SOBRE UNA OPINIÓ…

Sobre una reflexió apareguda en El 9 NOU d’ahir (pàg.21) que entre altres coses diu “..., els regidors escollits tenen l’obligació de posar-se d’acord perquè la població no rebi les conseqüències negatives de les seves discrepàncies polítiques o personals, ...”,

opino que ...

... d’entrada no hem de defugir de les discrepàncies polítiques perquè són bones i necessàries, ja que a partir d’elles, en general, si hi ha voluntat, s’acaben per escollir les millors propostes, encara que no siguin les personalment plantejades. Pel que fa a les discrepàncies personals, això són figues d’un altre paner.... i no crec que valgui la pena entrar-hi.

... és cert que hem d’intentar que la Garriga no surti mal parada de les decisions que es puguin prendre en els plenaris, perquè en realitat els que en formem part hem estat escollits per tot el contrari: fer avançar el municipi.

... l’obligació de posar-nos d’acord, necessàriament ha de passar per una explicació clara de les propostes que es fan, una justificació transparent de la viabilitat, interès i/o necessitat de dur-les a terme, un debat ampli i exhaustiu que admeti possibles modificacions i un treball de consens entre totes les opcions polítiques representades en el plenari, que ara per ara no s’han donat.

... tots els regidors escollits no tenim la mateixa responsabilitat davant un tema tan cabdal com són els pressupostos. Sempre he dit que la gestió municipal és responsabilitat dels 17 regidors que formem el plenari, però aquests hem d’estar necessàriament coordinats per l’equip de govern i liderats per l’alcaldessa. Qui coordina i lidera és qui ha de treballar més fortament i té la responsabilitat directa per aconseguir que la feina arribi a bon port.

PRESSUPOSTOS 2008: LA PROPOSTA NO APROVADA DE PRESSUPOSTOS GARRIGUENCS

La proposta de pressupostos pel 2008 presentada, SABEM QUE ...

... ha estat una proposta complexa de realitzar

Enguany la realització del nou catàleg de llocs de treball i l’aprovació del nou conveni ha provocat una gran obligació econòmica en el capítol 1 (personal) que no es pot defugir i crea un increment fort de la despesa.

... ha estat una proposta poc atractiva de presentar

La no alienació (venda) dels terrenys de Can Terrers, fa que en l’apartat d’inversions no se'n puguin pressupostar de noves.

... ha estat una proposta dificultosa de desenvolupar

Un nou equip de govern, amb poca experiència en aquest camp i una àrea d’intervenció, mancada de personal, han dificultat el seu desenvolupament.

Malgrat tot, però, CREIEM QUE...

... no ha estat una proposta treballada inicialment en profunditat

Han mancat els arguments de gairebé tots els objectius i les prioritats que necessàriament han d'establir uns pressupostos.

... no ha estat una proposta exposada amb claredat

Ha faltat documentació senzilla i entenedora per a poder-los entendre i assumir per part de la totalitat dels regidors/es. A banda que no s'ha fet cap tipus d epresntació pública a la ciutadania.

... no ha estat una proposta debatuda i treballada per les diferents opcions polítiques representades en el plenari

Amb un govern en minoria, com el que actualment hi ha a la Garriga, i la corresponent necessitat d’arribar a un consens per tal d’aprovar-la, la informació tramesa als grups de l’oposició ha estat minsa, s’ha donat tard i s’ha explicat poc.

... no ha estat una proposta que s’hagi demostrat la seva viabilitat formal

Hi ha partides no pressupostades de despesa (per exemple l’increment de salaris previst per conveni, algun lloc de treball previst en la nova plantilla, ...), hi ha despeses que per conveni o obligació contractual caldria que constessin pressupostades i es desconeix on estan previstes (o si ho estan...) (per exemple l’assignació al comitè, el pagament a l'empresa de control dels riscos laborals,...) i partides de despesa que s’han pressupostat a la baixa (la previsió per seguretat social ha passat del 32% al 29%).

Aquests fets, entre d’altres, han provocat la necessitat de prorrogar els pressupostos del 2007. El PSC no ens alegrem d’aquesta situació, ja que si algú hi surt perdent és la ciutadania de la Garriga, i cap dels grups polítics ens n’hem de sentir orgullosos. Però és evident que les responsabilitats han d’estar ben ubicades: la responsabilitat de governar la Garriga és dels 17 regidors/es que formem el ple, però és l’equip de govern qui ho ha de gestionar i l’alcaldessa qui ho ha de liderar.

És d’esperar que, el nou termini de temps que ha estat necessari establir per aconseguir l’aprovació d’uns pressupostos pel 2008, ens serveixi per posar remei a totes aquestes qüestions.

UNA VEGADA MÉS...... PARTICIPACIÓ?

Divendres 23 de novembre va sortir en El 9 NOU, un article d’opinió meu en el que oferia la col·laboració del grup municipal del PSC per desenvolupar els pressupostos d’enguany. Posava de manifest una vegada més el fet que totes les forces polítiques que estem representades en el consistori, som responsables de dur a terme la gestió municipal, coordinats per l’equip de govern i liderats per l’Alcaldessa. En aquell moment quedava menys d’un mes per presentar al Ple els pressupostos pel 2008, i coneixedora com soc que és una tasca complexa, i més aquest any en que s’ha de tenir present la nova convocatòria de PUOSC, el fet que hi ha un nou equip de govern i que s’ha d’aplicar el nou conveni laboral i la Relació de Llocs de Treball, creia que calia fer alguna cosa per a poder forçar aquesta trobada entre les diferents forces polítiques.

En El 9 NOU d’ahir, 30 de novembre, surten unes declaracions de l’alcaldessa que entre d’altres coses diu que “Crec que no cal anar al diari a demanar parlar del pressupost amb nosaltres, perquè podria generar malentesos. La Garriga encara és un poble d’una mida on les coses es poden fer per telèfon” i afegeix que “...els grups que ho vulguin podran parlar amb nosaltres sense cap problema”.

Davant aquestes declaracions recollides en el diari es fa necessari aclarir algunes coses:

• És evident i democràtic que els grups que vulguem parlar de pressupostos amb ells ho puguem fer. NOMÉS FALTARIA!!!! Però també és evident que si la voluntat és poder recollir les nostres propostes, no es pot esperar que siguem els grups que ho demanem, sinó que ha de ser l’equip de govern que ho proposi i a més no es pot esperar a fer-ho tres dies abans del plenari, perquè aleshores les propostes potser serà difícil de recollir-les..


• Cal deixar clar que la participació en els “temes de poble” dels grups que treballem a l’oposició, no ha estat una realitat des que ara fa gairebé 6 mesos la Sra. Budó exerceix d’alcaldessa. Des d’abans del primer plenari, s’ha demanat (amb precs i/o preguntes en els plens, articles, entrevistes personals, ...) que es plantegés d’una vegada per totes la participació de totes les forces polítiques en les Juntes de Govern Local i en els Consells Sectorials, que s’han reclamat que es constituïssin. Els arguments de les respostes han anat variant, però sempre han comportat la negativa d’aquesta participació. L’exemple més clar ha estat en les modificacions de les ordenances, on l’equip de govern va ser absolutament selectiu a l’hora de fer reunions prèvies a la seva aprovació. Algun grup polític si va ser convocat, però sobretot els grups que governàvem la legislatura passada, malgrat tenim l’experiència, no vam ser convidats a participar.


• Qui diu que no cal fer o no és lícit fer un article d’opinió en un diari reclamant aquesta participació si m’he trobat que després d’aquest article, he rebut una trucada de l’alcaldessa per parlar amb ella??? Suposo que les declaracions han fet el seu efecte... Mai podrem saber si sense aquest article d’opinió hagués rebut aquesta trucada....


