del tema, escolten les opinions, valoren els pros i els contres, i justifiquen públicament la decisió; i si, a més, finalment s'opta per tirar endavant el projecte, cal que la concessió de la llicència (que també és responsabilitat de l'equip de govern) es faci un cop s'hagin complert tots els paràmetres (urbanístics, mediambentals,…) necessaris per a poder-ho desenvolupar i es posin de manifest els avantatges que aquesta activitat pot comportar per al nostre municipi. Ara per ara, cap d'aquests passos no s'ha dut a terme.
La Garriga és un municipi del qual, els que hi vivim, ens n'agrada comentar que té un microclima i unes condicions ambientals que ens permeten viure-hi amb una qualitat de vida envejable.
Canviarà això a partir d'ara? Per saber-ho, és imprescindible que s'informi àmpliament a tothom (quan encara sigui possible intervenir-hi) i es faci un debat en profunditat. No es pot fer d'una altra manera…
Neus Bulbena i Burdó
Portaveu del Grup Municipal del PSC a la Garriga
(2-XI-2007) Vallès Oriental.com
Publica un comentari a l'entrada