• I una vegada més em pregunto, té clar l'alcaldessa que és ella qui ha de liderar tot plegat i que ha de ser ella qui dinamitzi aquesta participació convidant-nos a tots???? realment hi està interessada?

Si us plau, fem-nos tots i totes un favor: parlem i promocionem la participació, però sobretot practiquem-la amb l’exemple. I sobretot qui té la capacitat, responsabilitat i possibilitat de liderar-la que ho faci de forma clara i contundent.

EL PASSEIG GARRIGUENC

Ja fa uns dies que tot passejant el meu gos m’he adonat que per fi la millora del nostre Passeig és una realitat. Crec que tots ens n’hem de sentir orgullosos, perquè, malgrat s’ha tardat més del que estava previst (“ja se sap, l’obra pública ja ho té això” diran alguns...), finalment tenim un Passeig que fa goig de veure. Tenim llum per a poder passejar amb tranquil·litat sense contaminació lumínica, tenim uns bancs en condicions i còmodes per a totes les edats, tenim expenedors de bosses per recollir els excrements dels gossos (ara ja ningú té excusa...) i podem gaudir en qualsevol moment d’una passejada fantàstica, sols o amb companyia.

Malgrat en un principi havia de ser l’etapa estiuenca la que havia d’acompanyar aquesta inauguració, finalment ha estat a la tardor que ha pogut ser una realitat. Tenim una gran catifa de fulles que ens el decora i ens ho recorda....

No he pogut evitar dedicar-li quatre ratlles. Em sento orgullosa d’haver format part de l’equip que vam creure que era imprescindible aquesta millora, , però evidentment també he d’agrair, que els que han tingut la responsabilitat d’acabar-ho, ho hagin finalitzat. Cal felicitar-los en nom de tots. Ara només cal que també entre tots sapiguem mantenir-lo en condicions.....

ARTICLE D'OPINIÓ PUBLICAT EL 23/11/07 A EL 9NOU

PRESSUPOSTOS 2008 A LA GARRIGA: CONSENS I MÀ ESTESA

Ens apropem a final d’any. És un moment on tots i totes fem previsió de nous plans i projectes pel nou any. Volem millorar la nostra vida i el nostre entorn. Per aquest motiu també, en la majoria d’Ajuntaments, els responsables estan desenvolupant els seus pressupostos municipals per l’any 2008. Cada un dels pobles i ciutats fixaran quines són les previsions d’ingressos i quins són els plans de despeses: es determinaran els programes d’inversions i activitats municipals de tot l’any (o fins i tot per algunes coses dels propers 2 o 3 anys), es planificaran les seves execucions i es posaran de manifest quins són els camins a seguir per a desenvolupar la gestió municipal. La proposta de pressupost ha de permetre conèixer a fons la veritable capacitat de fer coses i també les restriccions que afronten els municipis, de vegades mancats dels recursos econòmics necessaris.

La Garriga, en això, no n’és una excepció, i és d’esperar que l’actual equip de govern estigui fent els deures, de la mateixa manera que ja ho estem fent els grups que treballem des de l’oposició. Serà en el projecte de pressupost per al 2008 on el govern de CiU-ERC mostrarà les seves prioritats.

La responsabilitat de presentar els pressupostos, tal com marca la llei, és de l’alcaldessa-presidenta, però la seva aprovació correspon al conjunt del Ple. De tota manera, alguns estem convençuts que cada dia es fa més necessària la implicació en la preparació dels comptes municipals de tots els que ens hi veiem afectats: començant pels membres de tots els grups polítics que formem el plenari i que representem les diferents sensibilitats polítiques de la Garriga, passant per totes les entitats i associacions que es poden veure afectades per les propostes de despesa, i acabant pels ciutadans i ciutadanes, que en seran els principals afectats. És hora de començar a fer uns pressupostos participatius, però com tot, per a fer-ho en el sentit més ampli de la paraula, és necessari fer-ho pas a pas i aprendre’n abans de practicar-ho. És per això que, des de la nostra situació a l’oposició i donada la composició diversa del plenari a partir de les darreres eleccions municipals, creiem que fóra bo que comencéssim a practicar aquesta participació donant un paper clar a tots els membres del plenari. La pluralitat actual del Ple garriguenc hauria de ser recollida en aquests pressupostos, que no haurien de deixar perdre l’experiència que tenim els que restem a l’oposició. Una experiència que podem i volem posar a disposició dels nostres conciutadans i del govern actual de la Garriga.

Per què, en realitat, ens creiem allò que la gestió municipal és responsabilitat dels 17 membres electes que formem el plenari, sota la direcció de l’equip de govern i liderats per la pròpia alcaldessa? El PSC de la Garriga sí que ens ho creiem, tal com ja vam intentar posar en pràctica en la legislatura anterior. Ara, des de l’oposició, fidels a la responsabilitat que ens han atorgat les persones que ens han escollit com els seus representants, volem poder participar en els pressupostos per al 2008. Volem aportar el nostre gra de sorra, la nostra experiència, el nostre coneixement i fins i tot els nostres dubtes. Volem poder ajudar en tot allò que sigui positiu i poder ser crítics de forma raonada. Volem, en una paraula, poder donar un cop de mà, per tal que les decisions siguin el més consensuades possible i positives per a tots i cada un dels garriguencs i garriguenques. En una paraula, creiem en la participació i reclamem poder-la exercir.

Creiem que no seria bo per a la Garriga realitzar uns pressupostos pensats per ser aprovats amb una majoria ajustada i sense consens. Ara que s’han de marcar les línies de futur, posem públicament el nostre treball a disposició dels que tenen la responsabilitat directa de desenvolupar-ho i ens agradaria poder comptar amb la participació de tots els grups del Ple. La Garriga segur que hi sortirà guanyant.

ALGUNS INTERROGANTS SOBRE LES FORMES I LA PARTICIPACIÓ

Fa molts dies que tinc alguns dubtes d’algunes actuacions i formes de l’actual equip de govern.....

1. Per què en els plenaris, en els punts de precs i preguntes, on es podria establir un debat enriquidor per a tothom, l’alcaldessa com a responsable de dirigir-los, limita de forma unilateral les intervencions dels portaveus de l’oposició, mostrant amb gesticulacions com li molesta que es pugui allargar el plenari si s'estableix un debat?
2. Per què es detecta dins l’equip de govern membres de diferent “categoria”, que malgrat tenir fins i tot el nomenament de president/a d’alguna comissió, queden relegats a comparses d’altres membres?
3. Per què concretament en el tema de l’aprovació de les ordenances, es va detectar que el responsable de l’àrea de finances se l’havia mantingut al marge de la discussió i aprovació de les propostes (no va participar ni tan sols en la presentació prèvia de les propostes a l’oposició) , ja que fins i tot acords proposats pel propi equip de govern en el darrer moment, els desconeixia per tal de defensar-los en el plenari???
4. Per què a l’equip de govern li fa tanta por constituir els Consells Sectorials polítics (Urbanisme, participació, mobilitat, ...), si amb això crearíem uns espais reals de debat on l’oposició i el govern podríem debatre amb profunditat, temes que són d’interès per tots els garriguencs?
5. Per què totes les intervencions i actuacions dels grups polítics a l’oposició s’interpreten, des de l’equip de govern, com un atac, del qual és necessari defensar-se?
6. Per què fa tanta por comentar i defensar decisions que es prenen dins la legalitat vigent, (malgrat potser no ser del tot moralment legals), com seria el cas de l’assessor personal d’alcaldia contractat per 3 mesos?
7. Per què l’equip de govern incompleix alguns acords de plenari, com per exemple ha fet, pactant amb la Garriga Societat Civil la part econòmica del possible conveni d’agermanament amb el Municipio del Trabajo (Mèxic), si el 8 de maig d’enguany, en l’aprovació de l’agermanament per part del plenari es va acordar “Constituir el comitè d’Agermanament, presidit per l’alcalde/ssa i format per representants de tots els grups polítics municipals, per establir el marc de cooperació adient i proposar les actuacions necessàries per tal que l’agermanament sigui efectiu”. (la proposta és bona, però ens hagués agradat poder dir la nostra....)
8. Per què hi ha la sensació que es defugen els conflictes amb qualsevol ciutadà i es donen respostes positives a totes les demandes, encara que algunes d’elles es contradiguin entre si?
9. Per què hi ha decisions que es volen prendre amb pressa i no es valora la repercussió social que poden tenir, si es té en compte que allò que és desconegut i nou, malgrat pot aportar beneficis, pot crear certes pors? (el cas de la planta de cogeneració amb biomassa n'és un clar exemple)
10. per què.....? per què.....? per què....?

Per què, en una paraula, l’equip de govern s’omple la boca de participació però la defuig tant com pot, sobretot si implica la participació dels grups de l’oposició?

Es creuen allò que el municipi té com a responsables municipals els 17 regidors i regidores que formem el plenari, sota la direcció de l’equip de govern i concretament de la Sra. Alcaldessa???

A vegades jo ho dubto.....

APROVACIÓ DE LES ORDENANCES: regles del joc econòmic pel 2008

Dimecres dia 7 de novembre de 2007 serà un dia que tots els garriguencs haurem de recordar, quan ens toqui pagar els impostos i les taxes que ens corresponguin durant l’any 2008.

Ja he dit que soc de les que penso que la recaptació d’impostos és un mal necessari, si ens creiem la necessitat de col·laborar tots en la difícil tasca de dur a terme projectes municipals. Però això és una cosa i una de ben diferent és la de creure que només som els ciutadans de la Garriga els que hem de suportar aquesta càrrega.

I perquè ho dic això??? Doncs perquè en el Ple de dimecres passat, es va veure el “plumero” de l’objectiu únic recaptatori de l’actual equip de govern, que malgrat tenir una proposta general d’aplicar una cosa similar al que havíem estat fent en els darrers anys (aplicar a cada impost i taxa l’increment corresponent a la variació de l’IPC interanual, que enguany es situava a 30 de setembre en el 2.9%) finalment en el moment de les aprovacions s’ha desvirtuat i s’ha aplicat una modificació diferenciada (sempre a l’alça...), per un motiu o un altre, coherent o anecdòtic. Vegem-ne alguns exemples....

• IBI, impost dels Bens immobles; aquell que paga qualsevol persona que té una propietat o que se li repercuteix en el lloguer si viu arrendat en una vivenda. De promig puja més d’un 20% (n’hi ha que fins i tot se’ls incrementarà un 34%). De tots és coneixedor que des de fa 4 anys s’està aplicant la variació del valor cadastral dels immobles. Aquest fet enguany no s’ha tingut en compte i en lloc de compensar la puja que ja suposa aquesta revalorització dels immobles (com s’ha estat fent en els darrers 4 anys), s’ha afegit a això un increment del factor que serveix per calcular-lo. Argument donat per justificar-ho? És l’impost més generalista (que afecta a més persones) i per tant el que aporta més diners al municipi. Si a més és el que més s’incrementa, s’aconseguirà fer un gran ingrés a les arques municipals (això és el que argumentava el regidor de finances actual). Si enguany estava pressupostat tenir un ingrés d’una mica més de 3.000.000 €, el proper any podran preveure ingressar al voltant dels 3.600.000 €!!!! (així podran seguir permetent-se contractar assessors personals!!!)


• IVTM, l’impost de vehicles, aquell que paguem els que tenim un vehicle de motor. En aquest cas la puja no ha pogut ser tan alta, perquè la Garriga és un municipi que per aquest concepte tenia moltes de les seves categories rondant el màxim establert per llei. És igual, a les categories que no hi arribaven, se les ha fet arribar. Ara ja tenim 15 de les 24 categories establertes que estan en el seu màxim possible.


• ICIO, impost de construccions, instal·lacions i obres, aquell impost que paga qualsevol persona que vol fer una obra, sigui petita (arreglar una cuina o un bany) o sigui gran (construir una casa). En aquest cas, l’increment d’aquest impost ha pujat un 17.75%. Argument donat en aquest cas? Els pobles del voltant tenen aquest impost en aquest valor, per tant nosaltres no hem de ser menys (de gran profunditat l’argument, no us sembla?)


• Taxa de recollida d’escombraries, la taxa que paguem tots els que tenim una vivenda o un negoci, per aquè diàriament ens retirin les deixalles. En aquest cas, la proposta inicial era d’un increment del 21% pel rebut dels habitatges i lleugerament inferior, en percentatge, en les altres casuístiques. La raó per a la puja, en aquest cas? És un servei deficitari (fa anys que ho és perquè cada vegada la quota per a portar les deixalles és infinitament més cara) i per tant hem d’intentar eixugar-ho lo abans possible. Per sort en aquest cas i donada la dèbil majoria que disposa l’actual equip de govern, els grups de l’oposició vam aconseguir que l’increment es reduís al 10% enguany i que el dèficit no s’intentés arreglar en un any.

Van haver-hi més ordenances portades a aprovació (fins a un total de 13) que van passar totes el sedàs de les votacions, malgrat en algun cas va anar pels pèls que no queda en el tinter: l’alcaldessa va haver de fer servir el seu vot de qualitat per desfer l’empat en una d'elles i en d’altres casos es van aprovar per l’abstenció d’alguns dels grups a l’oposició.

Caldrà fer un recompte del que realment suposa tot això. Aquesta setmana intentaré concretar-ho una mica més...Cal que tots i totes sapiguem realment què és el que ens tocarà pagar....

IMPOSTOS I TAXES. UN ANY MÉS....

Els darrers 4 anys, he estat la responsable de liderar les modificacions de les ordenances fiscals, com a regidora de finances. Enguany estic a l’oposició i em toca mirar-m’ho des d’una altra perspectiva. Em toca estudiar les propostes presentades per l’equip de govern, valorar-les i plantejar possibles modificacions, per a millorar-les.

Seria senzill, des d’aquesta posició, fer el discurs que he hagut de sentir per part de alguns grups que estaven a l’oposició en la darrera legislatura. Així podria dir....

• “L’equip de govern només pensa en augmentar la pressió fiscal als ciutadans, sense proposar-se millorar els serveis?”
• “L’equip de govern creu que l’única manera de tenir més diners és a base d’incrementar els impostos i les taxes als garriguencs i garriguenques?”
• “El criteri d’increment proposat no és vàlid per (qui sap què) i això m’ha de permetre dir NO a totes les modificacions proposades”
• “Com es pot plantejar incrementar els impostos i taxes per sobre del que es preveu que s’incrementin els salaris el proper any?”

Puc garantir que aquests arguments, de ben segur, em permetrien desmarcar-me de qualsevol responsabilitat d’increment de la pressió fiscal i així poder “vendre” que no estic a favor de la puja dels impostos. Això, però.... no seria una postura responsable.

Jo no ho vull fer d’aquesta manera....

Jo SÍ crec en les polítiques socials, en les polítiques d’esquerres, en les polítiques que permeten, amb la recaptació d’impostos i taxes, beneficiar a tots de la mateixa manera, garantint les mateixes oportunitats per a tots els garriguencs i garriguenques: els que ho són de tota la vida i els que hi van arribant.

Crec que la recaptació d’impostos és una necessitat per poder desenvolupar polítiques socials i establir mesures per a què si algú no pot gaudir d’algun servei bàsic, a partir de la recaptació ho puguem garantir.

Així puc dir, que crec en el treball acurat i seriós de les ordenances, per tal de garantir que seran el més justes per a tots i totes i que la seva aplicació ens servirà per a que cap ciutadà es quedi sense serveis municipals elementals, que com molt bé sap tothom, cada vegada són més i més complexes.

De tota manera, que els impostos i taxes siguin un mal necessari, no ha de fer oblidar a ningú que també és necessari treballar per a la recerca d’altres fonts de finançament. Això, però, és tasca i responsabilitat directa de l’EQUIP DE GOVERN.....

PLANTA DE COGENERACIÓ AMB BIOMASSA EN EL TERME MUNICIPAL DE LA GARRIGA. INFORMACIÓ I DEBAT??

En el BOP del dia 16 d’octubre es publica que “se sotmet a informació pública l’expedient incoat per REBROT i PAISATGE SL per a la concessió de la llicència ambiental per a l’exercici de l’activitat de planta de cogeneració amb biomassa a ubicar a la Carretera de Barcelona a Puigcerdà km. 35,2” del terme municipal de la Garriga (zona de Can Tamayo). Hi ha 20 dies naturals (s’acaben el proper 5 de novembre) “perquè qualsevol persona que s’hi consideri afectada pugui formular les al·legacions i observacions i presentar els documents que estimi pertinents”.

Aquesta publicació en el BOP, que en algunes de les activitats que s’obren en els municipis és preceptiu, en el cas que estem parlant té una gran transcendència. S’està donant “publicitat” (quants garriguencs se n'han assabentat???) al fet que s’està tramitant una llicència d’activitats per tal que a la Garriga es pugui instal·lar a 500 metres del nucli de la població, una planta on s’incinerarà biomassa, per tal de crear energia.

En principi en el projecte que s’està publicitant, sembla que l’objectiu és cremar residus de fusta provinents de podes i neteja de boscos, encara que cal tenir present un parell de coses:

• La biomassa es pot obtenir a partir de subproductes o residus que a més d’incloure els de poda i vegetació també pot, entre d’altres, contenir residus de la indústria alimentària, fusteria i excrements secs d'animals.




• La incineració de la biomassa permet eliminar residus orgànics i inorgànics, al mateix temps que els dóna una utilitat, però cal tenir en compte que la incineració pot resultar perillosa ja que produeix emissió de substàncies tòxiques.

Davant aquesta perspectiva i tenint en compte que una decisió d’aquest estil afectarà de ben segur la qualitat del nostre municipi, és urgent i imprescindible parlar-ne, abans de prendre qualsevol decisió. I no s’ha de parlar només dels temes tècnics i legals entre responsables tècnics i polítics, sinó de l’impacte que això pot suposar en el nostre municipi i també de les avantatges que potser pot tenir, com a creació d’energia renovable. És necessari, a més, fer-ho sense amagar res, i escoltant les veus i els dubtes de tots els que ens podem veure afectats per aquesta decisió.

Però tot això només és possible si els que tenen la informació (l’equip de govern) n’hi donen publicitat; si els que tenen la responsabilitat de prendre la decisió (novament l’equip de govern) informen del tema, escolten les opinions, valoren els pros i els contres, i justifiquen públicament la decisió; i si, a més, finalment s’opta per tirar endavant el projecte, cal que la concessió de la llicència (que també és responsabilitat de l’equip de govern) es faci una vegada es compleixen tots els paràmetres (urbanístics, mediambentals,…) necessaris per a poder-ho desenvolupar i es posin de manifest les avantatges que aquesta activitat pot comportar pel nostre municipi. Ara per ara, cap d'aquests passos s'ha dut a terme.

La Garriga és un municipi del que, els que hi vivim, ens agrada comentar que té un microclima i unes condicions ambientals que ens permeten viure-hi amb una qualitat de vida envejable.

Canviarà això a partir d’ara? Per saber-ho, és imprescindible que s’informi àmpliament a tothom (quan encara sigui possible intervenir-hi) i es faci un debat en profunditat. No es pot fer d’altra manera….

ASSESSORAMENT DE SUPORT A L’ALCALDIA

escrit d'una exposició

a San Cristobal de las Casas (Mèxic)

Junta de Govern Local de l’1 d’octubre. Punt número 47. Aprovació d’un contracte de consultoria i assistència. Aprovació per unanimitat.

En què consisteix aquest punt??? En res més que “adjudicar .... a Josep Amorós Bosch .... el contracte menor relatiu a l’assessorament de suport a l’alcaldia, en matèria de gestió i organització dels serveis públics i optimització dels recursos, l’import del qual puja 5.220 €, IVA inclòs, atès el pressupost que consta en l’expedient, amb una durada de tres mesos, i amb efectes del dia 1 d’octubre de 2007”.

Llegir-se les actes dels acords que prenen l’equip de govern té aquestes coses: una s’assabenta de coses com aquestes. S’assabenta que l’actual equip de govern, ha decidit gastar-se més de 5000 € en tres mesos per tal que una persona externa a l’Ajuntament, escollida a dit, els ajudi a desenvolupar la tasca d’alcaldia. Vagi per endavant que soc conscient que el fet és absolutament legal, però jo em pregunto....

1. ... quina dedicació horària suposa aquest assessorament???

2. ... l’actual equip de govern, considera que no són suficientment bons els tècnics de la casa per assessorar-los en la tasca d’alcaldia?

3. ... l’actual equip de govern s’ha plantejat que incrementa amb 5000€ més els diners destinats a la gestió política d’aquest Ajuntament, tenint en compte que, només amb els salaris dels càrrecs electes amb dedicació, ja els va incrementar en més de 30.000 € anuals?

4. ... no van propagant, cada vegada que poden, que les arques municipals estan molt buides i que cal estrènyer-se el cinturó? I no em diguin que això ens ajudarà, perquè teòricament els tècnics de la casa estan precisament per això i l’assessorament que es planteja és exclusivament a nivell d’alcaldia ....

5. ... no era CiU el partit que deia que no estava d’acord amb la contractació de persones de confiança (gerents) perquè consideraven que era una despesa innecessària??? Serà que el que no li agradava era que la tria dels gerents, com a càrrecs de confiança, estava plantejada com un procés clar, públic i a la vista de tothom i no com ha estat aquest fet que comporta una contractació d’assessorament que beneficia exclusivament a l’alcaldessa i no a tot el funcionament de l’Ajuntament??

6. ... aquesta contractació es mantindrà en el proper any i només s’ha fet ara per tres mesos per poder-ho incorporar en els nous pressupostos?
7. ... aquest és el pas inicial per a la contractació del gerent únic, que ha d’aconseguir que l’Ajuntament funcioni com una empresa privada, tal i com van proposar en la presentació dels 21 punts de l’acord de govern 07/11?

Hi ha moltes més preguntes a fer sobre aquest tema perquè com sempre, tinc la sensació que les decisions es prenen de manera poc clara i confosa.

Serà per això que és necessari que vinguin de fora i ens alliçonin???

PASSA EL TEMPS….

Aquesta setmana un dels meus nebots ha fet 18 anys. I ja en van 4 de 7!!!! Ja tinc més nebots majors d’edat que menors.... Que grans ens anem fent, no??? Sembla que va ser ahir que va néixer (com dirien les àvies...) i ara ja estudia a la universitat, ja podrà treure’s el carnet de conduir i també, perquè no tenir-ho present: també podrà votar!!!!

Aquestes ocasions em fan parar alguns moments i valorar el temps. El temps que dia a dia se’ns escorre per les mans i que no podem recuperar. És en moments així en que em plantejo quins són els objectius del dia a dia, de les paraules i dels actes que estic duent a terme cada dia.

És evident que enguany, des d’ara fa 4 mesos (des del 16 de juny), la meva vida ha donat un tomb i per tant les coses que he de fer, com les he de fer i les conseqüències que comporten han canviat força. Ara principalment, exerceixo la meva professió de professora: tinc, en directe, uns 120 alumnes que setmanalment esperen de mi que els eduqui, que els instrueixi i que els aporti coses noves. Ells encara no ho saben (o no ho volen saber), però de ben segur que alguna de les coses que ara senten i a vegades escolten o que comparteixen, els servirà en el moment més inesperat. La meva seguretat en que això serà així, fa que cada dia em proposi donar el millor de mi, que cada dia em plantegi la responsabilitat que aquesta tasca em suposa i per tant hi esmerci tot el meu esforç.

Paral·lelament, segueixo essent regidora del meu Ajuntament. Segueixo, ara des de l’oposició, intentant que la Garriga funcioni cada dia millor. De vegades però, aquest objectiu em queda una mica desfigurat. Trobo a faltar que se’m demani més la meva col·laboració, i a vegades fins i tot penso que aquesta participació es veu com una amenaça. Suposo que les meves intervencions, les meves formes de fer-ho i perquè no, fins i tot els moments en que ho vull fer, es poden haver interpretat com amenaces. Amenaces que m’ha semblat entendre per intervencions escoltades o escrits llegits que es fonamenten en suposats objectius de poder, per la meva part. Però puc garantir que no és així. La meva voluntat de servei als garriguencs, des de la responsabilitat que em pertoca, és absoluta i qui em coneix de prop sap que, vull ser útil, vull que la meva experiència serveixi per alguna cosa i evidentment vull que el meu treball i els meus esforços, junt amb la meva gent, serveixin per a sumar, mai per a restar.

El temps.... quantes coses pot comportar pensar en el seu pas... És bo de tant en tant pensar-hi un moment i a partir d’aquest punt, valorar com l’utilitzem i com treballem per a que no ens passi en va. Amb la rapidesa amb el que passa, és segur que val més arremangar-se de forma col·lectiva, actuar de forma consensuada i potser equivocar-se, que deixar que s’escapi, tot excusant-se amb suposicions o interpretacions sense fonament. Seria bo que tots i totes hi penséssim en algun moment.....

PLENARI D’OCTUBRE

Avui s’ha dut a terme el plenari corresponent al mes d’octubre. Habitualment aquest és el ple on es proposen les modificacions de les ordenances, per tal de poder fer la previsió d’ingressos pels pressupostos del següent any. Enguany això no ha estat així, com tampoc va passar ara fa 4 anys, quan també nosaltres (ERC i PSC) érem un equip de govern novell amb moltes coses encara per aprendre. L’equip de govern actual ja ha dit que serà en el proper plenari (previst inicialment pel 7 de novembre) on es parlarà d’aquest tema.

Però ara vull parlar del ple d’avui. Era un ple MOLT curt. Només hi havia 3 punts a l’ordre del dia (modificació de crèdit, ratificació dels membres de l’Òrgan Consultiu de l’OAMC i constitució del Consell de Cooperació), a més dels habituals d’aprovació d’acta, informació dels decrets d’alcaldia i el que avui ha estat el gruix del plenari: les mocions dels diferents grups polítics i les preguntes i precs de l’oposició. Els punts proposats no eren complexes i amb 20 minuts els havíem tractat i aprovat tots. Exactament a les 20.20 hem començat a parlar de tot allò que es presenta en el PLE sense que sigui un dictàmen proposat per l’alcaldessa. Avui hi havia 3 mocions (dues d’ICV i una d’ERC), i 9 precs (3 d’ICV, 2 del PSC i 4 del PP). Amb les discussions que s’han dut a terme hem acordat entre altres coses:

• manifestar la voluntat que la Garriga sigui una zona lliure de transgènics
• accelerar la trobada de la comissió de mobilitat per acordar quina zona del centre del nostre municipi es proposa afavorir per la circulació dels vianants els dissabtes al matí, en el moment del mercat.
• reclamar que es continuï amb el procés del retorn dels papers de Salamanca.
  

Ha estat però, aprofitant el moment dels precs, en que la senyora alcaldessa ha respost a més de 10 qüestions pendents d’altres plenaris i també, (molt ben assessorada pels tècnics, tot s’ha de dir), als precs que li plantejàvem les forces de l’oposició, quan el plenari ha agafat unes dimensions i un camí complexe sobre el que m’agradaria reflexionar.

Se que tots i totes encara estem treballant per la ubicació en el lloc que les darreres eleccions ens van atorgar, però també és cert que hi ha situacions que es podrien evitar, amb una mica més de relaxació per part de tothom. No és possible que la senyora alcaldessa decideixi unilateralment que les respostes pendents d’altres plenaris no admeten torn de rèplica; que en els precs del mateix plenari només es doni torn de paraula al grup que ha fet el prec; com tampoc és possible el fet que restringeixi a una sola intervenció per grup municipal, quan es posen a debat els temes que es proposen. És ben cert que tot això hauria de quedar reflectit en el ROM (Reglament Orgànic Municipal), que encara no està desenvolupat, però també és cert que hi ha una dinàmica dels darrers anys (que va més enllà de la darrera legislatura) on els precs, a diferència de les preguntes, sempre han admès debat i discussió. Això crec que ha de ser un Ple: un espai on diferents forces polítiques, amb diferents maneres de veure les coses, amb diferents prioritats, amb diferents maneres d’actuar, ... puguin posar damunt la taula les propostes i arribar d’aquesta manera a un consens que permeti millorar les actuacions a dur a terme en benefici de tots i totes, i en cas que no sigui possible, que l’equip de govern, escoltades les altres forces, prengui la decisió que consideri més oportuna. Aquesta manera de fer, aquesta manera de ser participatius, avui no s’ha vist per enlloc. La sensació que l’equip de govern està permanentment a la defensiva, que qualsevol intent d’opinar és rebut com un atac i que per part de l’equip de govern no és possible admetre que la inexperiència, per a superar-la, també requereix el seu temps, crec que han marcat la dinàmica del ple d’avui. No pretenc donar lliçons a ningú, però per sort, el nostre grup polític i jo en particular, tenim l’experiència d’haver estat governant en la darrera legislatura i per tant això ens dóna arguments per creure’ns que és possible una altra manera de fer i de treballar conjuntament. Només és necessari que ens ho creiem tots i que qui té la responsabilitat de liderar-ho també s’ho cregui.

Amb tot el viscut avui i en els plenaris d’aquesta legislatura, cal preguntar-nos.....

• Ens creien allò que el govern de la Garriga l’hem de fer entre tots els que hem estat escollits per a fer-ho??
• Ens creiem allò de la PARTICIPACIÓ (en majúscules), començant per la de tots els grups polítics amb representació municipal??
• Què és el que fa tanta por debatre i discutir??
• Per què és tan difícil reconèixer que no tot es pot fer de cop i per tant admetre que entre tot el que es proposa, és necessari marcar unes prioritats??
  

Cal que es canviïn les formes. Tots ho agrairem i segurament després també aconseguirem canviar les actuacions....

DARRER CAP DE SETMANA DE SETEMBRE

Gairebé tres setmanes fa que ha començat el nou curs. Fins i tot les temperatures sembla que es comencen a normalitzar i s’assemblen més a les temperatures típiques de tardor. Ja no tenim les calors que ens han acompanyat els darrers temps... Potser tot plegat ens ajudarà a calmar una mica els ànims....

Dissabte a la tarda vespre, vaig participar en una part de les activitats coorganitzades pels ajuntaments de la Garriga i de l’Ametlla, dins de les Jornades Europees del Patrimoni. Un grup d’unes 40 persones de totes les edats vàrem pujar caminant (jo també ho vaig fer, per estrany que pugui semblar....) fins a la masia de Can Busquets. Allà en Jaume Oliver i el grup de teatre Pristins Fivallers (grupet de joves liderats per l’Albert Vilar, l’Albert Benzekry i en Joan Monells) ens van fer una mica d’explicació de l’evolució del col·lectiu de joves al llarg de la història. Va ser interessant i entretingut, qualitats que a vegades brillen per la seva absència. En acabar, un jove d’esperit, en Pep Salsetes, ens va deleitar amb el tast de 20 plats (!!!), que ens va ubicar en l’espai i en el temps dels darrers 2000 anys d’història. La barreja de gustos, textures i presentacions, van ser d’allò més interessant. Al marxar, em va quedar només la sensació que l’únic que ens va fallar va ser la presència del jovent, a qui bàsicament i teòricament anava adreçat l’acte. Ens haurem de conformar amb haver-ne gaudit els que internament ens sentim encara força joves i pensar que potser la propera vegada, es podria proposar un petit concert en aquell entorn, amb joves dels municipis... En qualsevol cas, crec que cal felicitar als organitzadors del multi-acte i agrair la tasca feta pels tècnics implicats.

Però aquesta setmana, no ha estat tot tranquil·litat. Dimecres a la tarda, i a través de l’espai web de l’Ajuntament, els grups de l’oposició ens vam assabentar d’una decisió presa des de l’equip de govern sense cap tipus d’informació ni consulta ni debat. S’informava públicament que a partir del dia 1 d’octubre, la plaça de Can Dachs (aquella plaça que fa molt de temps que força gent reclama que es reconverteixi definitivament en una autèntica plaça pels vianants i així ho entenem també nosaltres des del PSC) s’obriria com aparcament cada dia de la setmana als matins (excepte diumenge). Assabentats d’aquesta situació, ens vàrem posar d’acord els grups de l’oposició (PSC, EiLG, ICV, GiG i PP) per demanar que es reconsiderés la postura, fins com a mínim poder-ne parlar i estudiar la proposta entre tots (a algú li sona que l’equip de govern “aposta” per la participació en les grans decisions???). Nosaltres com a grup i jo personalment, entenem que ara no és el moment per a replantejar aquesta situació, sense com a mínim parlar-ne. Hi ha un Pla de Mobilitat desenvolupat que proposa que aquesta plaça ha de quedar lliure permanentment de l’aparcament. Aquest fet ja és prou important per a no prendre la decisió sense argumentacions, però fins i tot si es considera que aquest Pla de Mobilitat cal replantejar-lo, no creiem que la millor postura sigui la de decidir unilateralment. Cal parlar-ne i estudiar els pros i els contres. Ens hi juguem molt tots, perquè creiem que cal anar guanyant espai per a les persones... sense oblidar la problemàtica dels vehicles, que en cap cas s’ha de solucionar, a càrrec de l'espai dels vianants.

Pensem-hi i parlem-ne. De moment és el que demanem.....Creiem que tots hi hem de dir la nostra....

ACORD DE GOVERN MUNICIPAL 07/11 LA GARRIGA (II) el contingut

Uns dies de reflexió i un dissabte tranquil a casa, em permeten escriure sobre el contingut de l’exposició dels acords de l’equip de govern, feta el passat dia 19.

Val a dir que les propostes presentades, 21 en total, (algú s’ha preguntat per què aquest nombre...?), són de diferent magnitud, no segueixen cap ordre, s’exposen de forma caòtica i barrejada (ja ho van posar ells mateixos de manifest....), no visualitzen una proposta concreta global pel municipi i en una paraula no defineixen, tal i com ells havien reclamat tantes vegades, un model de poble (potser finalment han entès que la manera de definir-lo és a partir de les propostes d’actuacions???)

Hi ha coses per les que felicitar-los per haver-les inclòs i esperar a veure com les desenvolupen (la majoria de les propostes són generals i poc concretes):

• la creació de l’àrea de polítiques d’igualtat
• el pla d’energies renovables
• l’estudi del parc fotovoltàic
• el centre de dia.

D’altres propostes, ens n’alegrem que es prenguin com a projectes a estudiar i desenvolupar, perquè són propostes previstes en el programa de govern del PSC:

• l’anella verda (gran aposta ja del PSC en el moment de desenvolupar el Pla General en el 2001)
• la recuperació del riu
• l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
• la creació del Síndic de la Garriga
• la Sínia com a vertebrador en la línia est-oest del municipi.

Per altra banda, algunes de les propostes fetes, són temes ja engegats en la darrera legislatura (i per tant ja incloses dins del projecte del PSC):

• l’Agenda21
• el pla de mobilitat
• la recuperació i conservació del Passeig
• l’atenció acurada de la via pública
• la potenciació de la comunicació (la creació des de fa 2 anys de l’Organisme Autònom n’és una clara mostra)

Caldrà, de totes maneres, veure si mantenen la dinàmica engegada o li donen un tomb radical, fent que es perdin els objectius inicials. (val a dir que és d’agrair que el 1r Tinent d’alcalde posés, en algun moment de manifest, el fet que aquestes qüestions eren herències de la darrera legislatura)

Algunes qüestions plantejades com a innovadores ens han semblat que l’actual equip de govern no està prou ben informat, perquè són qüestions que ja s’estaven duent a terme o que simplement són aplicació de la llei existent:

• sessions informatives de l’equip de govern semestralment (l’AJUNTAMENT RESPON, els sona???)
• polítiques de joventut en relació a l’habitatge, la prevenció, dinamització (el Pla Local de Joventut i el projecte C17, els coneixen???)
• Previsió d’ampliació del nou CAP (el que està previst construir està dimensionat per 20000 habitants (ara en som 15.000) i a més ja està previst en la reparcelació de la Sínia)
• Percentatge d’habitatge públic en cada una de les Unitats d’Actuació que es desenvolupen

De totes maneres, n’hi ha algunes que ens sorprenen per algun motiu i que caldrà estar-hi molt atent:

• com és possible que es plantegi el centre Cívic, sense explicar què entenen ells per Centre Cívic ni donar una lleugera pista de com, quan i on es durà a terme això?
• Com és possible que exposin que encara han de valorar si és necessari un casal de joves?
• Com s’entén que plantegin la necessitat d’un gerent amb l’únic objectiu d’aconseguir que l’Ajuntament sigui el més semblant a una gran empresa privada? (no hem d’oblidar mai que la l’administració municipal és una administració pública)
  

Per últim, n’hem trobat a faltar algunes de prou importants, per la seva casuística o trascendència:

• Ús i objectius d’equipaments existents: Can Raspall, Can Luna, Torre del Fanal, safareigs municipals, Parc de Can Terres (recinte Firal).....
• Actuacions en algunes zones: Tremolencs, Can Violí, zona centre.....
• Polítiques socials: nouvinguts, serveis de beques, Projecte Educatiu, ...
  

En qualsevol cas, la sensació al sortir de la presentació, va ser de decepció. No podia ser que en 20’ l’equip de govern cregués que havia presentat el projecte de treball real per a com a mínim 4 anys. Veure que les propostes eren bàsicament generalitats, sense concrecions clares, amb falta d’imaginació, de gosadia i coneixement, va fer que em preocupés. No tant per pensar que el nou equip de govern no seria capaç de fer algunes coses (la dinàmica ja està engegada en molts camps...) sinó per pensar que la Garriga es mereix tenir persones al davant amb coneixement i empenta per seguir avançant cada dia cap a una Garriga millor.

Dilluns es compleixen 100 dies de la nova legislatura. Caldrà veura cap a on caminem.... Nosaltres seguirem treballant per a que el camí ens porti cap a una Garriga millor.

ACORD DE GOVERN MUNICIPAL 07/11 LA GARRIGA (I) les formes

19 de setembre. Avui fa dos mesos dia per dia (potser 2 mesos menys un dia??? encara no ha quedat clar...), que es va acordar mitjançant un Decret d’alcaldia, l’entrada del grup d’ERC a l’equip de govern. Des d’aquell moment, se’ns va manifestar que es volien fer públiques les actuacions que havien discutit i acordat els dos grups polítics que conformen el nou equip de govern.

Avui a les 19.00, puntualment, la Il·lustríssima Sra. Meritxell Budó (alcaldessa CiU) i el Sr. Oriol Ramon (1r tinent d’alcalde ERC), han presentat el que “a bombo y platillo” han estat anunciant que volien fer.

Avui només parlaré d’alguns detalls de les formes d’aquesta presentació. Deixaré per un altre dia, amb més calma, parlar dels continguts (una vegada els hagi pogut pair millor i tingui una mica més de temps per a poder-los comentar...).

No pretenc donar lliçons a ningú, sinó simplement reflexionar sobre algunes coses que m’han sorprès, pel que fa a les formes. Per això em pregunto.....

a) Com és que ha estat una presentació tan breu? Ha estat MOOOLT BREU. No entenc com pot ser que en 21 minuts s’hagin presentat 21 PROPOSTES de govern (1 proposta per minut) per als propers 4 anys i més si tenim en compte que, tal com han reconegut ells mateixos, algunes de les propostes segurament no són exclusives d’aquesta legislatura sinó que segurament la seva posta en marxa serà per a més d’una legislatura. Crec que la importància del que es presentava mereixia explicacions més profundes.

b) Com és que, si el contingut que es presentava, és un acord de govern i el govern el formen 7 persones, només han fet l’exposició dues d’aquestes persones? Crec que diu poc a favor de la participació (si més no la interna...). Sabem que l’equip de govern és divers i plural (com així és bo que sigui....) i per tant hagués estat bé, veure que aquesta diversitat i pluralitat quedava reflectida en l'exposició.

c) Com és que la presentació s’ha fet exclusivament llegint literalment un document que se’ns ha lliurat a l’entrada? Crec que una proposta de gestió, si es té clara, assumida i treballada, podia haver donat molt més de sí en les explicacions i concrecions. (Ni tan sols s'ha pogut veure més enllà, en el torn obert de paraula que han permès....)

d) Com és que en el s. XXI, la presentació no s’ha pogut acompanyar de suports digitals per a poder-la fer una mica més amena? Segurament amb això em perd una mica la vessant didàctica de la meva professió, però crec que després de dos mesos de tenir els punts acordats, es podia haver vist una mica més l’esforç en l'exposició per fer arribar a la ciutadania els continguts de forma més entenedora.

e) Com és que si s'ha exposat que la proposta es pretén que sigui assumida per tot el consistori (oposició inclosa) no s’ha tingut la delicadesa de presentar-la abans als membres de l’oposició? No es tracta que se’ns doni, com a regidors/es, un tracte privilegiat, però segurament tenint en compte que de moment l’equip de govern està format per 7 membres (la majoria necessària en les votacions és de 9), potser hagués estat bé comentar de forma prèvia aquests punts amb les persones que hem de compartir algunes de les decisions.

En un proper escrit ,parlaré dels continguts proposats. Ara necessito reflexionar-hi.....

LES BOTIGUES DE LA GARRIGA, AL CARRER

Un diumenge a la Garriga. Normalment, no ens hem d’enganyar, el nostre poble, els diumenges, està una mica mort. Surts al carrer i només veus els pares i mares passejant les criatures. Ja se sap tot un dia tancats a casa és contraproduent, tant pels nanos com pels pares......

Avui, però, ha estat un diumenge diferent. Avui, l’ASIC junt amb l’Ajuntament ha organitzat per fi, LA BOTIGA AL CARRER. Avui, gairebé 50 de les botigues i centres de servei del nostre municipi han fet l’aposta de treure al carrer les seves mercaderies i ofertes de servei. Feia goig caminar pel “carrer gran” del poble. Amb molt de gust i amb gran cura amb els detalls, s’havien col·locat les diferents paradetes, i en cada una d’elles hi havia un parell o tres de persones disposades a atendre’t per explicar-te, ensenyar-te i vendre’t el seu material o la seva oferta (algunes d’elles són botigues conegudes per tothom, però d’altres segur que avui molts de nosaltres hem descobert que existeixen...).

Però no només això, al voltant del seguit de paradetes hi havia una “riuada” de gent mirant, xerrant i comprant. “Sembla Corpus” deien alguns. D’altres asseguràvem que “s’està fent poble” perquè a la majoria fer tot el camí ens havia costat força temps. Cada pocs metres ens anàvem trobant persones que feia temps que no veiem o amb els que ens venia de gust petar la xerrada. El temps ens ha acompanyat. Ha fet un sol de justícia i al matí s’ha patit una mica, però no importava. A tots ens semblava més interessant ser-hi, passejar i participar del viure del nostre poble.

Les botigues que avui han apostat per ser-hi, sembla que al final de la jornada estaven contents: l’organització havia estat bona (la gent de l’ASIC i de l’àrea de Comerç i Indústria de l’Ajuntament s’ho havien currat molt), el temps fantàstic (els ous a les monges clarisses havien fet el seu efecte), la gent s’havia bolcat al carrer per xafardejar i comprar (ja se sap, amb l’inici del nou curs sembla que es necessiten moltes coses...) i de fons un grup de música amb gralles animava el passeig i la compra.

Segur que ara caldrà valorar tot plegat, però em sembla que el balanç serà positiu i que de ben segur l’experiència es repetirà. Abans de res, però, cal felicitar als membres de l’ASIC per haver apostat finalment per aquesta proposta de forma seriosa i responsable i als membres de l’Ajuntament de les àrees de Comunicació, Comerç i Indústria i Turisme per haver treballat colze a colze amb l’Agrupació de Comerciants. Des del meu punt de vista ha estat un èxit. Espero que ens retrobem en properes edicions.....

TOT COMENÇA A ESTAR EN MARXA (O NO...)

Primera setmana del curs. Ja està superada. No crec que ho hagi aconseguit amb nota, però si que crec que amb força dignitat.

El meu inici del curs escolar ha estat sorprenent. Segurament l’edat hi té alguna cosa a veure, però segurament també s’ha de tenir en compte el fet que han passat 4 anys des de la darrera vegada que vaig fer un classe a un grup d’adolescents. El primer dia va ser una mica de bogeria. Tots ens havíem d’adaptar a un nou espai, a nous companys, a noves maneres de fer,... a tantes coses!!!! El meu primer dia a l’IES em va espantar lleugerament: els joves cridaven aferrissadament (ja se sap... es retrobaven i això els feia cridar molt fort!!!) i jo em trobava allà al mig sense entendre massa bé aquella situació. Però tot ha estat fàcil de reconduir. Ens hem trobat ells i jo, hem posat en comú les formes de funcionar i sembla que tot comença a rutllar. Ja se sap, si t’ho creus, diuen que això és com anar amb bicicleta: no s’oblida mai.

El curs polític també va arrencar a partir del seu tret de sortida. El mateix dia 12 a les 8 del vespre vàrem fer el primer Ple. En aquesta vessant, també sembla que les coses comencen a rutllar lleugerament més. Si més no, la dinàmica de funcionament sembla que tots plegats la dominem una mica més: l’equip de govern sembla que ja comença a controlar una mica més els temes (ja se sap, estan a punt de complir els 100 primers dies...), també sembla que les coses es porten una mica més preparades (això no descarta, però, que encara hi hagi massa coses que malgrat estar posades a l’ordre del dia, queden pendents pel proper plenari) i els que estem a l’oposició també estem adaptant-nos a aquesta nova situació. Va estar en general un Ple correcte (hi ha qui diu que fins i tot massa correcte, perquè fins i tot es va fer avorrit), però m’agradaria, per a qui ho vulgui saber, explicar el nostre vot final en relació a l’assignació econòmica del 1r tinent d’alcalde. Malgrat que el sentit del nostre vot va ser coincident amb el grup d’EiLG, no coincideix en les raons per a fer-ho. EiLG va opinar que no donaria recolzament a cap proposta que faciliti la incorporació en el govern d’ERC perquè segons diuen és un partit que veta la possible entrada d’altres partits.

Des del PSC, l’argument és bàsicament econòmic i de responsabilitat per les arques municipals. Però fem una mica d’història i d’explicació....

En el plenari de juliol es va informar, arrel de l’entrada a govern d’ERC, que el seu cap de llista, el Sr. Oriol Ramon, també tindria dedicació exclusiva a la tasca política municipal. Aquest fet, comporta que, donat que aquest desenvoluparà una tasca professional, cal establir-li un sou, que s’afegeix als aprovats per unanimitat per a l’alcaldessa i per a l’actual 2n. tinent d’alcalde.

És fàcil comprovar que els sous proposats i el nombre de càrrecs electes amb dedicació són els mateixos que en la darrera legislatura. La diferència bàsica, és que en la passada legislatura, dos dels membres electes amb dedicació, teníem coberta la SS per part del Departament d’Educació. Per tant en aquests moments, l’aprovació d’aquest nou sou, suposa que el volum de despesa per aquest concepte s’incrementa en una mica més de 30.000€ anuals (o sigui un 21%). (ja sé que en el darrer escrit del blog parlava de 24.000€, però com a bona matemàtica m’havia equivocat en els càlculs.. (¿?)).

Així, ja ho vam posar de manifest en la sessió plenària: no tenim res en contra que el Sr. Oriol Ramon, cobri el salari proposat. Si estem en contra que a més d’incrementar el volum global de la despesa en aquest concepte (en el 21% ja citat) això va acompanyat per un decrement en el nombre de persones total que participen en la gestió directa municipal: hi ha 7 membres només a l’actual equip de govern, enfront dels 9 que hi havia a la darrera legislatura.

En el moment d’aprovar els salaris dels altres dos membres que tenen dedicació exclusiva, hi vàrem votar a favor, perquè no hi havia increment econòmic, però ara al aprovar-se de forma diferenciada el salari del 1r tinent d’alcalde, es posa de manifest aquest increment amb el que no podem estar-hi en cap cas d’acord. Caldrà veure què suposa això en els propers pressupostos i com es veuen afectades les partides que ha calgut minorar per poder fer front a aquest tema des de ja mateix.

Ara ja fins el proper Ple. Suposo se’ns presentaran les propostes de modificació de les ordenances. Veurem quins increments es proposen i si entre tots plegats som capaços de ser coherents amb la proposta d’ingressos per preveure una proposta coherent i clara de despesa, amb prioritats fermes per a una millora de tots i totes les garriguenques.

NOU CURS ESCOLAR I POLÍTIC

A poques hores de l'inici del nou curs escolar, segur que som molts que estem nerviosos pel que ens espera. Els nens i joves els primers. De ben segur que estan intrigats per saber quins nous companys els esperen, quines coses noves aprendran i en una paraula, què els espera durant aquests propers 10 mesos. Però no ens enganyem, els docents també sentim el cuquet aquell, que per molts anys que passin, seguim sentint el dia abans de conèixer el nou alumnat i les noves matèries que ens toca impartir o les ja explicades amb els pertinents canvis donats per les noves lleis d'Ensenyament.

Enguany, per a mi, aquesta sensació està augmentada pel fet que en els darres quatre anys, malgrat està a prop del mon educatiu (he estat regidora d'educació entre altres moltes coses), no he estat a les trinxeres. En aquests moments tinc sensacions contradictòries: il·lusió per retornar al que considero la meva professió, dubtes davant de si seré capaç de reprendre la tasca docent, amb uns joves que soc conscient que amb 4 anys han canviat les seves maneres d'actuar i comportar-se i respecte, molt respecte pel que considero una tasca de gran responsabilitat.

Casualitats de la vida, fan que avui, també s'inici el nou curs polític. Avui a les 20.00 es durà a terme el primer Ple després del període vacacional, després dels dies de descans merescut una vegada passades les eleccions municipals i la constitució del nou ajuntament i del nou equip de govern. En principi aquest Ple, no inclou temàtiques massa conflictives: compatibilitat d'alguns treballadors municipals, per fi el nomenament dels representants polítics a diferents òrgans col·legiats, petites modificacions d'ordenança i conveni de treballadors i l'acord de presentar al·legacions al Pla Especial de Protecció del Medi Físic del Parc del Montseny.

Només hi ha un punt presentat per l'Equip de Govern, en el que des del PSC no ho veiem massa clar: l'assignació econòmica al 1r. tinent d'alcalde, el Sr. Oriol Ramon. I no perquè la proposta econòmica no sigui correcta (és idèntica a la que hi havia en la darrera legislatura) sinó pel fet que amb aquest nou equip de govern (de 7 membres) hi ha 3 dedicacions exclusives, amb el valor dels sous i seguretat social corresponents. El nombre de dedicacions són les mateixes que en la darrera legislatura, la diferència però, és el fet que en aquell moment erem 9 persones que formavem l'equip de govern i d'un total de 112.355,26€/anuals en sous , només pagavem 12.430,65€ de SS, perquè tan l'alcalde com jo mateixa teniem cobert aquest pagament per part del Departament d'Educació. Ara, les mateixes dedicacions costaran anualment a les arques municipals els mateixos 112.355,26 en sous, però pagarem a la SS un total de 37.077,23€ (una mica més de 24.000€ més). Han pensat els responsables actuals, amb aquest fet??? Han pensat que abans tenir 9 persones a l'equip de govern tenia un cost per regidor de 13.865€ i ara amb 7 persones amb responsabilitats de govern, té un cost de 21.347,5€ per persona?? No tenim clara quina ha de ser la nostra postura. Esperarem a rebre les explicacions pertinents de la nostra alcaldessa.

11 de setembre de 2007. Diada Nacional de Catalunya

Un dia com el d’avui, en que els catalans celebrem la nostra diada i en que la majoria estem a punt de començar la dinàmica habitual del curs d’enguany, amb els nostres infants i joves cursant els seus estudis, m’ha semblat una bona data per iniciar el meu blog.

Una cosa semblant a aquesta ja vaig iniciar-la durant la campanya a les eleccions municipals d’enguany. En aquell moment em va semblar una manera més de poder-me apropar a totes les persones a les que vull dir-los alguna cosa i em volen escoltar i una manera també, de poder escoltar-les a elles.

Avui arrenco el meu blog que vull que sigui un espai dinàmic, des del qual les persones que hi estiguin interessades podran saber la meva opinió personal o política sobre temes que ens afecten a tots i totes i des d’on m’agradaria poder respondre a qüestions que es puguin anar plantejant. Vull des de la meva responsabilitat política local, com a membre actiu a l’oposició, des de la meva responsabilitat comarcal, com a consellera comarcal d’Educació, i també perquè no, des de la meva responsabilitat docent a l’IES de Parets del Vallès, poder participar, opinar, elogiar, informar,... fins i tot denunciar qualsevol qüestió que ens pugui interessar com garriguenca i ciutadana del mon. Vull que tot plegat es vegi reflectit en aquest espai.

Així començaré, felicitant als companys de la JSC de la Garriga, que tal dia com avui, però de fa 4 anys, es van constituir com a entitat. Vull encoratjar-los a seguir treballant en el dia a dia per aconseguir una societat més justa i més encisadora per ells, que són el futur.